Els piquets empresarials són com la matèria fosca perquè, sent invisibles, ocupen el 80% de la realitat en totes les vagues. No els graven les càmeres de televisió ni els micròfons de la ràdio perquè efectuen la seua violència en la foscor. Tu veuràs el que fas, vénen a dir els integrants d’estos piquets, però al mes que ve caduca el teu contracte i podem renovar-ho o no. Fes la vaga si vols, estàs en el teu dret, però jo, amb la reforma laboral en la mà, estic en el dret de despedir-te quan agarres un refredat. Hi ha un altre piquet també molt dissuasori: el de la reducció d’un dia de salari a final de mes. Si a totes eixes pressions li afegim un desplegament policial desproporcionat en els carrers, anar a la vaga constituïx una heroïcitat, sobretot, anar a la vaga contra una reforma laboral que és en si mateixa un piquet enormement violent, perquè deixa el treballador inerme enfront de les vel·leïtats de l’empresari.Així les coses, el 29 M ha sigut un èxit històric dels sindicats, que havien sigut sotmesos, per si tot l’anterior fóra poc, a una campanya de desprestigi sense precedents en els dies anteriors a la vaga. Recorde haver sentit en una tele que Cándido Méndez portava un rellotge de milers d’euros, un rellotge que ell mateix va mostrar en un altre programa explicant que es tractava d’un regal dels sindicats italians. Com els que regalen en la tele. Van ser tantes les informacions falses o malintencionades abocades sobre CCOO i UGT que fins a un servidor, molt crític amb determinades posicions sindicals, va sentir la necessitat d’acudir en el seu suport.
Tot estava, perquè, en contra de l’èxit de la vaga general, que no obstant això va seguir avant. El Govern pot ignorar el que això significa. Pot desatendre el malestar que es percep en el carrer i en l’interior de les llars, pot fer-ho, i pareix disposat a això. Però cometrà un greu error, perquè farà la impressió que governa per a interessos forans més que per a interessos espanyols. D’un altre costat, Rajoy no hauria d’oblidar que els sindicats estan vehiculant de manera extremadament sensata un disgust social que creix i que comença ja a superar la por. Renunciar a les prestacions d’eixe vehicle és suïcida.
Transcric de tant en tant un article d’este escriptor, perquè té una sensibilitat molt fina per a captar els problemes i expressar-los donant-los un tint irònic. Crec que sense ser molt extens dóna en el clau i dibuixa amb claredat els qui utilitzen els piquets més perversos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada