Un any
més sortirem al carrer, tastarem la il·lusió de la xicalla que voleteja pel
carrer. Ens enardirem d’allò nostre al vol de les aparents decimetes,
tristament ja no són les de J.Maria Cléries o les de Rafael P. Súria. Les que
sonaven a cau d’orella, i les abraçaven uns versos elegants. Les que cridaven a
la festa, i anunciaven un seguici de carrosses que ens encisaven al seu pas.
Rescatarem a arraps fotografies
de Nacher. Uns negatius que ens despertaran un esguard tendre i innocent.
D’ençà i d’enllà. Del calaix brollaran cartes, rúbriques esveltes que
convidaven a festa major, àdhuc un record perenne que clama pujar de nou als
cavallets.
La festa continua, i els versos
d’en Cléries i Súria sempre seran el seu preludi:"Des que encén Guadassuar
el foc de festa major
s'encenen els cors d'amor
en un gloriós bategar;
uns batecs de llar en llar
mantinguts per tradició,
des de la repartició
fins la joia del porrat
fent-se'n ambdós un esclat de
fervorosa il·lusió."
Doncs si no es comença a fer alguna cosa per a recuperar la festa, malament, per molta il·lusió i bons records que pugam tindre. Com tots podem vore, el carrer major ja no es plena de paradetes com avanç i la cavalcada de hui ha sigut un poc decepcionant. Les coses s'han de cuidar i abonar per a que vajen endavant, però per motius que desconec, a certa gentno li interessa el mes mínim la festa major de Guadassuar.
ResponEliminaESPERE, CONFIE I DESITGE QUE EL CANVI QUE S'APROXIMA TORNE LA FESTA I LA FIRA AL LLOC ON SEMPRE LI HA CORRESPOST
ResponElimina