dilluns, 9 de setembre de 2013

JO NO ET DEMANE LA LLUNA


Jo no et demane la lluna. Simplement et demane ser un País de què u se senta orgullós de pertànyer a ell. Dóna el mateix si aconseguim l’olimpíada o no, això per a mi que m’agrada molt l’esport, és conjuntural. L’important és que fem esport. Que l’esport siga un símbol de la societat del benestar. De que tenim unes instal·lacions acords, sense pretensions, per a poder-ho practicar. Que ens sentim satisfets de que el nostre esforç en l’estudi i treball té una recompensa i es valora. Que tinguem una bona assistència social, que protegisca als que més ho necessiten, als més dèbils. Una sanitat en què confiem i estiguem segurs. Una ensenyança en què avancem en valors, en ciència i que compartim el que tenim amb els altres. Eixe podria ser el meu poble, la meua comunitat, el meu País. Prou ja! de creure’ns sempre ser els millors, i deixar de fer el ridícul!. La realitat és la que és. El que devem és esforçar-nos per a canviar-la a millor i no deixar-nos manipular per els Mitjans de comunicació al servei dels seus amos, magnats que saben que poden manejar la societat amb mentides cap a on ells volen que vaja. Siguem nosaltres, utilitzem la nostra intel·ligència, poca o molta, però utilitzem-la!
L’olimpisme no va nàixer per a fer negoci els de sempre, precisament és l’antítesi: El lema dels jocs olímpics és: “citius, altius, fortius” que significa: “més ràpid, més alt, més fort”
L’Olimpisme és una filosofia de la vida, que exalta i combina en un conjunt harmònic les qualitats del cos, la voluntat i l’esperit. A l’associar l’esport amb la cultura i la formació, l’Olimpisme es proposa crear un estil de vida basat en l’alegria de l’esforç, el valor educatiu del bon exemple i el respecte pels principis ètics fonamentals universals”
“l’objectiu de l’Olimpisme és posar sempre l’esport al servici del desenrotllament harmònic de l’home, a fi d’afavorir l’establiment d’una societat pacífica i compromesa amb el manteniment de la dignitat humana”
“La pràctica esportiva és un dret humà. Tota persona ha de tindre la possibilitat de practicar esport sense discriminació de cap tipus i dins de l’esperit olímpic, que exigix comprensió mútua, solidaritat i esperit d’amistat i de fair play”.

Qualsevol forma de discriminació contra un país o una persona basada en consideracions de raça, religió, política, sexe o d’un altre tipus és incompatible amb la pertinença al Moviment Olímpic”

La Carta Olímpica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites