L'INNOCENT CAMPS

Si vols veure el video desconecta el reproductor de música (clik >[]), recorda després conectar-lo fent altra vegada clik al mateix lloc).

Luis Segovia López (magistrat jubilat)
Levante EMV

El jurat popular, per cinc contra quatre dels seus membres, ha declarat no culpable l'expresident de la Generalitat Camps de l'acusació per delicte de suborn, ja que no considera provat que la trama Gürtel li regalés vestits i sabates per import de 12.000 euros, i que la seva relació amb Álvaro Pérez (E Bigotis) era merament comercial. Les enquestes realitzades en diversos periòdics,per una gran majoria (superior al 65%) consideren injust el veredicte del jurati que Camps no hauria de tornar a la política.

No és el moment de posar en qüestió la institució del jurat, que, d'altra banda, és un mandat constitucional: el de la participació del poble en l' Administració de Justícia, encara que potser seria més convenient un jurat mixt, és a dir, que al costat del jurat popular intervingués un jutge tècnic. He llegit alguna crítica en el sentit que un tribunal tècnic hagués condemnat a Camps conforme les proves testificals, documentals i pericials aportades per l'acusació. Potser. A Portugal, on es pot triar entre tribunal tècnic o jurat, es diu que si ets innocent que et jutge un jutge, i si ets culpable un jurat, que pot passar de tot. En tenir aquest procés un destacat caràcter polític, la ideologia de cada membre del tribunal sempre seria dada decisiva. Cal recordar que un tribunal tècnic: El Tribunal Superior de Justícia de València, el president va declarar que Camps era "més que el seu amic", no només va poder decidir si era culpable o innocent, sinó que va arxivar el cas per no obrir el judici, per considerar que no existia ni tan sols indicis delicitius, i va haver de ser des de Madrid, el Tribunal Suprem, el que revoqués aquesta decisió i ordenar que es continués el procediment. D'igual manera pot sospitar-se que per als membres del jurat popular que votassen a Camps en les últimes eleccions, o fossen afins a la ideologia del Partit Popular, més que els fets presentats el decisiu per a ells fora considerar que aquest procés era contra el PP representat per l'expresident i per això van votar per la no culpabilitat Humà, massa humà.

 La crítica que es pot fer i que escandalitza del veredicte del jurat popular, és la manifestació de que les relacions de Camps i Costa amb Álvaro Pérez, presumpte cap de la xarxa a València, eren simplement comercials. Aquesta manifestació es diu sabent que és mentida, ja que les cintes que es van escoltar, que ningú les va impugnar i valen domo proves, descobreixen la íntima amistat que tenien, i com l'expresident li deia: "t'estimo un ou", "Amiguet de l'ànima" o "hem de parlar del nostre, que és molt bonic", i per part d'Álvaro Pérez, la declaració d'estimació a l'expresident: "mira si et dec", i que l'esposa de Camps li digués a l'empresari" ets ideal ". Quan anava a sopar El bigots amb la família de Camps, l'altre acusat, Costa, li demanava a l'home de la Gürtel a València que entercedira a favor perquè li nomenés conseller, i en una altra ocasió, que li comprés 100 grams de caviar. ¿Això són relacions comercials? Per què el jurat ha hagut de mentir a posta?. Com el jurat popular està compost per persones no professionals, no se'ls exigirà responsabilitat. Aquest país es pot omplir de ximples-llestos irresponsables de les seves mentides prevaricadores.

Deia en un anterior article que aquest judici per suborn contra Camps mai va haver celebrar-se, ja que el delicte de suborn necessita de dos autors: el donant o el que dóna el do, promesa o regal, i el donatari, el que la rep. En aquest judici del jurat, apareix com a acusat el que va ser president, Camps, però no els que li van donar els regals, i això s'ha produït perquè es va separar del procés del cas Gürtel, que és l'important (suborn, prevaricació, finançament il · legal del PP, malversació de cabals públics) que fa al suborn impropi pel regal dels vestits a l'expresident, separació que mai es va haver de fer. "Pot passar que en aquest judici del jurat es falle que Camps mai va rebre regals, i en el judici del Gürtel es condemne el Bigots i companyia, per donar regals a l'expresident, la llei prohibeix aquesta situació processal. Però en aquest cas, per afavorir a Camps, s'ha dividit la causa indeguda i fraudulentament ". L'expresident no es vendrà per tres vestits ni té competència per contractar, es diu, només que va obrir la porta de bat a bat a la trama corrupta d'els Gürtel que va afanyar 7,2 milions d'euros en contractes inflats i trossejats per el Bigots sense concurs, pagats per tots els valencians, o els altres 6,4 milions que la Gürtel va apanyar, a compte de la visita del Papa. I, com a responsable del seu govern, es van pagar 15 milions a Santiago Calatrava per una maqueta i un projecte de gratacels mai construït, o que lliurar altres 2 milions a Urdangarín per res. I ara és la Comunitat Valenciana la més endeutada, i havent de rebre avançament del Govern central per pagar a funcionaris i proveïdors, i retallant tant les despeses socials que té rebel · lat el personal, amb sorolloses manifestacions. Es pregunta Maria Dolores de Cospedal qui repara ara "l'honorabilitat de Camps i Costa ". Doncs si Cospedal va suspendre de militància a Costa, que ho repose, i si seu partit a través de Trillo va pressionar perquè Camps presentés la seua dimissió, si ara Rajoy comparteix amb Cospedal que Franciso Camps és innocent, honorable, i exemplar, el just seria restaurar al seu lloc de president de la Generalitat Valenciana i que dimitíra Fabra, d'acord?

L'article és una mica extens, però no li he volgut treure ni una coma. No hi havia fet cap comentari sobre el tema fins que m'he trobat amb l'opinió de aquest magistrat amb la qual m'identifique plenament. Un jurat incompetent i uns jutges manipuladors i prevaricadors (President del Tribunal Superior de València "més que el seu amic") són dels que no tenen cap tipus de rubor de condemnar a Garzón. I així ens va, una majoria de jutges omnipotents ancorats i descendents de la dictadura. Una justícia cega amb uns i amb prismàtics de augment per a altres. Estan fallant els pilars de la democràcia: els poders legislatiu, judicial i executiu. S'estan guanyant a pols que els ciutadans, no creguen en ells. Els que legislen, que fan lleis per als altres i ells no les compleixen, les imposen i les anul · len segons la conveniència dels poderosos i els rics. Tampoc els jutges s'atreveixen amb els poderosos i els febles ens sentim desemparats i com no, l'executiu no s'atreveix tampoc a tancar a ningú. Cap poderós acaba a la presó i torna a la societat el que li ha usurpat. I aquesta societat s'està afartant, no comprèn com els bancs els estan robant la casa. Els empresaris que volen uns treballadors més pobres: quan les coses anaven bé per als empresaris, els treballadors fins a aquells que tenien carreres universitàries eren mil euristes i ara que diuen que els van malament es aprofiten per fer una reforma laboral per acomiadar i enfonsar en la misèria a la majoria i uns contractes escombraries per a la minoria. Uns polítics regalons per les seves persones amb sous i prebendes d'escàndol, “manirotos” en despeses superflus i garrepes amb els desfavorits han trasbalsat l'estat de benestar (Educació, sanitat ...) aconseguit després de tants anys d'esforç. Que tornen el que han malgastat amb la seva pèssima gestió (i robatoris ...) o a la presó, i no reduint als empleats públics el seu salari i demanant als ciutadans amb pujades d'impostos que s'estrenyen el cinturó. Aquí cada un que assumica les seves responsabilitats. I els votants ¡¡¡a espavilar!.