El clamor del carrer, la unitat de la
comunitat educativa i l’estricta soledat del Partit Popular han deixat la
tramitació de la reforma educativa en suspens.
El Govern ha posposat donar llum verda
este divendres al projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de
l’Educació (LOMCE) al·ludint que falta per tancar aspectes de la memòria
econòmica que acompanya a la dita llei. La justificació pot sonar a excusa,
però es produïx tan sols unes hores després de les multitudinàries
manifestacions contra el text del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José
Ignacio Wert.
La coneguda com a 'llei Wert' ha alçat
fortes crítiques des d’àmbits de la comunitat educativa que, este dijous,s'ha tornat a manifestar
en els carrers de les principals ciutats espanyoles com a tancament a una vaga convocada en
l’educació i que ha comptat amb el suport de les principals organitzacions
sindicals, així com associacions de pares i alumnes.
Al no emportar-se al Consell de Ministres, el text no es remetrà al Congrés
dels Diputats, iniciant-se així el camí parlamentari de què es convertirà,
previsiblement, en la sèptima norma d’este tipus en 37 anys de democràcia.
Ángel
Gabilondo Pujol, sense afiliació política, va ser ministre d’educació
(2009-2011).
Doctor en filofilosofia i lletres (1983). President de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (2007). Càtedra de Metafísica de la universitat Autònoma de Madrid.
L’acord fallit en educació amb el ministre Ángel Gabilondo
Mire la paciència, la generositat i l’educació del ministre d’Educació. Un any intentant el consens amb la senyora Cospedal i, al final... per a res? Jo afirmaria que per a posar a cada u en el seu lloc. Tal ha sigut l’excepcional pedagogia del senyor Gabilondo. D’entrada, em vaig dir: resulta impossible no arribar a un acord amb este home avalat per la seua preparació, exquisida delicadesa i caràcter dialogant. Vaig pensar, esta vegada, sí. Espanya necessita l’acord.
P. De qui va ser la culpa del fracàs del pacte?
R. Jo em sent responsable, però no culpable. Crec que no es van donar les circumstàncies per a l’acord perquè es van obrir debats que haguera sigut millor no incloure en eixe procés.
Ara la comunitat educativa arriba desgastada -probablement, també desencantada- després del fiasco de l’últim intent d’acord, que va arribar molt lluny, però es va frustrar en gran manera per l’encasellament del Partit Popular en unes peticions inamovibles, entre elles, alguna que després no va incloure en el seu programa electoral
Governar és preferir, i dir que has triat el preferible sí que ha de saber-ho l’oposició. Sempre preferixes des de molts llocs: la teua ideologia, la teua forma de vida… En les preferències es delaten les conviccions. Per això no dóna el mateix una cosa que una altra.
José Ignacio Wert, ministre d’educació (2011-...), llicenciat en dret en la universitat Complutanse. Professor de Teoria de la Comunicació (74-78) en la facultat de Ciències de l’Educació. I de Sociologia política (80-83) en la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Madrid. Molts anys en Càrrecs polítics. Col·laborador en debats de TV, ràdio, diaris.
Este home que diu que és “com un bou i que es creix davant de l’adversitat”, no va ser triat a l’atzar, se li estan carregant totes les culpes d’aplicar les polítiques educatives de la FAES (Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials) el president dels quals és José Maria Aznar i de l’Església presidida pel cardenal Rouco Varela. Este personatge en compte de buscar el pacte el que fa és amb les seues declaracions posar d’acord amb professors, pares i alumnes de tots els estaments educatius en contra del ministre i de la política que pretén aplicar. Entre altres coses vol espanyolitzar als xiquets/es de les comunitats autònomes que tenen una altra llengua, tractant-los per tant com si no foren espanyols i no estiguera en la constitució el respecte a les altres llengües d’Espanya.
Doctor en filofilosofia i lletres (1983). President de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (2007). Càtedra de Metafísica de la universitat Autònoma de Madrid.
L’acord fallit en educació amb el ministre Ángel Gabilondo
Mire la paciència, la generositat i l’educació del ministre d’Educació. Un any intentant el consens amb la senyora Cospedal i, al final... per a res? Jo afirmaria que per a posar a cada u en el seu lloc. Tal ha sigut l’excepcional pedagogia del senyor Gabilondo. D’entrada, em vaig dir: resulta impossible no arribar a un acord amb este home avalat per la seua preparació, exquisida delicadesa i caràcter dialogant. Vaig pensar, esta vegada, sí. Espanya necessita l’acord.
P. De qui va ser la culpa del fracàs del pacte?
R. Jo em sent responsable, però no culpable. Crec que no es van donar les circumstàncies per a l’acord perquè es van obrir debats que haguera sigut millor no incloure en eixe procés.
Ara la comunitat educativa arriba desgastada -probablement, també desencantada- després del fiasco de l’últim intent d’acord, que va arribar molt lluny, però es va frustrar en gran manera per l’encasellament del Partit Popular en unes peticions inamovibles, entre elles, alguna que després no va incloure en el seu programa electoral
Governar és preferir, i dir que has triat el preferible sí que ha de saber-ho l’oposició. Sempre preferixes des de molts llocs: la teua ideologia, la teua forma de vida… En les preferències es delaten les conviccions. Per això no dóna el mateix una cosa que una altra.
José Ignacio Wert, ministre d’educació (2011-...), llicenciat en dret en la universitat Complutanse. Professor de Teoria de la Comunicació (74-78) en la facultat de Ciències de l’Educació. I de Sociologia política (80-83) en la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Madrid. Molts anys en Càrrecs polítics. Col·laborador en debats de TV, ràdio, diaris.
Este home que diu que és “com un bou i que es creix davant de l’adversitat”, no va ser triat a l’atzar, se li estan carregant totes les culpes d’aplicar les polítiques educatives de la FAES (Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials) el president dels quals és José Maria Aznar i de l’Església presidida pel cardenal Rouco Varela. Este personatge en compte de buscar el pacte el que fa és amb les seues declaracions posar d’acord amb professors, pares i alumnes de tots els estaments educatius en contra del ministre i de la política que pretén aplicar. Entre altres coses vol espanyolitzar als xiquets/es de les comunitats autònomes que tenen una altra llengua, tractant-los per tant com si no foren espanyols i no estiguera en la constitució el respecte a les altres llengües d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada