DANSES AL CARRER JOAN XXIII

            

Esta nit m’acompanyen uns amics molt especials per a la meua família, Albert, Montse i Ana Mari, vénen des de Reus a veure les danses, perquè sóc un palissa i els he convençut perquè vingueren a veure un ball únic en el món.

Bo, ja ho han vist i hui per obligacions familiars s’han hagut d’anar, amb la promesa que tornaran un altre any.

Hui saludaré a Alex Añó. Pepe i Mari Angeles em van comentar que es troba en Estats Units. També es troba allí Teresa Perales. I vos vaig a comentar la pròxima notícia recordant-vos.

Esta nit, per primera vegada un dijous, a la mitjana part, les festeres de l’Assumpció de l’any que ve i un gran grup de gent jove, ens han sorprés, ballant amb gran brillantor Thriller i recordant a Michael Jackson (Laura Santandreu).

                        

Respecte la dansa, molta calor, suor, molts espectadors però sobretot molts balladors/es. Una comparsa ens ha recordat que estem a l’any de l’astronomia. Crec que demà serà un gran dia.

                 

GUADASSUAR - PARIS

                

Ahir en el descans de les danses, assentats a casa de Manolo i Joaqui i amb el got de granissat de llet merengada i la coca  de llanda en almela casera, que ésta ens va oferir, els vaig preguntar a Miguel i Paqui per la seua filla Elia. Em van contestar que estava en Paris i que no podia estar en les danses per motius de treball. Jo els vaig dir que connectara amb este blog (que és el més visitat del món-mundial) i la tindré informada del que passa a Guadassuar. Per tant va per tu Elia.

Este matí, com de costum he fet el meu recorregut de la ruta del colesterol, acabant amb un bany en la piscina. Xé què bo!. I com no portava el mp4 connectat, m’ha donat per pensar pel trajecte. Què són les danses?, com podria Elia explicar als francesos com és de bonica la festa del seu poble?.

No és la tomatina, ni la raimà, ni la merengà, ni tirar ànecs a l’aigua o burros des d’un campanar. Açò no són tradicions, són gamberrades que s’han traduït en costums. A Guadassuar també hi ha un costum sense ser gamberrada: Uns amics que es reunien a sopar periòdicament, en un dels sopars es van proposar fixar per sempre la data dels sopars per a així no haver d’avisar-se contínuament. No se’ls va ocórrer una altra cosa que com Guadassuar és un poble molt religiós i es combregava els primers divendres de mes, ja està, tots els primers divendres de mes van decidir que s’instaurava el sopar d’amics. A partir d’ací, tota la joventut, es reunixen les quadrilles d’amics i amigues, sopen, xarren i prenen totes les copes i algunes més fins ben eixida la nit o entrada la matinada. Açò ha transcendit i ens visiten la joventut i amics de la comarca els primers divendres de mes.

Bé, açò no són les danses. Les danses només es poden comparar culturalment amb el Misteri d’Elx, La processó d’Algemesí o amb el sexeni de Morella. Les danses de Guadassuar són les danses més antigues de la Comunitat Valenciana, estan declarades d’interés turístic nacional (i prompte patrimoni cultural de la humanitat?)

Per a saber què són les danses cal escoltar El CD reeditat per la Conselleria de Cultura, especialment el trak 4, El Cap de dansa, de Vicent Boils (el blanquet) senzillament genial, artista com ell, amb una duració de 2:58 minuts, és a dir li sobren 2 segons per a en tres minuts explicar-nos les danses. El problema és que els francesos no ho entendran perquè ho diu en valencià. Acompanyant el CD, va un llibret magnífic que explica en valencià, castellà i en anglés tot el referent a la dansa. La pròxima edició demanarem també la traducció al francés. També els "Amics de les Danses" han publicat un llibre amb tots els pregons de la festa, tal i qual es van llegir. La pròxima edició es revisarà l’ortografia. Tot açò el teniu a la venda en la biblioteca municipal. Tots els anys també es reparteix un triptic explicatiu per Agustí Roig Barrios.

De moment és tot. Són les 14h. Me’n vaig a dinar un plat d’arròs al forn. Si voleu la recepta, tot esta en el blog. Esta vesprada vos contaré com va ser anit la dansa.

  

DANSES AL CARRER AUSIÀS MARCH

      

Anit, amb una puntualitat que es va imposant, a les 21hores amb el tir d’un coet, comença la cercavila. Els festers acompanyats per la banda de música recorre el carrer Ausiàs March, on se celebra la dansa i anuncia als veïns que comença la festa. Prèviament s’ha adornat el carrer amb llums i garlandes de paper multicolor. Els veïns/es trauen la taula i sopen en el carrer. A les 10:45 les festeres/os realitzen l’eixida simbòlica d’una casa del carrer i el Cap de Dansa ens fa el pregó. A les onze en punt un altre coet anuncia que comença la dansa, tot el carrer ha d’estar aclarit. S’aparten les taules del sopar, les persones van assentant-se en les cadires que alguna amistat del carrer hi ha disposat, i esperen que els balladors arriben al seu lloc per a poder contemplar com van passant per davant seu, en eixe moment màgic ha de tindre temps per a endevinar que van disfressats, endevinar qui són i contemplar si ballen bé, així com fer la crítica corresponent si alguna cosa no els pareix correcte.

Tot este ritual es repetix tots els dies i sempre és diferent. De totes maneres si no has tingut temps, després de mitja hora de descans pots tornar a veure el mateix recorregut però en sentit contrari.

I amb algunes fotografies et mostre com va anar ahir. Es va animant

  

DANSES AL CARRER SANT ROC

                     

Anit van arrancar les danses, com és tradició al carrer de Sant Roc. Els festers de Sant Vicent i senyores van complir i van sopar en el carrer on estava la festa, com està manat. S’afig el carrer Mare de Déu del Rosari, de la casa de Salvador Adam es va fer l’eixida i el pregó. Un veí molt volgut "Pepe Roselló" va estar molt atent, va saludar a tot el món, va sopar, va refrescar i es va menjar el seu tros de tortada. La participació va ser bona i anirà creixent segons vagen transcorrent els dies. Vam tindre el gust de saludar molta gent que per estes dates tornen al poble i segur que el divendres encara mataran el cuquet i eixiran a ballar. Ferran i especialment Salvador Ribes (fill) va tindre prou treball amb els músics jóvens que toquen les caixes i han de portar el ritme, però a poc a poc ho faran bé. Demà més i com es veu a la foto a dormir que ja és tard.

                                 

A BALLAR LES DANSES !

Les danses de Guadassuar, per ser un ball de carrer, és molt difícil de traslladar a altres escenaris. Sis carrers diferents, un per a cada dia de la setmana, es guarnixen per a rebre les danses. Els veïns dels carrers trauen les taules i cadires i sopen en el carrer. En la fatxada de la casa es posen cadires perquè se senten familiars, amics i coneguts i a la mitjana part se’ls invita a un refresc, pastes i gelats.  La tradició diu que és la balladora la que ha de buscar el ballador. Ella paga la tela i confecciona el trage d’ella i d’ell. Ell li invitarà en el descans a un refresc i posteriorment pagarà les fotos (este detall a alguns se’ls oblida).

Bé, no recorde amb exactitud l’any però, un grup d’amics invitats per l’alcalde de Morazarzal (Madrid) van animar les festes d’eixe poble ballant les danses.

En l’estiu de 2008, el grup de dansa de l’Alcúdia va invitar a una comparsa de les danses de Guadassuar a intervindre en un espectacle a l’aire lliure en les festes d’eixa localitat, entitolat: Vinguen festes! que tractava d’un conte sobre les festes de la comarca. En l’escenari van simular un carrer, la comparsa va eixir i va ballar igual que a Guadassuar rebent grans aplaudiments durant tot el ball. L’once d’octubre de 2008 a les 19:30, es va repetir l’actuació en el Palau de la Música de València, el qual es va omplir de públic i es van repetir els aplaudiments i l’èxit obtingut a l’Alcúdia.