DADES COMPARADES DE LA DESOCUPACIÓ 2012 - 2013

	TOTAL	HOMES	DONES	AGRIC	INDUS	CONSTR	SERVEIS	SAA
GENER 12	438	243	195	66	86	78	188	28
FEBRER 12	463	254	209	77	86	73	199	28
MARÇ 12	479	264	215	76	85	79	204	35
ABRIL 12	492	272	220	76	88	75	219	34
MAIG 12	493	257	236	64	82	73	225	49
JUNY 12	471	247	224	65	78	69	221	38
JULIOL 12	512	269	243	68	79	74	258	33
AGOST 12	509	272	237	65	81	77	255	31
SETEMBRE 12	475	230	245	47	74	71	253	30
GENER 13	422	202	220	63	76	61	198	24
FEBRER 13	439	218	221	65	82	57	210	25
MARÇ 13	453	225	228	62	84	65	217	25
ABRIL 13	479	242	237	73	83	68	231	24
MAIG 13	514	259	255	80	82	64	239	49
JUNY 13	500	249	251	81	80	62	247	30
JULIOL 13	511	250	261	69	75	65	271	31
AGOST 13	504	261	243	64	79	67	269	25
SETEMBRE 13	496	254	242	55	83	67	260	31

Ha donat començament la campanya del caqui i de la taronja. Es prediu una abundant collita.El caqui aconseguirà en la Ribera en 2014 la millor campanya de la seua història. La producció s’estima en uns 140 milions de quilos. El cultiu i comercialització de la fruita ha creat en la Ribera huit mil ocupacions directes i la denominació d’origen espera superar els 400 milions en 2018. Confiem que repercutisca sensiblement en la baixada de la desocupació i que els preus siguen bons per als propietaris.

LA JOIA OCULTA DE LES DANSES

L’investigador Joan Bautista Boïls porta dècades d’estudi per a situar a Guadassuar com el referent d’esta tradició

Levante EMV 13.10.2013 |CARLOS ALÓS | GUADASSUAR

Hi ha un tresor del patrimoni cultural valencià quasi ocult. Està a Guadassuar, que ha conservat les seues danses populars „que se celebren durant una setmana sencera a l’agost cada dia en un carrer diferent„ de forma ininterrompuda durant segles. Hui tracten de posar-les en valor especialistes com Joan Bautista Boïls, músic professional, docent de vocació, doctor per la Universitat de Valladolid i un habitual en les dansaes d’agost.

Ni els propis veïns de Guadassuar són conscients del valor patrimonial i cultural que tenen i tampoc registren l’afluència d’altres municipis, però s’han convertit en l’espill on es mira l’efervescència recuperadora d’esta tradició valenciana que viu la comarca. Danses recuperades a Algemesí, Alginet o Tavernes tenen a Guadassuar com a referència.

Boïls, que va ser l’autor de la primera publicació sobre els danses fa ara 15 anys i qui les ha posat en la senda per a aconseguir la consideració de BIC, s’emociona quan parla d’elles: «El protagonista és el poble sencer, que les ha mantingut, jo sóc només un observador». Conta que el secret de Guadassuar és la simplicitat, la seua adaptació a totes les èpoques històriques i als temps actuals, on inclús els més jóvens se senten atrets per elles.

No hi ha cap propietari dels Danses, ni l’ajuntament, ni cap associació, ni gorgera, ni festers. «Són l’essència de la manifestació del ball popular autòcton, sense reelaborar, conservat pel poble, que ho ha aprés de forma mimètica, de pares a fills i de iaios a néts, sense que ningú haja ofegat el seu lliure i espontània expressió, qualsevol pot participar si té ganes amb qualsevol adorn, no es necessita un trage elaborat», assenyala.

Als danses tampoc les sustenta un grup d’especialistes o d’apassionats, sinó que les posa en pràctica tot un poble sense distinció de cap tipus, gent de tota edat i condició qui arribat el moment s’incorpora a la fila i es posa a ballar.

