El València CF (FC), ens va fer una mala passada amb la seua eliminació de la "Champions league". No tenen en compte que a més de perdre'ns els seus partits podríem perdre, i és més important, el sopar que comporten. Així que no ens conformem. Estàvem comentant el dissabte què partit veure d'ara en avant i decidim homenatjar el nostre soci i amic Kiko, perquè encara que és simpatitzant del Madrit ens ha acompanyat com un patidor més en els partits del València. Així que, sense que servisca de precedent i per una sola vegada veurem este dimarts el partit del Reial Madrit. Però ajornem la tradicional "GRAN FAVÀ" per a la final de la Copa, partit entre Barcelona i el Reial Madrit, i crec que ací no estarem d'acord tots en qui ha de ser el vencedor. Com sempre farem la porra, i com quasi sempre ningú encerta. No obstant ens n'anem contents a casa perquè el sopar ha sigut un encert.
Després digueu que esteu jubilats. Eixa taula no sembla una llar de jubilats ni molt menys. Estic escrivint per fer pràctiques per al curset de recursos TIC del col·le.
ResponEliminaVeig que la jubilació va bé. Els que no estem tan a prop també tindríem que quedar per saber si les persones que ens han marcat amb bons records han decidit llevar-se el bigot, tenen xiquets i sobretot si estan bé.
ResponEliminaEstaria bé que tots els xiquets tingueren a algú que els cantara allò de la "Mochila azul" alguna vegada.
Una abraçada
Enhorabona pel bloc :)
ResponEliminaDonar la enhorabona pel bloc avans de tot :D
ResponEliminaEl important de aquesta vida no es tant els aconteciments que cel.lebrem sinò amb qui els cel.lebrem :D Sempre s´ha de tenir una excusa per poder compartir el regal més humà que tenim que ès l´amistat.
També me´n recordo de la "mochila azul" jajaja
Una abraçada al meu mestre de cinquè de EGB :P
He tardat a contestar-vos i potser no em llegiu. Gràcies per ser tan amables en els vostres escrits (Neus i Anònim). Per a mi va ser una alegria molt gran el saludar-te l'altre dia Neus. Hi ha records, alumnes i moments compartits que no s'esborren. És més, crec que m'han marcat més i recorde més (serà la vellesa) de les coses i situacions que vam passar fa temps, i vosaltres podeu pensar que no ens recordem. Crec que hi havia una relació més pròxima, més amistat. I en això té molta raó Anònim en el seu comentari, la felicitat pot ser que estiga en les persones més que en els esdeveniments. Gràcies als dos.
ResponEliminaNo de llegir... :D
ResponElimina