dijous, 29 de març de 2012

29 de març VAGA GENERAL. JO, SÍ

Tot just començar a treballar, pels anys 70, acabada la carrera de magisteri i realitzat el corresponent (16 mesos?) servici militar a Melilla, vaig ser enllaç sindical dels sindicats grocs de l’època del franquisme, amb la corresponent vaga que contar als néts, corrent davant dels grisos. I amb pena, l’haurem de recordar, perquè els últims anys de “bonança” han fet que nosaltres oblidem aquella època, i que els nostres jóvens, com és natural no la coneguen i creguen que sempre ha sigut igual i que els drets laborals han anat a la parell amb el treball. No, els drets laborals s’han anat adquirint a través dels molts anys de lluita anant sindicats i treballadors de la mà, és per això que no podem consentir que expeditivament este govern se’ls carregue amb la reforma laboral que torna als empresaris tot el poder i tracta als treballadors poc més que esclaus. Hem de llegir de que consta esta reforma i donar-nos conte el greu de la situació. Tornar el poder a persones com Diaz Ferrán, expresident de la patronal, que només ha fet que trencar empreses, despedir treballadors sense cobrar el corresponent acomiadament i ara ser investigat per haver ocultat béns per molts milions de pessetes. La família Ruiz-Mateos que han viscut com marajás. Amancio Ortega “Zara” que està muntant totes les empreses fora d’Espanya per a pagar jornals de misèria i ell convertir-se en la 5a persona més rica del món. Com Mario Conde que va arruïnar Banesto i va estar prop de convertir-se en president de Govern i ara ens va fent classe d’economia per tot el País. I com tants i tants banquers que s’han forrat i fan fusions despedint milers de treballadors. No els importa res el treballador, només els diners que este els reporta. Sempre hi ha excepcions, però són les mínimes. Polítics amb grans sous, malgastadors dels diners dels contribuents en grans fastos i esdeveniments, oblidant-se de l’educació, sanitat i dels desprotegits de la societat.Tornarem als temps que els empresaris no cotitzaven pels treballadors i es van trobar sense pensió en la jubilació? No recordem a algun dels nostres pares o iaios que ho van patir?. Tornem a l’economia submergida per a poder guanyar per a menjar?. Podrem estar malalts sense por a l’acomiadament?.
Reflexió sobre els sindicats: Este govern i molta gent estan defenestrant la labor dels sindicats. Els tracten de ganduls. De viure del poder. De la manifasseria i piloteig. Però què són els sindicats?, som nosaltres, els treballadors!. Sense els treballadors els sindicats no són res, no tenen força. Què volem cinquanta persones amb una pancarta manifestant-se?. Estem tots els treballadors afiliats per a exigir l’exigible? O els mateixos que els exigixen no cotitzen ni pensen cotitzar?. Els treballadors necessitem uns sindicats forts, com en altres països que tenen bosses de resistència però és per que els treballadors cotitzen tots. !Ja està bé de tant queixar-se i després beneficiar-se de la lluita dels altres!.
La Constitució arreplega el dret dels treballadors d’anar a la vaga. Molts empresaris estan fent pressió i amenacen amb l’acomiadament als seus treballadors si la fan. Tots som lliures de fer-la o no, però indigna escoltar algunes excuses per a no fer-la.
Estic prejubilat. Em descontaran la paga del dia. Afiliat i pague la quota puntualment a un sindicat quasi quaranta anys. No vull que els meus fills ni ningú patisca les conseqüències d’esta reforma laboral. És per això que estic de VAGA i aniré a la MANIFESTACIÓ d’esta vesprada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites