dilluns, 12 de desembre del 2011

REFRANYS D'HIVERN: EL DIA S'ALLARGA

Com els valencians som tan amants del sol, la llum i d'estar a l'aire lliure, quan arriba l'hivern i els dies s'acurten, ja comencem a pensar i desitjar que prompte el dia s'allarga i done pas el sarau, el carrer, la llibertat:
Dia 13 de desembre: Per santa Llúcia, un pas de puça. ( Demà Santa Llúcia)
      25 de desembre: Per Nadal, un pas de pardal.
      26 de desembre: Per sant Esteve, un pas de llebre.
        1 de Gener: Per Any Nou, un pas de bou.
        6 de Gener: Per Reis, mitja hora creix.
      17 de Gener: Per sant Antoni, un pas de dimoni.
      20 de Gener: Per sant Sebastiá, un pas de marrà.
      22 de Gener: Per sant Vicent de la Roda, el dia allarga un hora.
        2 de febrer: Per la Candelera, un hora sencera.
Si algú sap algun més, que m'ho escriga en els comentaris i l'afegirem.

divendres, 9 de desembre del 2011

CENTRE DE DIA DE GUADASSUAR

L'altre dia llegia un reportatge del diari Levante sobre algunes de les obres que s'havien realitzat amb els Plans ZP, Confiança i d'altres subvencions... en els distints pobles de la comarca, que per diversos motius seguixen sense acabar, paralitzades o acabades i sense donar-les cap ús per no poder-les mantindre. Com un flash em va vindre al meu cap (entre d’altres com l’aparcament soterrani, l’Avinguda de la Diputació…) el Centre de Dia de Guadassuar. Si vos he de contar que passa ací, crec que estic com tots els veïns del poble. Pareix que està acabat, inclús el mobiliari està posat però, contínua tancat. He llegit o oït que han arribat a un acord de cessió de l'ajuntament a AGUAFA. La qüestió és que contínua tancat. Hi ha algún problema en l’edifici? Dificultats en la cessió? O serà que falta pagar al constructor?. qui és el deutor, Conselleria, Ajuntament, tu, jo...? EL NOU CENTRE DE DIA SEGUIX TANCAT.

dijous, 8 de desembre del 2011

CONCERT DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA GUADASSUAR

EL pròxim 10 de desembre a les 19:30 hores tindrà lloc el Concert de Santa Cecília a càrrec de la Societat Musical de Guadassuar en l'Auditori de Guadassuar. A continuació passem a detallar-los el programa:
CONCERT DE SANTA CECÍLIA
1a PARTSIMFONIA N 5 ............................... Gustav Mahler
1. Marxa fúnebre
2. Tempestuosament agitat
4. Adagietto
2a PARTPRIMERA SUITE PER A BANDA EN MIb .................. Gustav Holst
Chacona
Intermezzo
Marxa

HIMNE I GOJOS A SANTA CECÍLIA ...................... Virgilio Beltrán
Director: Juan Carlos Civera
PATROCINAT PER L’AJUNTAMENT DE GUADASSUAR

dimecres, 7 de desembre del 2011

EL FRACASO DEL BANCO DE VALENCIA

El diari "LAS PROVINCIAS "  publicà el proppassat dia 23 de novembre un article d´opinió a càrrec del seu Cap d’Opinió, Pablo Salazar, que marcarà època. Feia molts anys (des de la “primavera de las Provincias”, que acabà el 1977), que no es publicava en aquest diari un article com aquest.
Encara que tot el que conta (podríem afegir molts més casos) ja ho coneixem, el que necessitaríem és un sociòleg, psicòleg o politòleg que ens explicara perquè els valencians continuem votant (cada vegada més) a tota esta gent corrupta. Perquè el que és jo, no m'ho explique.
           Per si t’interessa... El deixe tal qual, en castellà.
PABLO SALAZAR
            Fue en la etapa de Eduardo Zaplana -que parece tan lejana pero está muy presente- cuando se acuñaron los términos de «la tierra de las oportunidades» para referirse a la Comunitat Valenciana como un lugar de negocio fácil y de enriquecimiento seguro, y posteriormente el de «el poder valenciano» para alardear de una supuesta influencia en Madrid que posteriormente se trasladaría a la región. Se iniciaba así una época dominada por la grandilocuencia, por el mensaje populista, el de somos los mejores, los números uno en crecimiento, en turismo, en grandes eventos, en campos de golf (la mayoría se quedaron en proyectos), en parques de atracciones, en ciudades de la luz, de las ciencias, de las lenguas... El discurso fue pasando de mano en mano y llegó al culmen cuando Francisco Camps dijo aquello de que seríamos los primeros en salir de la crisis... Hasta en eso íbamos a liderar, qué felicidad. Ahora lo cierto es que seguimos liderando, en número de parados o en deuda de la Generalitat, por no hablar del porcentaje de fracaso escolar o del incremento del número de casos de sífilis. Es verdad, sí, seguimos estando en cabeza.     Qué pena, podíamos haber construido un valencianismo distinto, pero preferimos gastar el tiempo en lo que mejor sabemos hacer, fuegos de artificio, luz y sonido espectacular durante unos minutos pero que al cabo de unos segundos se desvanece sin dejar huella. Sólo humo. Nos perseguía la maldición del 'meninfotisme', del me da todo igual, pero quisimos superar nuestro histórico handicap a golpe de talonario, o, mejor dicho, de crédito, cuando no teníamos posibilidad de devolverlo. Una vez más, el fútbol ejemplifica lo ocurrido: mientras el Valencia CF trabajó modestamente, se equiparó y hasta superó al Madrid y al Barça; cuando intentó competir en los despachos, en los presupuestos y en proyectos megalomaníacos, se arruinó. 
Lo del enemigo exterior ya no nos vale. El peligro catalán se desvanece. Ni a Mas, ni a Eliseu, ni a Carod-Rovira (*)les podemos echar las culpas del Banco de Valencia, de la CAM, de Bancaja, ni tampoco las de Gürtel, Brugal o la depuradora de Pinedo. Deberíamos hacérnoslo mirar, deberíamos tener la suficiente capacidad de autocrítica para poder empezar de cero y no volver a cometer en un futuro los mismos errores. El fracaso del Banco de Valencia es, desde luego, el de sus gestores y el de los políticos que los nombraron, un fracaso perpetrado en los últimos veinte años. Pero lo es también de la sociedad valenciana, de una sociedad civil desestructurada y de una burguesía valenciana que ahora llora lo que no supo defender.

dilluns, 5 de desembre del 2011

AMUNT VALÈNCIA


EL SOPAR BÉ, EL PARTIT...
 Carai, porte quasi tant de temps com Rajoy callat!. Serà perquè m'ha afectat més del que jo em crec el resultat electoral?. Precisament com demà és el dia que celebrem la Constitució Espanyola, com a bon demòcrata accepte l'alternança del poder com resultat d'unes eleccions. La qüestió és que és festa i ho anem a celebrar. Com?, al matí esmorzarem l'agrupació socialista i a la vesprada amb la Penya Internacional (Guadassuar, Benimodo, Alginet, Corbera, Algemesí i Carlet) Valencianista de futbol, soparem en el bar Mir de la capital (Benimodo), mentres veiem el partit de futbol de la Champions. Si guanya el València ho celebrarem amb un "cubalibre". "Amunt València"

contador de visites