dimarts, 26 d’agost del 2014

DANSES DE GUADASSUAR: DILLUNS AL CARRER SANT ROC


DANSA DE GUADASSUAR
Esta dansa que atura’s o avança
com un riu d’enjoiada remor
refulgís fent-se gaudi que dansa
amb capdals de riqueza en amor…

…N’és llum d’una inquieta aclarida
que espurneja el antulls de la gent,
i n’és brot d’una rosa de vida
on els cor s’on sa flama brusent.

Esta dansa és el baf d’una essència
d’esperit prepotent i cordial
que estableix en nivel de consciencia
als afanys d’existència social:

Ací l’àvia i la neta es conjunten;
el futur i l’ahir s’acompassen
i al present, agraïdes, pregunten
com hi ha pobles més grans que no dansen…

Ací l’avi i el nét vitalitzen
el passat i el demà transcendents
i en la Dansa, presents, valoritzen
un dualisme d’iguals sentiments.

Esta Dansa que es para o avança
en un riu d’enjoiada remor
és el seny de la sang que en la dansa
posa un greu atavisme d’amor.
RAFAEL SÚRIA I ALBINYANA
Comença el nerviosisme. És enjorn, els carrers de Guadassuar son un anar i vindre de gent. Mares que estan donant els últims repunts als trages que esta nit portaran els seus fills/es. Jóvens nerviosos buscant no sé que coses que complementen la idea que estan plasmant en els seus dissenys. Gent del carrer que trauen de la caixa que des de l’any passat no s’han obert per a comprovar si les garlandes i fanalets s’han conservat bé. A la vesprada algun veí ja ha portat les cadires al carrer perquè no tenen en ella cap amistat. Els veïns/es comencen a posar els adorns, tot va bé. La taula per a sopar amb els amics/as ja està a la porta. En la nevera el gelat i la coca per a invitar a les amistats. Els músics, festers… vénen fent la cercavila i se’n van a sopar: Ja tornen amb el “Cap de Dansa” i arriben a la porta de la casa on es farà “l’Eixida” i el “Cap de Dansa” arengarà als balladors/es que ja desesperen nerviosos i no poden contindre el repicar d’algunes castanyoles. Al descans la gent està comentant que encara que dilluns hi ha hagut una bona dansa. Descans, a refrescar. El coet marca el tercer avís. No cal arribar tard. Es tarda 45 minuts a arribar al final, el mateix que en la primera part. Els xiquets/es van contents amb el gelat que els han donat els festers. L’últim acceleró amb l’últim ball i la traca. Demà més i tot serà paregut i tot serà distint. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites