dilluns, 21 d’octubre de 2013

LA LOMCE, LLEI D'EDUCACIÓ DEL GOVERN DEL PP

Les 8 claus de la reforma educativa Lomce impulsada per José Ignacio Wert
El huffington Post
El Consell de Ministres ha aprovat este divendres l’avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), la sèptima llei educativa 37 anys de democràcia, impulsada pel ministre José Ignacio Wert i que no va iniciar el seu tràmit parlamentari la setmana passada, com estava previst, perquè quedaven per estudiar algunes "observacions". Una llei molt polèmica que va provocar una vaga general en el sector educatiu el 9 de maig. Repassem els punts clau de la reforma.
1-. RELIGIÓ I LA SEUA ALTERNATIVA
Els alumnes podran cursar simultàniament religió confessional i una alternativa de formació en valors en primària i AIXÒ, que s'anomenarà, segons l’etapa, Valors Socials o Culturals o Valors Ètics. Desapareix, per tant, Educació per a la Ciutadania, creada en la reforma de 2006.
Tant l’assignatura de religió com la seua alternativa seran avaluables i la nota comptarà per a la mitjana del curs "a tots els efectes", ja siga per a optar a una beca o per a calcular el resultat de les proves externes d’avaluació, "com la resta de les assignatures". Esta era una recurrent demanda dels bisbes. Per a trobar un tractament acadèmic equivalent, cal retrocedir fins a la llei general d’Educació, promulgada en 1970 durant la dictadura franquista.
Qui s’haja matriculat en religió podrà matricular-se també en valors, en detriment de qualsevol altra de les optatives, segons han concretat fonts del Ministeri d’Educació.
2-. MODELS LINGÜÍSTICS
La llengua castellana i primera llengua estrangera es consideraran troncals, però no les llengües autonòmiques cooficials, que seran matèria d’especialitat, encara que d’estudi obligatori. S’elimina, per tant, la immersió lingüística, que portava 30 anys en marxa en algunes comunitats amb llengua cooficial. S’establix un mínim d’assignatures en les dos llengües oficials.
Un dels canvis més polèmics és que si un alumne demana estudiar en castellà, la comunitat haurà de pagar-li el col·legi privat si no existixen centres públics en eixa zona. No obstant això, la llei establix finalment que la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats avançarà el cost d’escolaritzar en castellà en col·legis privats als alumnes que hagen triat esta llengua com vehicular quan la comunitat autònoma no l’oferisca en el sistema públic o el concertat, encara que després ho recuperarà detraient-ho del finançament autonòmic.
Per a això, la memòria econòmica de la LOMCE es reserva un pressupost de cinc milions d’euros, els que s’estimen necessaris per a garantir este dret si 1.000 alumnes sol·liciten exercir-lo. Catalunya diu que en un any només l'han sol·licitat 17 famílies.
3-. SEGREGACIÓ PER SEXE
La llei elimina la prohibició de subvencionar als col·legis privats que discriminen els seus alumnes per raó de sexe i les administracions podran concertar finançament de centres que eduquen separadament per sexes, sempre que no existisca discriminació entre l’alumnat.
En concret, la llei diu: "No constituïx discriminació l’admissió d’alumnes o l’organització de l’ensenyança diferenciada per sexes, sempre que l’ensenyança que impartisquen es desenrotlle tal com disposa (...) per la Unesco (...). En cap cas, l’elecció de l’educació diferenciada per sexes podrà implicar per a les famílies, alumnes i centres corresponents un tracte menys favorable ni un desavantatge a l’hora de subscriure concerts amb les Administracions educatives o en qualsevol altre aspecte”.
Tot això a pesar que hi ha dos sentències del Tribunal Suprem que neguen la possibilitat que els col·legis que segreguen per sexe reben subvencions.
4-. AVALUACIONS I RÀNQUING
Entre les principals novetats que inclou l’avantprojecte de llei es troba la implantació d’avaluacions que dissenyarà el Ministeri d’Educació a nivell estatal al final de Primària, AIXÒ i Batxillerat, a més d’una prova en 3r de Primària per a la detecció precoç de problemes d’aprenentatge en els alumnes. Els exàmens d’ESO i Batxillerat seran necessaris per a obtindre el títol i el segon, que els sectors crítics anomenen "revàlida", substituirà a l’actual Selectivitat.
Un altre dels canvis més notables afecta 3r de l’ESO, perquè s’avancen a este curs els itineraris cap a la FP i el Batxillerat a través d’assignatures optatives. Estes dos vies estaran ja completament diferenciades en 4t de l’ESO.
L’anterior llei educativa prohibia elaborar rànquings amb eixes avaluacions per a protegir el sistema d’educació i evitar que els centres competiren entre si. Alguns experts avisen de que estes llistes afavoriran als col·legis amb bons resultats i farà que aquells amb pitjors notes isquen mal parats.
5-. BATXILLERAT
En batxillerat, només es podrà repetir una vegada per curs i excepcionalment dos vegades un mateix curs. Es passarà d’un curs a un altre amb fins a dos suspesos, dels que els estudiants hauran de matricular-se novament. El batxillerat tindrà les modalitats de ciències, humanitats, ciències socials i arts, segons decidisquen comunitats i centres.
Caldrà superar una avaluació final per a obtindre el títol de batxiller, que versarà sobre troncals i específiques. El títol facultarà per a accedir a l’educació superior, encara que les universitats poden valorar a més formació complementària i proves específiques.
6-. MAJOR AUTORITAT DELS DIRECTORS I MÉS ALUMNES
Els directors dels centres públics guanyen importància: Hauran d’acreditar cinc anys de docència i un curs específic de formació. Podran fixar requisits i mèrits per als llocs de funcionaris docents i d’interins.
Les comunitats podran "excepcionalment" incorporar "experts" (no precisa si seran natius) com a professors bilingües o plurilingües amb la formació i titulació requerida en cada cas.
A més, els docents s’enfrontaran a un altre problema: l’augment del ràtio d’alumnes per classe que s’ampliarà un 10%.
7-. NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL
La nova llei crea una FP anomenada "bàsica", que consta de dos cursos i es destina a alumnes d’entre 15 i 17 anys de segon o tercer d’ESO amb dificultats de progrés. És gratuïta, partix de l’ensenyança obligatòria i permetrà adquirir la qualificació professional mínima i optar al títol d’ESO. El Govern regularà les convalidacions i equivalències entre FP mitja i superior i la resta d’ensenyances.
8-. MÉS CONTROL DEL MINISTERI
El Govern central fixarà els continguts de les matèries troncals de primària, secundària i batxiller (per exemple, Biologia i Geologia; Física i Química, Geografia i Història; Llengua; Matemàtiques; Idioma estranger). Per a quasi totes les altres, les "específiques" (Educació física, Plàstica, Música, entre altres), fixarà objectius i criteris d’avaluació; les autonomies fixaran el temari concret en este cas.
Les autonomies perdran, per tant, capacitat de decisió sobre els continguts educatius, ja que la reforma educativa augmenta la capacitat del Govern central per a fixar fins al 65% dels continguts de les ensenyances mínimes per a les comunitats amb llengua cooficial i el 75% per a la resta.
Este resum, encara que un poc llarg, pot servir per a comprendre professionals, pares i alumnes que no es lligen la llei, el sentit d’estar tots units en contra de la mateixa i la reacció del perquè de la vaga anterior i la vaga del pròxim dia 24. Si amb la seua lectura esbrinen quines conseqüències portarà la dita llei, hi haurà valgut la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites