CRIATURES
MÍTIQUES DE LA TRADICIÓ ORAL (VICTOR LABRADO)
REPERTORI
DE PORS PER A XIQUETS MALCREGUTS
EL BUTONI pròpiament dit és un ésser misterios i difús, sense figura ni historia conegudes. Només en sabem el seu nom ben trobat de butoni, que designa tot el gènere. És imposible de descriure’l, probablement perquè se suposa que actua sempre en la foscor més impenetrable: se’n va la llum, es presenta el butoni i arrapa a qui siga o fa un bram potent que gela la sang, es carrega la criatura al llom o al coll i se l’endú, fugint cap a algún territorio desconegut i horrible, d’on ningú no torna mai més.
L’AHOME DEL SAC un rodamón brut i apedaçat, pollós,
que arriba caminant als pobles amb el seu sac enorme penjat al coll i agafa
d’un grapat el primer xiquet roín que troba i se’l fica dins del sac, mig ple
ja d’altres xiquets roïns que ha anat arreplegant pel camí; i és tan forçut,
que alça el sac en pes amb una sola mà, el sacsa i se sent tots els xiquets
plorant din, confossos en un embolic, de bracets i cametes.
També vénen
al nostre record de xiquets:
LES ANIMETES, recordem a les nostres
mares quan arribaven estes dates que posaven un gotet o tasseta plena d’oli amb
un xicotet suro i una metxa que estaven tot el dia i nit donant llum, supose
que perquè les animetes (jo que sé m’imaginava que eren eixos sers) es veren i
trobaren el camí o perquè no se’ns aparegueren eixos dies.
L’AUELETA DEL BLAT, com
jugaríem als camps de blat, que per aquelles èpoques es cultivaven en els
camps, i perquè no xafàrem i doblegàrem la tija per a segar-los millor, ens
amenaçaven amb esta dona vella bruixa, malvada i que sé jo podria fer als
xiquets.
Ara als
xiquets no se’ls pot espantar, i com sóc major estos dies he anat amb la meua
filla i el meu gendre a veure el meu fill Pau, i vam aprofitar per a visitar el
poble de Navarra ZUGARRAMURDI, a veure i sentir les històries de les bruixes en
el museu de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada