SORPRESES...

Ahir, un dia després de la celebració del dia de la Constitució em vaig quedar estupefacte al sentir una conversació, en la que per desgràcia no podia intervindre i que la persona no sabia que per casualitat estava sentint-la. Esta conversació es produïa entre dos persones després de molt de temps sense veure's. A la que especialment em vaig a referir, prové d'una família de funcionaris: pares funcionaris, germans, ella i fills funcionaris del grup A o B. Amb un alt nivell cultural i econòmic, d'ací la meua sorpresa. Com després de la salutació afable i afectuosa, a poc a poc es va transformar en un míting: Començant pel desastre de la nació, d'insults al president del govern i ministres. D'odi a l'idioma i cultura catalana. Rematant que almenys Franco feia coses i inaugurava pantans. Inaudit.

Després com si es llançara a fer prosèlits o com d'una campanya amb una consigna clara: "Cada un ha d'aconseguir, com a mínim cinc vots de gent que no vota al PP" va tractar d'explicar a qui, com i perquè havia de votar-se al PP. No sols de no votar el PSOE, tampoc als partits minoritaris... perquè restaven vots que havien d'anar a parar al PP.

En fi, esta gent, que va viure be abans, durant i després del Franquisme, no ha superat que la vida canvia, encara que ells no ho facen. Tampoc conceben que hi ha persones que és tot al contrari a ells, que possiblement encara no els ha tocat viure decentment i que possiblement encara no s'han beneficiat de l'estat de benestar de què els dirigents del PP, ens estan dient que no es pot sostindre. Com ens diuen Aznar i Diaz Ferrán: "Treballar més i cobrar menys". Però qui són els que han de treballar més i cobrar menys?, els de sempre, els que han de sustentar que ells visquen com "marajás". És inaudit, i ja estem cansats de sentir sempre la mateixa música. Potser ens falte valentia per a enfrontar-nos a eixos poders fàctics que ens donen les molles en la terra i ens premien després amb el cel. Com diu la Constitució: Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. Tots, tots…

En fi, ahir vaig conéixer una persona que em creia conéixer-la.