ESPANYA 1 - HOLANDA 0

No teníem previst reunir-nos en cap lloc concret per a veure la final del mundial. A última hora l'amic Enrique ens convoca a sopar al Poliesportiu Privat. El bar estava ple amb un ambient total. L'afició va animar durant tot l'encontre i l'explosió de goig va ser el no va més al ficar Iniesta el gol. Després el sopar i el cubalibre ens va assentar molt millor.

M'HO PENSE? POLACOS!

Ha transcorregut molt, molt de temps, potser massa, des que es va aprovar l’Estatut de Catalunya per les Corts Catalanes, Corts Espanyoles i pel poble català en referèndum. Ni em crec, ni sóc un expert però vull donar la meua opinió equivocada o no sobre el tema. Sincerament crec que el poble català té tota la raó per a sentir-se menyspreat per una minoria, una minoria que no creu en les diferències, una minoria que continuen pensant que Espanya és "una, gran i lliure". Esta minoria ha guanyat el pols davant del Tribunal Constitucional, que no ha tingut en compte que Espanya no és Una, hi ha pluralisme, diversitat, llengües, història, tradicions, costums. Gran, perquè  ho serà si accepta a tots amb les seues diferències i Lliure ho serà si ens deixa ser lliures i poder triar. No permeten que cada un trie la seua forma de conviure, de respecte, pareix que disfruten humiliant. Què més han de demostrar els catalans perquè se’ls respecte?. Ahir van eixir al carrer massivament, em va cridar l’atenció la declaració d’un jove: "Jo creia que podíem conviure tots, però he comprovat que no ens deixen, ara demane la independència". Açò ens ha de fer reflexionar i assumir que un poble té la possibilitat de triar de forma pacífica i democràtica el seu futur. Respecte!.

D’altra banda tinc un dubte que em pareix raonable: Els catalans van votar a favor de l’Estatut que va eixir del Parlament. Si ara l’Estatut s’ha vist retallat pel Tribunal Constitucional, no és el mateix que ells van votar, després haurien de tornar a votar. O no?.

LA CONSERVA DE LA TOMACA

En el carrer on jo visc, Venerable cantó Crist de la Penya viu Joaquín Oliver que és agricultor, un bon agricultor dels pocs que queden. La seua esposa Amparo anuncia els productes que el seu espòs tots els matins li porta del camp, com és costum en una cadira a la porta de casa, per a la venda. No cal ni dir-ho que són de primeríssima qualitat: tomaques, cogombres, pimentons, pruneres... Este cap de setmana les tomaques han madurat molt de pressa amb la calor, i la família es reunix per a embotellar-les i guardar-les en conserva per a tot l'any.

DECEPCIÓ

Decepció. He de reconéixer que són nul·les els meus dots com a endeví, però sí que volia transmetre un desig, una il·lusió que es va truncar al conéixer la resolució del jurat del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2010, que donava el 2n Premi a la banda de Guadassuar. S'ha treballat, s'ha lluitat per a interpretar i competir per a guanyar. L'esforç hi ha valgut la pena. Per a guanyar també es necessita una ració més o menys gran de sort i matisos. Potser açò és el que ha faltat. La vida seguix i la pròxima vegada serà millor. Ànim i enhorabona per l'esforç, segur que ha servit per a forjar una major unió i amistat entre tots els components.

ARA VA DE BO!

                

Dissabte que ve 3 de juliol en el Palau de la Música de València, seran testimonis de la victòria de la banda de música Santa Cecília de Guadassuar: Primer Premi i Menció d’Honor de la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València" 2010.

Estos són els principals premis que ha obtingut la banda de Guadassuar en el Certamen de València, baix la direcció de Joaquín Vidal:

1983. Primera Secció: 1r premi i millor puntuació de totes les seccions.

1985. Secció Especial B: 2n premi.

1987. Secció Especial B: 1r premi i Menció d’Honor.

1990. Secció Especial B. 1r premi i menció d’Honor.

L’última participació i la més arriscada fins llavors va ser:

1994. Secció d’Honor: 2n premi.

La decepció va ser tan gran que han hagut de passar 16 anys per a tornar a participar en la màxima categoria.

Crec que és el moment adequat. Guadassuar té en estos moments, segons la meua opinió, el millor planter de músics de la seua història. Aquella excel·lent plantilla de jóvens músics, han adquirit la seua maduresa professional. Són professors reconeguts de conservatoris, instituts, orquestres… ARA VA DE BO.

         

 Des de ma casa, sent com totes les vesprades i nits, fins molt tard, els assajos en la Placeta dels Monges. Com el director Juan Carlos Civeraestan esmicolant tots els compassos de les obres, per a traure tot el rendiment possible. I que manera està animant i traient el màxim rendiment dels seus músics.

Interpretaran:

Obra obligada: La dama Sentinella de Luis Serrano Alarcón

Pasdoble: A ma mare de Roque Banys

Obra lliure: Alexander Nevski de Sergei Prokofief.

Les altres bandes participants són:

Banda Simfònica Vooruit d’Harelbeke (Bèlgica)

Associació Músic Cultural "La Lira" de Pozuelo d’Alarcón (Madrid).

És el moment i ho aneu a aconseguir: A PER ELLS