Boïls està convençut de que un millor coneixement «com a part de la nostra cultura, personalitat i arrels mantingudes pel poble sense més pretensió acabaran donant-li el reconeixement que es mereixen» i destaca la labor de l’Associació Amics dels Danses i d’Agustí Roig «que va evitar que desaparegueren en els anys 60».
En els últims anys cada vegada més estudiosos acudixen als danses de Guadassuar amb la sorpresa inclús dels propis veïns, que les consideren una celebració quotidiana i habitual. Les danses, hui en procés d’un millor coneixement públic, sí que han rebut el reconeixement i l’admiració d’especialistes en tradicions valencianes com Fermín Pardo, Vicent Torrent, Jordi Reig, Carles Pitarch o Diego Ramon. El periodista Toni Mestre les va arribar a posar al mateix nivell que el Misteri´d’Elx o la Festa d’Algemesí.

DESAPAREIX LA COOPERATIVA ELÈCTRICA DE GUADASSUAR?

El Govern sentència a les cooperatives elèctriques d’Alginet i Guadassuar

La reforma del ministre Soria acosta a la desaparició a les centenàries entitats, que només en la Ribera compten amb més de huit mil associats

Levante EMV 09.10.2013 CARLOS ALÓS ALZIRA

 La reforma elèctrica que impulsa El Govern de Mariano Rajoy, concretada de moment, en un projecte de llei, acostarà a la desaparició en breu a dos centenàries entitats de la comarca: les cooperatives elèctriques d’Alginet i Guadassuar. 

Així ho creu el president de la federació de cooperatives elèctriques de la Comunitat Valenciana i responsable de la d’Alginet, Salvador Escutia. Segons va explicar ahir, les intencions de l’Executiu els deixen "sense possibilitat alguna de subsistència". 

Segons la seua opinió, un dels canvis que El Govern pretén introduir en la llei és que les cooperatives no podran distribuir electricitat com vénen fent des de fa quasi un segle. El 80% d’estes entitats elèctriques d’Espanya es concentra en la Comunitat Valenciana i d’elles dos tenen seu en la comarca, la d’Alginet, amb 5.818 socis, i la de Guadassuar que compta en l’actualitat amb 2.764 socis.

Tancament en quatre o cinc anys

Escutia no entén que El Govern pretenga apartar a les cooperatives del negoci elèctric i ho deixe exclusivament en mans de les empreses comercialitzadores. "Des de fa dos anys fa la sensació que les cooperatives elèctriques els molesten, a pesar que hem complit tots els requisits i hem sigut un exemple a tots els nivells dins del sector elèctric i hi ha informes de la Comissió Nacional de l’Energia que així ho testifiquen, encara que este és un òrgan que s’acaben de fulminar i en quatre o cinc anys nosaltres desapareixerem del mercat", va dir ahir Escutia. El president de la federació de cooperatives elèctrica deixa caure que la decisió del Govern es produïx perquè la gran majoria de les entitats que desapareixeran són valencianes i va emplaçar a la Generalitat "a defendre els interessos dels valencians, en este cas les cooperatives elèctriques".

Les cooperatives elèctriques es reuniran en les pròximes setmanes amb representants dels grups parlamentaris en les Corts Valencianes per a reclamar el seu suport a la subsistència del sector. Esta mateixa setmana, la federació de cooperatives té previst reunir-se a Madrid amb el secretari d’Indústria per a portar-li les al·legacions del sector.

Per què, després de tants anys de bona gestió, reconeguda majoritàriament pels veïns amb l’augment de socis, es pretén eliminar?. Per què en altres sectors de l’economia s’ha buscat la unió del cooperativisme i en este, amb escàs nombre de cooperatives i de dimensió reduïda es desitja la seua desaparició? No arribem a comprendre el dany que poden fer a les grans companyies elèctriques. Simplement que no permeten que altres puguen fer una gestió millor que la seua.

Paradoxalment l’ajuntament de Guadassuar concedia el 9 d’octubre, el reconeixement de “Personatge de l’any” a Coopelec de Guadassuar. Va arreplegar el mateix el president José Vicente Sais.

"¿CÓMO ES QUE HABLA EN VALENCIANO COMO LOS PATANES" A JOSEP LLUIS BAUSSET I CISCAR "L'HOME SUBTERRANI"

FESTA DEL PAIS VALENCIÀ- 9 D'OCTUBRE
Bausset, fidel a la llengua fins a la mort

Bausset, exemple de fidelitat a la llengua.

Això li preguntava un guàrdia civil a mon pare, en ple franquisme. Aquell home no podia entendre, “como es que un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿como hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una mal educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!

I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope...) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?

Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I........ No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians  i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.

Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!

Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!! JOSEP MIQUEL BAUSSET

PROJECTE DE PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT PER A 2014

Tot just arribar al Govern –des del primer Consell de Ministres-, El Govern de Rajoy no ha fet una altra cosa que retalls, retalls i més retalls. Perquè les coses estaven molt mal –deien-.I ara que, segons ells –encara que els fets no ho avalen així tot comença a estar millor, la qual cosa anuncia hui El Govern és que: L’any que ve li va a tornar a congelar el sou als prop de 3 milions d’empleats públics que hi ha a Espanya

Començarà a aplicar-se en 2014 la devaluació anual de les pensions que ha decidit este Govern i que empobrirà, any rere any, als pensionistes.

Només es reposarà 1 de cada 10 baixes d’empleats en servicis públics essencials com la sanitat, l’educació i les Forces de Seguretat de l’Estat, entre altres.

I Rajoy ha dit ja que està disposat a modificar la Reforma laboral, si és necessari, per a flexibilitzar més els salaris (és a dir, perquè continuen baixant més encara). 27 setembre 2013S

I a més, es dispara el pagament d’interessos per l’augment del deute

Ja se’l va congelar en 2012, en 2013, a més de llevar-li la paga de Nadal en 2012, la qual cosa va suposar una baixada real de sou per a tots els funcionaris d’un 7%

Des que governa Rajoy, els pensionistes han perdut ja un 3,8% de poder adquisitiu per la no compensació i no revaloració de la desviació del IPC de 2012

És a dir, només es reposarà un metge de cada 10 que es jubilen, a un professor de cada 10 que causen baixa, a un policia o un guàrdia civil de cada 10 menys que es retiren.

Tot això reduirà i empitjorarà la prestació d’estos servicis públics EL BANC DE

Ha abaratit l’acomiadament

No ha aconseguit frenar la desocupació ni afavorir l’ocupació

Ha propiciat el descens dels salaris i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors

I no ha millorat la contractació indefinida

El Govern ha aprovat reduir novament la inversió en infraestructures l’any que ve

El Govern presumix de que, amb la baixada de la prima de risc, s’estalvien més de 5.000 milions d’euros que es poden dedicar a una altra cosa.

En tot cas, al Govern li falta afegir que l’estalvi no és respecte a com es va trobar ell la prima de risc, sinó a com estava fa un any –governat ja el PP-, quan la prima de risc es va disparar al seu màxim històric: 640 punts

Però no diu que els espanyols estem pagant 11.000 milions d’euros més d’interessos que abans per l’augment del deute públic que el PP es va trobar en el 69% del PIB, quan va arribar al Govern i que amb la seua gestió s’ha disparat fins al 92% del PIB en el que està ara (segons dada publicat per El Banc d’Espanya el 13 de setembre de 2013)

Amb El Govern de Rajoy, els espanyols estem pagant 38.000 milions d’euros en 2013 per interessos del nostre deute, 11.000 milions més que quan va arribar al govern.

Una mala notícia per a les posibilitats de desenrotllament econòmic de moltes zones d’Espanya i, per descomptat, per a l’ocupació.

Si tampoc en 2014 es va a crear ocupació

Si continuaran abaixant els salaris dels treballadors

Si els funcionaris i els pensionistes seguiran empobrint-se

Si continuarà el deteriorament dels servicis públics essencials que va començar amb este Govern

Si els pensionistes i els malalts crònics continuaran estant castigats pel COPAGO farmacèutic i ara també hospitalari- que els ha imposat Rajoy

ON ESTÀ ALLÒ BO QUE ANUNCIAVA EL GOVERN?

I ON LA VERACITAT QUE EL PITJOR JA HA PASSAT, COM ASSEGURA RAJOY?