No he pogut passar les festes de Pasqua sense rememorar aquells temps en què no hi havia tants cotxes, ni tants diners per a desplaçar-nos i passar unes vacances a l’hora d’ara. Per això m’he n’anat a visitar un vell amic: el riu Magre (el riu Sec). Quin espectacle!, quina meravella!, el nostre riu es trobava com mai l’he vist, espectacular, amb una vegetació exuberant amb aigua, amb l’aigua que un riu necessita, abundant, però no excessiva. Tampoc sec com ens té acostumats.
A eixe riu, l’hem maltractat contaminant-lo, deixant-lo sense peixos i fins li hem robat totes les pedres del seu llit tot per un creixement incontrolat. Els nostres fills ja no el visiten. Els seus camins estan intransitables, plens de fem, abandonats…
La meua pretensió és que el poble demandàrem les autoritats que el netegen, que facen una ruta cicloturista des de Carlet fins a Algemesí. Volem tornar a disfrutar i gaudir d’un paratge natural, anar a menjar-nos la mona o simplement a passejar i veure com jo he vist un parell d’ànecs sobre el meu cap i el so dels ocells, el murmuri de l’aigua, la tranquil·litat, l’assossec …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada