SOPAR FUTBOLERO

Des del principi que el València jugava la xampions, un grup d’amics ( de Benimodo, Guadassuar, Alginet, Algemesí) organitzats per Àngel, ens reunim en el bar Mir de la capital de la Ribera, Benimodo. Allí Pepe ens fa el sopar que nosaltres li demanem i en tenim un especial que el fem en l’època de faves "la gran favada". O siga que el pretexte és el futbol, la qüestió és sopar. Si guanya el València doncs millor!, i si perd, doncs hem gaudit de bona companyia i hem sopat. Ahir encertà el resultat Baltasar que no sabia ni contra qui jugàvem i ens parla del preu dels caquis. Ara be, ahir eixirem despagats i preguntant-nos a quin equip anirem a veure?, potser el Barça o el Liverpol.

Xè, quin desastre d’equip tenim. Jo pense que Koeman tenia raó. Sobra tota la mitja, no van ni cara l’aire, és tot vellesa. Però la culpa la te com sempre l’entrenador Unai. Per tindre el vestidor tranquil confià en els veterans, envià fora als jóvens com Zigic (al Ràcing s’unfla de fer gols) i a Banega ( cedit a l’At. Madrit), Maduro com no se’n va el posa de defensa. I mentre manté a Morientes, Albelda, Angulo, Baraja, Helguera (aquest se n’anà perquè com l’entrenador posava als anteriors i a ell no, s’enfadà, i en raó) i per a postre fitxen a Cèsar quan deixaren anar a Cañizares i a Hildebrand confiant com a suplent en Güaita. Que esperen en vendre a Vicente, Torres, Edu?, però si aquets ja no es recuperen ni amb curandero!. Quant pagaren per fitxar a Del Horno? I per on para Hugo Viana?. Anda! i que no vendran a Villa i a Silva , però que no recordeu el que passà amb Mendieta i Farinós. El meu amic Enric diu, que ell no vol que els venguen, que el que l’importa es veure’ls jugar en el València. Açò no ho arregla ningú. No sé el que serà millor si fer una derrama, llevar l’esdeveniment de fórmula 1, o no, total es fa un esdevenivent més que és salvar el València! Amunt València! Que paguen als jugadors, estem en crisi! ¡Unai vete’n ja!. Soriano, veste’n, t’enganyen fins i tot venen-te finques. Quins presidents tenim Soler!, Paco Roig!. Només faltaria que no anàrem a sopar ara que Pepe ha comprat una televisió gran.

De moment per a la pròxima temporada proposem com l’entrenador que tots portem dins que queden en la plantilla:

Porters: Renan – Guaita – César

Defenses: Marchena – Albiol – Alexis – Del Horno

Mitjos: Michel – Maduro – Banega – Fernández

Delanters: Pablo – Zigic – Vicente – Mata

Ens fitxaran: Joaquín – Villa – Silva

Baixes: Moretti – Miguel – Edu – Albelda – Baraja – Morientes – Curro Torres – Hugo Viana – Angulo … Qui més? Aprofiteu i digueu la vostra opinió.

Altes: Jugadors del Mestalla

UNA DE CAQUIS

Continuem amb l’agricultura. Hui al diari Levante, edició de la Ribera, ve un comentari que la rendibilitat del caqui esgota els plançons i aviva el mercat negre. Els vivers de la comarca denuncien que, davant la impossibilitat de cobrir l’elevada demanda, afloren els arbres cultivats sense garanties. Tan sols una empresa de Carlet ha venut 100.000 plantes de "roig brillant". La bona cotització porta una onada de robaments de plançons al camp. AVA denuncia que s’han furtat fins 485 plançons d’algunes parcel·les d’Alginet. I el vostre pensament, com el meu quin és?, doncs que un producte que s’estava defensant bastant be en la Ribera, d’ací a poc a fracassar. Està vist que no hi ha cap manera de regular res segons les necessitats i la demanda dels mercats.

CAMINS RURALS

Tots els matins he pres la sana costum de caminar una hora pel terme. A part que diuen que és una cosa saludable, tinc ocasió per exemple de vore com quedaria el terme si realment es feren els PAIS que l’Ajuntament del PP ha aprovat. Tan sols es passar pel PAI d’Alzira al Pla. Desolador. També veig l’obra que s’està realitzant als camins per posar als camps el reg per degoteig. Confie i espere que l’Ajuntament estiga sobre el tema i ens deixen almenys els camins asfaltats com estaven, donat que, la franja oberta entre mig o un metre, estan tapant-la amb terra.   

  

AMICS DE LES FALLES

Hui he visitat el blog dels "Amics de les falles". Gràcies per donar a conèixer la nostra associació. Teniu un blog molt interessant i el més bonic és que manteniu la vostra amistat. Un abraç.

L'EDIFICI AL COSTAT DE LA BIBLIOTECA

  

No sé en principi quin era el seu disseny. Però em consta que s’ha modificat. L’edifici, en si mateix, potser bonic però en altre lloc, perquè tapa i està massa junt a un edifici tan singular com és la biblioteca. Ja tenim al poble varies actuacions urbanístiques semblants i home! es que no aprenem gens!. No entre a valorar inclòs quin ús tindrà, perquè no estic d’acord en què s’haja fet qualsevol edifici. La meua opinió, potser equivocada, és que aquest lloc era ideal per fer un jardí, donat que al centre del poble no hi ha cap i per que al costat de la biblioteca un jardí com si fos un claustre sens dubte haguera sigut inigualable. En fi, ara ja no és pot fer i és una llàstima perquè la idea era coneguda. També s’ha d’anar unificant espais i serveis per tal de reduir costos.

 

AL MEU AMIC PELE

El meu amic Pele és el típic agricultor actual. Te 55 anys, és mestre, dos fills Vicente ( arquitecte tècnic) i Núria (mestra), i també te les terres heretades dels seus pares i de la seua dona Presen, a les quals com és normal dedica el temps lliure i part de les vacances que li deixa la seua feina. A més de l’afecte que ens tenim, se que tampoc estarà molt d’acord amb el comentaris o reflexions que vaig a fer.

Estic llegint a la premsa que un regidor d’Alzira que li diuen Enrique Montalvá, s’està preocupant de fer una reparcel·lació agraria de fanecades. Jo quan vaig llegir la notícia li vaig donar molta importància, al mateix temps que pensava que esta persona amb una idea esplèndida, llastimosament no anava a aconseguir res. Encara que ell està disposat a anar a buscar les subvencions a l’UE i als organismes oficials de l’estat espanyol i de la Comunitat.

Per què no ho aconseguirà?:

1r.- No queden llauradors més joves de 50 anys. Per tant no hi han idees innovadores i forces renovades de emprenedors.

2n.- Els fills, els mateixos llauradors s’han preocupat que els seus fills tinguen estudis i que tinguen altres activitats que no siguen el camp. Per tant ni els agrada, ni saben res de les feines a realitzar.

3r.- Aleshores perquè li han de dedicar els agricultors més temps, esforços i diners a reformar, si ells tenen la vida resolta i els seus fills no han de continuar amb l’herència dels camps que els pares els van a deixar?.

4t.- Les perspectives econòmiques de l’agricultura, tal com s’està treballant fins ara, no són rentables: superproducció, monocultiu, minifundisme, treball individual (com un jardí) i recol·lecció del fruit tercer mundista, no cal ja ni parlar dels tractaments i venta del producte … (Cooperatives, ai mare!)

5.- Individualisme del llaurador: tots pensen que el seu campet és el millor: millor terra, millor reg, millor clima, millor treballat …

6.- Abans els feren creure que el pantà d’Alarcó no tenia aigua suficient pel reg. Un pantà que pagaren els llauradors i entre Zaplana i Bono no se quin pacte van fer que els llauradors es quedaren sense pantà i "Para colmo de mis males" ara els llaven els cervell i els fan creure que el millor és el reg per desgoteig, mira – els diuen – tindreu l’aigua subvencionada fins el camp però les gomes les haure de pagar vosaltres, no faltaria més, que les séquies fins on porten l’aigua?. Però home, fins ara ha faltat aigua a la Ribera pel reg?. Quin és l’engany? Quins interessos ocults hi han? Qui s’està beneficiant?.

En definitiva, crec que el regidor de l’Alzira va molt ben encaminat i que te una idea moderna de l’agricultura, però lamentablement va a fracassar.

 

     

BLOC FESTERS DE SANT VICENT

 

He visitat el blog dels festers de Sant Vicent 08, en el qual a més de ser molt interessant pel seu contingut … han penjat els estatuts i la fotografia dels membres fundadors de l’associació " d’amics de la repartició de la carn" i que ens considerem els seus amics, des d’aquest blog podeu enllaçar amb ells. Moltes gràcies. Davant la primera sorpresa hem de dir que són moltes les persones que s’han interessat i ja hi han que ens han manifestat la seua intenció de fer-se’n socis. Ànim la pròxima repartició en serem molts.

AIGUA FONT DE VIDA

Las 3000 viviendas del PAI de la Garrofera (Alzira) ponen en riesgo la regeneración del rio Verde. Xúquer Viu teme que la extracción de 422.000 metros cúbicos de agua al año del acuífero del Caroig prevista por la futura urbanización amenace la supervivencia de los "ullals". El proyecto prevé un millon de metros cúbicos para consumo humano y 329.000 para el golf y zonas verdes. (Levante el mv, 27 de enero de 2009, pag 17). També hi ha un PAI recorregut a la Garrofera de Guadassuar. Un PAI a Benimuslem que agafa també l’aigua del mateix aqüífer i també hi ha el projecte de portar aigua a les poblacions de les comarques de les Riberes del mateix lloc. A més hi han altres PAIS a altres llocs que desconec i que supose que s’abastiran dels pous de la Garrofera.

Veïns/es de Guadassuar. des de temps immemorials tots anhelaven tindre l’aigua de la nostra muntanya la Garrofera. Inclòs hi havia molta gent que anava amb marraixes per aigua allí a la font. L’any 1992 es paralitza una transformació agraria enorme de Tous, amb un recús de l’ajuntament de Guadassuar davant la Conselleria de Medi Ambient, que el guanya perquè al·lega que es pot contaminar l’aqüífer.

Aquests anys, l’Ajuntament de Guadassuar assoleix que la Diputació pose una consignació pressupostària als pressupostos de dita entitat de 20 milions de pessetes per fer un projecte per portar l’aigua de l’aqüífer del Caroig de la Garrofera a la població de Guadassuar. Presentant documentació adient de l’aigua del pou del poble, amb la contaminació amb un percentatge de nitrits tan elevats que podien ser perillosos per la salut de la població i que de vegades s’havia de fer bàndol per que no begueren els infants i les persones majors.

L’Alcúdia tenia un dipòsit d’aigua a la muntanya i el pou que l’abastia prop, baix a la part de tarongerars. Aleshores assabentats del projecte i que no tenien aigua suficient, demanen a la Diputació fer un pacte amb Guadassuar i mancomunar el projecte per abastir del mateix lloc a les dos poblacions.

Les converses van arribar a bon fi, i l’Ajuntament de Guadassuar li va haver de pagar al de l’Alcúdia la part corresponent per les instal·lacions que ja tenien fetes. La Diputació va haver de comprar els terrenys a prop de les instal·lacions ja existents. Els terrenys eren d’un militar, donat que l’Ajuntament de l’Alcúdia no te propietat municipal en la muntanya, així com a Guadassuar l’Ajuntament es pràcticament el propietari de tota la part de muntanya del seu terme. Es va signar el document, es va fer el projecte i l’any 1994 es va començar a perforar a una profunditat de 200 m. El projecte, les instal·lacions i la xarxa es van finalitzar l’any 1995, el pressupost de tota l’obra fou de 200 milions de pessetes. Des d’aleshores tenim un aigua fenomenal i sense nitrats. Aquest guany, és el més important de tots els que s’han fet i de cap manera l’hem de deixar fer malbé per persona, organisme, empresa… Defensem els nostres drets front a tots.