Crec que hem començat
un nou any amb bon peu, almenys no ens falten les ganes i desitjos de millorar,
de millorar les nostres relacions de pares, fills, iaios, esposos, germans,
sogres, veïns... la vida pot ser més fàcil si ens ho proposem. A vegades és qüestió
de detalls. A alguns els falta alguna cosa i a altres en canvi els sobra.
Potser el que sempre falta és un poc més d’afecte, afecte, amor. Amb açò hi
haurà més comprensió, menys rancors i la convivència serà més senzilla. 
Podem demanar moltes
coses. Ai!. Si tot fora per demanar!. Potser demanaríem que eixos grans o
xicotets alifacs dels anys se’ns foren, per dir quelcom. Perquè en cada moment
i situació demanaríem una cosa diferent segons la circumstància. Demanar per
demanar... de totes maneres falta que se’ns done. Però qui ens ho té de donar?.
Hi ha coses impossibles. Altres irrealitzables. Altres possibles i estes són
les que hem de donar la nostra espenta i ajuda.
Bo, algun desig se
vos haurà concedit durant estes festes, almenys una botella de colònia. A mi
m’han portat un walki de música per a quan isc a caminar, no està gens mal!.
Ara crec que em falta
pensar: I jo què done? coses materials? com quines? O, tal vegada afecte,
comprensió i somriures?.
Esta vesprada un
alumne meu de fa anys, m’ha vist passejant i ha parat el cotxe per a
saludar-me. Li pregunte com està i què li han portat els reis. Em pregunta
també per mi i em diu que no li han portat res, segurament perquè no s’ha
portat molt bé. Jo li dic que no pot ser perquè sempre ha sigut un bon xic,
revoltoset. però bo. No obstant li dic que no es preocupe perquè això dels reis
és més cosa dels xiquets i dels vells, per exemple a mi ja em comencen a portar
alguna cosa. S’ha posat a riure i ens hem despedit amb afecte.
Per tant si és per demanar,
de tot cor, vos vaig a desitjar que es complisquen els vostres desitjos i
sobretot que intenteu ser feliços i fer feliços als altres. Un abraç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada