CONCERT DE SANTA CECÍLIA A GUADASSUAR

LA RTVV DE LES VALENCIANS?

El PP aprova en solitari la llei per a liquidar Canal Nou

No hi ha marxa arrere per al tancament de Canal Nou. El ple de Les Corts Valencianes ha aprovat, amb els vots a favor del PP i en contra de l’oposició, la llei que autoritza al Consell a l’extinció, dissolució i liquidació de l’empresa pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Al terme de la votació, els diputats de l’oposició s’han posat d’esquena mentres mostraven cartells amb el lema "RTVV no és tanca" i els membres del comité d’empresa de RTVV i els consellers de l’oposició en RTVV presents en la tribuna d’invitats han cridat "No teniu vergonya!".

Era esta la televisió que volíem els valencians?. Entre els uns i els altres l’han portat a esta degeneració i manipulació dels objectius per la qual es va crear. Pagarem tots els valencians/as un altre dels grans fracassos del PP. Estem acostumats a pagar les barrabassades i malversacions? Per tant, ja està bé canviem a uns gestors tan nefastos que ens han portat a este caos!. La pregunta ara és: Quant ens costarà tornar a posar en marxa una altra RTVV?. Acabaran amb tot.

ELS MALNOMS – LA SÉQUIA REIAL EMIGRA?

El dijous a les 19:30, en la Casa de la Cultura i amb la sala de conferències a límit, el cronista de Guadassuar Enric Mut Ruiz va fer una conferència sobre “Els malnoms”. Com ens té acostumats Enric va fer una conferència amena i molt documentada sobre l’origen i evolució a través del temps dels malnoms en general i en concret a Guadassuar. En el seu treball d’investigació ha arreplegat més de 600 “Malnoms”, molts dels quals han desaparegut mentres que altres han sigut heretats i romanen vigents i recordats entre somriures pels assistents. Finalitzada la conferència, va passar a visionar-se alguna de les pel·lícules antigues realitzades per José Peris i Agustín Roig restaurades per la filmoteca valenciana(?). Donant per finalitzada la conferència amb aplaudiments i els comentaris entre el públic. Com sempre és d’agrair a Enric la seua labor desinteressada d’estendre les arrels i cultura del poble, amb la seua experiència com a professor de forma tan didàctica i amena.

A l’acabar la conferència, me’n vaig anar a casa i amb sorpresa vaig veure passar la Gegant “la Séquia Reial” que era transportada a coll d’unes quantes persones des de la casa de la cultura a un lloc indeterminat. Què està passant?, estan emigrant els nostres gegants i capgrossos?, No hi ha lloc per a ells en una dependència municipal?

Notícia d’última hora: Hui s’ha acabat d’editar el cançoner popular de Guadassuar del recordat i volgut Agustín Roig. Enhorabona als promotors i segur que serà el regal perfecte per a este Nadal i Reis. 

PREMIS EXTRAORDINARIS AL RENDIMENT ACADÈMIC EN PRIMÀRIA

INÉS

Dels 122 premis extraordinaris al rendiment acadèmic en Primària de la comarca de la Ribera , 4 els han obtingut en els centres de Guadassuar.

CEIP Balmes: Irene Roig Ferrando i Louanna Cléries Añó.

Sant Francesc: Inés Mut Rosell i Marta Hervás Asensi.

L’enhorabona a elles i familiars. Els desitge que continuen així durant la seua vida estudiantil.

FACTURES IMPAGADES A PROVEÏDORS

EL PLA DEL GOVERN AFLORA ALTRES QUATRE MILIONS EN DEUTES AMB ELS PROVEÏDORS

LEVANTE EMV 19-11-2013 CARLOS ALÓS

13 Ayuntaments de la comarca de la Ribera s’han acollit al Pla contra la Morositat de les Administracions Públiques que el Govern va posar en marxa el passat setembre acaba d’aflorar altres quatre milions d’euros de factures impagades a proveïdors.

A Guadassuar esta vegada li corresponen 39.961 euros. La inclusió en el llistat no és en si una roïna notícia per als ajuntaments, perquè permetrà eixugar part del deute que manté la Generalitat amb ells.

Per tant, el poble està d'Enhorabona!!!???. 

DESOCUPACIÓ OCTUBRE A GUADASSUAR

DADES COMPARADES DE LA DESOCUPACIÓ 2012-2013

	TOTAL	HOMES	DONES	AGRIC	INDUS	CONSTR	SERVEIS	SAA
GENER 12	438	243	195	66	86	78	188	28
FEBRER 12	463	254	209	77	86	73	199	28
MARÇ 12	479	264	215	76	85	79	204	35
ABRIL 12	492	272	220	76	88	75	219	34
MAIG 12	493	257	236	64	82	73	225	49
JUNY 12	471	247	224	65	78	69	221	38
JULIOL 12	512	269	243	68	79	74	258	33
AGOST 12	509	272	237	65	81	77	255	31
SETEMBRE 12	375	178	197	32	61	59	202	21
GENER 13	422	202	220	63	76	61	198	24
FEBRER 13	439	218	221	65	82	57	210	25
MARÇ 13	453	225	228	62	84	65	217	25
ABRIL 13	479	242	237	73	83	68	231	24
MAIG 13	514	259	255	80	82	64	239	49
JUNY 13	500	249	251	81	80	62	247	30
JULIOL 13	511	250	261	69	75	65	271	31
AGOST 13	504	261	243	64	79	67	269	25
SETEMBRE 13	352	151	201	28	57	44	201	22

Un diagrama perquè no t’enganyen amb les xifres del desocupació (una miqueta llarg però, aclaridor)

28 d’octubre de 201313:14

Eduardo Garzón

Les dades intrèpides per l’Enquesta de Població Activa revelen que la desocupació ha disminuït el tercer trimestre de 2013 (juliol, agost i setembre). Quan llegim o escoltem una comunicació així, instantàniament pensem que és una bona notícia. Però la veritat és que la desocupació pot descendir per molts motius, i això no sempre respon a causes de què podem alegrar-nos. Per a comprendre fàcilment les formes per les quals la desocupació pot descendir (o augmentar) i així poder saber si hi ha motius d’alegria o no, presentem un diagrama senzill que ens permet abordar la problemàtica d’una forma ràpida i senzilla.

Amb el següent requadro blau es representa tota la població resident en el territori espanyol.

POBLACIÓ TOTAL 46.704.314 PERSONES

Ara diferenciarem la població que està en edat de treballar amb la que no està en edat de treballar (menors de 16 anys i majors de 64 anys).

MENORS DE 16 ANYS 8.621.256

POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR 30.004.030

MAJORS DE 64 ANYS 8.079.028

A continuació, dins de la població que està en edat de treballar cal distingir entre aquells que estan inactius (estudiants, treballadors de la llar, prejubilats i incapacitats) d’aquells que estan actius.

MENORS DE 16 ANYS 8.621.256

POBLACIÓ INACTIVA 7.275.646

POBLACIÓ ACTIVA 22.728.384

MAJORS DE 64 ANYS 8.079.028

Finalment, dividim la població activa entre ocupats i desempleats.

MENORS DE 16 ANYS 8.621.256

POBLACIÓ INACTIVA 7.275.646

PARATS 5.904.946

POBLACIÓ OCUPADA 16.823.438

MAJORS DE 64 ANYS 8.079.028

Doncs bé, ja tenim ben ubicat el segment de població que ens interessa: els parats (franja taronja). Este col·lectiu pot disminuir, però en eixe cas les persones que deixen d’estar parades abandonen la franja taronja del nostre diagrama per a passar a un altre espai. Ens trobem amb 4 possibilitats:

1.     Si es traslladen al requadro roig (població ocupada) llavors és que s’estan creant llocs de treball, perquè un parat deixa d’estar-ho perquè comença a treballar.

2.     Si es traslladen al requadro rosa (població inactiva) llavors no s’estan creant llocs de treball. L’antic parat pot haver decidit iniciar uns estudis, pot haver tingut un accident que li ha deixat incapacitat per a treballar, pot haver decidit dedicar-se a les labors de la llar, o pot haver-se prejubilat. I a pesar que no es creen nous llocs de treball, la desocupació (i la taxa de desocupació) disminuïx.

3.     Si es traslladen al requadro blau de la dreta (és a dir, si es jubilen) tampoc es creen nous llocs de treball, però el número de parats disminuïx.

4.     L’última possibilitat és que les persones que abandonen el requadro taronja ho facen perquè muiren o perquè es muden a un altre país –ja siga per a estudiar o per a treballar– i per tant desapareixen del diagrama. En este cas el nombre de desempleats disminuïx, encara que òbviament açò no suposa creació de llocs de treball a Espanya.

Com es pot comprovar, l’única possibilitat que pot considerar-se verdaderament positiva és la primera: quan una parat deixa d’estar-ho perquè comença a treballar. Les altres tres possibilitats reduïxen el nombre de desempleats però sense que per això s’estiguen creant nous llocs de treball.

Veurem què ha passat en este tercer trimestre de 2013 (juliol, agost i setembre) atenent al diagrama: la franja taronja (la població desempleada) s’ha reduït en 72.800 persones, de les quals 39.500 van passar a la franja roja (i per tant van passar a treballar) i 33.300 van abandonar el diagrama, van passar a la franja rosa o van acabar en la franja blava de la dreta (en altres paraules: van morir, es van mudar a un altre país, es van jubilar, es van prejubilar, van iniciar nous estudis, es van dedicar a les labors de la llar o van patir alguna incapacitat per a treballar).

Estes dades no pareixen roïns si s’oblida que estem parlant dels tres mesos de l’any que millors resultats oferixen en termes d’ocupació en tot l’any, a causa de les vacacions d’estiu. De fet, tota l’ocupació creada (tot el que augmenta la franja roja) ha sigut en el sector servicis i de caràcter temporal, la qual cosa demostra que és a causa del període vacacional.

Si ampliem l’horitzó i passem a considerar els nou primers mesos d’enguany (i per tant combinem períodes bons amb períodes roïns) les dades no presenten cap dubte: la situació és molt negativa. Des de gener a setembre la franja taronja (desocupats) s’ha reduït en 61.000 persones. Açò, que podria paréixer una dada positiva, és un fenomen nefast quan es comprova que el desplaçament no ha sigut en absolut cap a la franja roja (ocupats), sinó en la seua totalitat cap a les altres tres possibilitats (fora del diagrama, franja rosa, i franja blava de la dreta). Però per si açò fora poc, resulta que durant el mateix espai de temps, la franja roja també ha disminuït en 134.000 persones. I, òbviament, el moviment no ha sigut cap a la franja taronja, sinó cap a fora del diagrama, cap a la zona rosa, o a la blava de la dreta.

Realitzar este tipus de lectures en realitat no és gens difícil. El que ocorre és que en els Mitjans de comunicació convencionals se solen presentar totes les dades en brut, sense acompanyar-los de lectures que tracten d’articular tots els elements para d’esta manera facilitar la comprensió de la realitat. No hi ha dubte que hi ha interessos en què no quede molt clar si la desocupació s’ha reduït per la creació de llocs de treball o per qualsevol altre motiu. Per tot això, sempre és recomanable plantar-se davant de totes eixes dades amb este diagrama en la mà. D’esta manera, almenys, li estarem posant més difícil als comunicadors corresponents el seu intent per confondre’ns i desorientar-nos