Levante. EMV. 14-1-2011
El conseller de sanitat del govern socialista de Joan Lerma va morir en el seu llar d'una anèmia mielodisplásica als 86 anys - Va crear el Sistema Valencià de Salut i impuls l'atenció primària
Rector i conseller
En uns anys crucials per a la Universitat, que van coincidir amb la transició democràtica, Colomer va impulsar el canvi acadèmic i estamental perquè la institució acadèmica avançara al mateix pas que la resta de la societat.
L'expresident socialista Joan Lerma que li va anomenar conseller de Sanitat en 1985 va manifestar ahir que durant la transició Colomer va ser un rector que va deixar clar el paper de la Universitat de València. «del seu llegat polític —va agregar— Destacaria la seua valentia durant l'etapa més dura de la dictadura i tot el que va lluitar durant la Transició per a fer possible una societat valenciana democràtica i crear una Universitat al servici de la societat».
José Camarasa que va ser el seu cap de gabinet entre 1988 i 1992 va destacar que Colomer va potenciar el model de salut d'atenció primària i que va ser un entusiasta professor i un gran defensor de la sanitat pública.
De fet, va ser Joaquín Colomer qui creà el Servici Valencià de la Salut i l'Escola d'Estudis de Salut Pública. Camarasa va afirmar que «la sanitat tal com s'entén ara va nàixer de la mà de Joaquín Colomer».
Pepe Ruiz, que va ser el seu segon cap de gabinet, afirmava ahir que havia d'haver pagat per treballar amb «don Joaquín», com així li cridava, per tot el que va aprendre amb ell: «valors, la lleialtat que sempre va tindre cap a la persona que el va nomenar i el seu compromís; tenia una calma, una serenitat i una altura de mires com pocs.
En uns anys crucials per a la Universitat, que van coincidir amb la transició democràtica, Colomer va impulsar el canvi acadèmic i estamental perquè la institució acadèmica avançara al mateix pas que la resta de la societat.
L'expresident socialista Joan Lerma que li va anomenar conseller de Sanitat en 1985 va manifestar ahir que durant la transició Colomer va ser un rector que va deixar clar el paper de la Universitat de València. «del seu llegat polític —va agregar— Destacaria la seua valentia durant l'etapa més dura de la dictadura i tot el que va lluitar durant la Transició per a fer possible una societat valenciana democràtica i crear una Universitat al servici de la societat».
José Camarasa que va ser el seu cap de gabinet entre 1988 i 1992 va destacar que Colomer va potenciar el model de salut d'atenció primària i que va ser un entusiasta professor i un gran defensor de la sanitat pública.
De fet, va ser Joaquín Colomer qui creà el Servici Valencià de la Salut i l'Escola d'Estudis de Salut Pública. Camarasa va afirmar que «la sanitat tal com s'entén ara va nàixer de la mà de Joaquín Colomer».
Pepe Ruiz, que va ser el seu segon cap de gabinet, afirmava ahir que havia d'haver pagat per treballar amb «don Joaquín», com així li cridava, per tot el que va aprendre amb ell: «valors, la lleialtat que sempre va tindre cap a la persona que el va nomenar i el seu compromís; tenia una calma, una serenitat i una altura de mires com pocs.
D. JOAQUÍN
Vaig conéixer a D. Joaquin quan vaig haver d'ingressar en l'Hospital Clínic a la meua filla al mes i mig de nàixer, i allí en el departament de Pediatria del què D. Joaquín era el catedràtic, va romandre cinc mesos ingressada. Era l'any 1976. L'hospital clínic era un edifici vell, però les persones que atenien als pacients, no tinc adjectius per a qualificar-los, només agraïment. Des dels metges, infermeres fins a l'últim que realitzava les pràctiques a més de grans professionals eren unes magnífiques persones, començant per D. Joaquín. Quan li van donar l'alta a la meua filla, parlem amb el doctor que atenia a la meua filla per a continuar portant-la a la seua clínica privada i este metge ens va dir que podent triar que la portàrem al millor pediatre que era D Joaquín. I així va ser. Quina persona! Amb quina humanitat atenia a tots. Senzillesa, amabilitat, saviesa. Després va arribar el meu fill i portàvem als dos fins que el van nomenar conseller. No obstant quan necessitàvem alguna cosa no dubtava a atendre'ns. Per a la meua dona el que deia D. Joaquín era quasi, paraula de déu. També la seua esposa Sra. Concha, tan agradable, senzilla, comprensiva i bona persona.
Va donar la coincidència que en l'època que va ser conseller de sanitat jo vaig ser alcalde de Guadassuar. Volia una entrevista amb ell i les meues telefonades no passaven de la secretària. Vaig decidir enviar-li una carta al seu domicili i als pocs dies em telefona personalment per a saludar-me i comunicar-me la data de l'entrevista. Ens presentem amb la il·lusió d'uns novells en el càrrec i ens va rebre en la conselleria. Després d'abraçar-me, li vaig contar que Guadassuar tenia un ambulatori obsolet i que era necessari fer un nou. Immediatament va posar al seu equip a disposició i es va comprometre a realitzar-lo. Quan vam tindre el projecte acabat i revisat per conselleria així com la cessió de terrenys, ens va fer una visita al poble. A l'eixir de l'ajuntament li va preguntar a la meua dona si vivien prop d'allí els pares de (...) , un xiquet amb síndrome de Dawn que ell hi havia tractat. Deixem a tota la comitiva en la plaça Major, i ens anem, cridem a la porta, quan van aguaitar les persones i van veure que era D. Joaquín li van abraçar plorant. Immediatament va córrer la veu i van vindre els pares de (...), que sent xiquet era alumne meu i tènia càncer. En la seua consulta jo li vaig preguntar per ell i quasi amb llàgrimes en els ulls em va dir que eixe xiquet l'anem a salvar, té moltes ganes de viure. Així va ser,(...) s'ha casat i té una xiqueta. Van acudir més (…) a l'estona quan vam tornar a l'ajuntament tots ens miraven amb sorpresa com preguntant d'on veniu. L'ambulatori es va fer però ni ell ni jo el vam poder inaugurar, ens va faltar un poc de temps. Però és igual ací està i he contat açò perquè els veïns de Guadassuar, a més de llegir hui la premsa sàpien un poc més d'un home savi, bondadós, amable, senzill, gran professional… En ma casa hui tots ho hem sentit. A la Sra. Concha, fills i familiars el nostre més sentit condol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada