La tradició mana que
el dia anterior a la festa del Patró Sant Vicent Màrtir, és a dir el 21 a les
15:30, ix la cavalcada. Enguany tenim la novetat que encapçala la mateixa els
dos Gegants ( El Cano i la séquia Reial) acompanyats pels Cabots Prada, Palanxet,
Aurí i Fentina (esta vegada si que estaven lluents i amb la cara pintada).
També va el Bolero amb els seus balls. Si, perquè a més de ballar El Bolero de
Guadassuar, hui volen estrenar nou ball. Banda de música, autoritats, festers
(repartint puros), esposes i familiars xicotets en les carrosses, filles i
fills dels festers repartint mistela i dolços locals. I en el públic en general
festers anteriors, venidors i com no: Els Amics de la Repartició de la Carn.
Hem passat tres hores d’alegria i camaraderia, saludant la gent que s’amuntona
en les voreres esperant arreplegar: les Decimetes i el que es llança des de les
carrosses, així com assaborir mistela i dolços. Al finalitzar la Repartició,
Pregó de la Festa per Manolo Lafarga i Vicent Sais representant als festers de
fa 25 anys. Inaugura la Fira l’Alcalde. Es balla el bolero. Es toca en les
campanes del campanar El Toc del Retorn i finalment s’inaugura l’exposició dels
quadros premiats del II Concurs de Pintura Ràpida. També el concurs Escolar de
dibuix. Esta és la part lúdica i festiva. La base d’este acte és que, dies
anteriors els festers han entregat a Cáritas una quantitat de diners sense
especificar per a comprar aliments que es repartixen a les persones que ho
necessiten, almenys per a pal·liar les seues necessitats estos dies de festa.
SOY YO (VICENT)
por José Antonio- 23-12-2010
1.- Yo soy socialista/
desde el dia en que nací,/
lo pregonaré a los cuatro vientos/
lo pregonaré hasta el morir./
2.- Sindicalista y maestro/
del alba al atardecer,/
enseño para la vida/
y a la tierra y hombres querer./
3.- Guadassuar llevo por bandera/
es mi pueblo una obsesión,/
si de mi todo dependiera/
me convertiría su anfitrión./
4.- Si tengo que dejar Guadassuar/
sólo el cielo lo puede mejorar,/
que el Magro trace el camino/
y me acompañe a ese destino./
5.- Todo esto es alucinante/
pero mi familia es el colofón,/
su amor es lo más importante/
Pau, Estefania y Encarnación.//
El meu amic José Antonio, s'autoproclama "xurro" perquè va nàixer en La Pobleta fa ja 60 anys. Als 12 va haver d'abandonar l'escola per a treballar i ajudar a la família. Autodidacta, la poesia li sorgix espontània. És "meler" fins a la medul·la i viu a Benimodo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada