HISTÒRIA D’UN DESENCONTRE

SI EN LES ELECCIONS DEL 25 M HAGUEREN SIGUT LOCALS EN LLOC D’EUROPEES, COM HAGUERA QUEDAT L’AJUNTAMENT DE GUADASSUAR?

PARTIT	1	2	3	4	5	6	7
PP	963	481	321	240	192	160	137
PSOE	657	328	219	164	131	109
COMPROMIS	372	186	124	93	74	62
EUPV	230	115	76	57	46	38
UPD	119	59	39	29	23	19
PODEMOS	113	56	37	28	22	18

TOTAL 13 REGIDORS

PP.- 6 REGIDORS

PSPV-PSOE.- 4 REGIDORS

COMPROMÍS.- 2 REGIDORS

EUPV.- 1 REGIDOR

PER QUÈ L’ESQUERRA DE GUADASSUAR NO PACTA?

Alguna gent de bona fe, fa la pregunta: què vos passa, perquè no pacteu l’esquerra?. Este escrit INTENTA ACLARIR-HO.

No serà perquè no hi han hagut contactes. Almenys pel que fa al PSPV-PSOE. Dels altres grups quasi no tenim constància.

En Guadassuar formen l’Ajuntament 13 regidors. Per tant la majoria la conformen 7 regidors.

En la Primera legislatura (1979-83), el PSPV-PSOE va tindre contactes amb el BLOC INDEPENDENT, estos es van negar a pactar en la primera reunió. També amb els INDEPENDIENTES. Estos a pesar de la seua mala relació personal amb UCD van acabar pactant quan els van oferir l’alcaldia. El resultat va ser PSPV-PSOE 4, BLOC INDEPENDENT 1. Pacten els dos partits de la dreta UCD 4, INDEPENDIENTES 4.

Segona legislatura (1983-87), Desapareix el BLOC INDEPENDENT i el PSPV-PSOE obté 6 regidors. INDEPENDIENTES 3 i ALIANZA POPULAR 4. INDEPENDENTS oferix el pacte al PSPV-PSOE, este condiciona el pacte en què l’alcalde corresponga al partit més votat. Acaben en coalició amb 7 regidors, INDEPENDIENTES i AP.

Tercera legislatura (1987-1991), obté majoria absoluta el PP amb 7 regidors. El PSPV-PSOE 5 i EU 1.

Quarta legislatura (1991-1995), abans de les eleccions s’oferix un lloc en la llista del PSPV-PSOE a UPV que no accedix amb el pretext de presentar-se en candidatura pròpia. El PSPV-PSOE 6, guanya i governa però en minoria. Les dificultats de govern en el transcurs de la legislatura i en mires a una estabilitat s’invita a pactar a EU, la qual no accedix a pactar davall cap condició i preferixen continuar realitzant la seua labor d’oposició.

Quinta Legislatura (1995-1999), El PP torna a traure majoria absoluta amb 7 regidors. Què ha passat?. De forma larvada i secreta el PP pacta amb un tranvasament total de vots d’UV i esta desapareix. (Han sabut posar-se d’acord i pactar) El PSPV-PSOE 5 i EU 1.

Sexta legislatura (1999-2003). , Torna a traure el PP majoria absoluta amb 7 regidors, El PSPV-PSOE 3. EU 1 i UPV 1.

Sèptima legislatura (2003-2007) El PSPV-PSOE amb temps suficient prepara potser la millor estratègia i busca una persona independent, amb suficient entitat, arrelament, simpatia popular i amb garanties de negociació per a esta legislatura. A la dita persona se li atorga plena independència i suport per a negociar amb la resta de partits de l’esquerra i accepta l’encàrrec amb el convenciment que aconseguirà el pacte. Al cap d’un temps i amb moltes reunions a costa presenta la renúncia per la impossibilitat d’arribar a un acord amb EU i UPV.

El PP trau 6 regidors. Hi ha possibilitats de pactar un quatripartito (PSPV-PSOE 4, EU 1, UPV 1, UV 1). La candidatura a l’alcaldia va fer impossible la coalició, tots volien ser alcaldes, encara que el PSPV-PSOE sent el grup majoritari va arribar fins a renunciar en benefici del pacte. A mitat de legislatura el PP pacta amb UV i s’assegura l’estable majoria.

Octava legislatura (2007-2011) El desacord de l’anterior legislatura ens porta a les dos posteriors legislatures amb les majories més àmplies del PP 8 (7+1UV).

Novena legislatura (2011-2015) El PP trau de les seues llistes el membre d’UV, perquè creia que ja s’havia assegurat en l’anterior legislatura la seu majoria. I així va ser 8 regidors.

CONCLUSIÓ: Esta és la meua versió dels fets, per tant pot ser una visió subjectiva i esbiaixada, encara que no ho pretenga. Això no implica que puguen haver-hi altres versions atés que no disposem d’una única veritat absoluta. Vull dir amb açò, que sempre podríem assentar-nos en una mesa, polir desencontres i arribar a acords i consensos sobre temes especialment d’esquerres el fi de la qual siga el benestar de les persones, dels treballadors, dels més desprotegits, de la ciència, el coneixement, la salut... pel poble. La pregunta és: qui o quins grups són els que estan disposats a formar una alternança?

Són els votants que exercixen el seu vot amb intenció de pacte amb altres forces polítiques o impedixen intencionadament que açò succeïsca i es mantinga amb la dispersió del vot?.

De moment DRETA 4 PACTES - ESQUERRA 0