PRIMERA GRAN FAVÀ

No se a qui se li va ocòrrer fer la primera gran favà el dia del partit internacional Turquia - Espanya. Clar que com el València està eliminat de les competicions europees, si decidim veure al Barcelona el partit d'anada és el dia 8 d'abril i hi ha processons de Setmana Santa, per la qual cosa als membres de la penya que són confrares els anava malament. Llavors prenem la decisió un poc precipitada, per què? Perquè encara les faves són xicotetes, i si a açò afegim que aquests dies està plovent tenim com resultat que no hi ha faves ni en el mercat d'abastiments. Però per a això tenim gent infiltrada on siga per a abastir-nos i aconseguim als dos dies, 30 kg. de faves tendres de primera qualitat.

A les 18 hores, dos jubilats ajudats per David i Sandi, estàvem en el bar Mir de Benimodo, amb dos màquines peladores de faves que van donar com resultat quasi 7 Kg. De faves pelades. Pepe es va encarregar de combinar-les amb cansalada, costella, llonganissa... i un ou fregit que a l'hora del descans es van servir regant-les amb bon vi. Als 13 comensals els queien regallims d'oli per les comissures dels llavis i a algun li enviscava la barba. Café, copa i després un licor digestiu.

Esta vegada van encertar tres el resultat, tot un èxit. Mentres la conversació era la informació de Baltasar: havia tret a 120ptes. el kg. de caquis. I un familiar seu de quaranta fanecades 85.000 kg a 125 ptes. el kg. total 10.625.000 ptes. Teo diu que en la cooperativa de Guadassuar s'ha arribat a pagar a 80 ptes. netes el kg. Remata la faena Miguel que ens informa que ell porta roig brillant núm.. 0, unes 8 peces el kg. a 50 euros.

En fi i així va transcòrrer una agradable vetlada amb el compromís que el divendres sant anirem al Mareny a esmorzar anguila al forn. Deixant per al dia 14, tornada del partit de Champions de Barcelona la segona "Gran favà". Ah! A tot açò, guanyà Espanya 1-2.

Altra cosa de la que parlàrem va ser: promocionar al blog amb un vídeo clip al nostre gran cantant Benimodenc el "Cototon"

Fotos cedides per Àngel.

DEUTE ACTUAL DE L'AJUNTAMENT

En un parell de dies, el nostre ajuntament ha sigut notícia en el periòdic Levante.


Ahir donava la notícia que en l'últim ple municipal, el PP en soledat votava en contra de la realització del PAI de la Garrofera. En soledat perquè els grups de l'oposició s'absentaven del ple en este punt, pel fet que en el seu moment quan es va aprovar no s'escoltà la seua veu advertint de presumptes il·legalitats.

El cost de la urbanització arribava els 17 milions d'euros, per a urbanitzar una superfície de 373.254 metres quadrats.

Han sigut unànimes les al·legacions de propietaris que discrepaven amb les quotes urbanística fixades.

L'alcalde per la seua banda diu: "el principal temor era que la urbanització començara a executar-se i les empreses no pogueren pagar per la crisi, per la qual cosa ara no és el millor moment i val la pena esperar". Però l'alcalde té la voluntat que el pla seguisca avant quan se supere la crisi.

Anem ja home!. No recorde amb exactitud l'any, entre 92-95, vaig negociar amb Clementina Ródenas, llavors presidenta de la Diputació, perquè Diputació subvencionara la realització del dit projecte. I la veritat és que als pocs dies tènia en l'Ajuntament de Guadassuar dos tècnics de Diputació per a posar mà a l'obra. Escrivim als propietaris dels camps informant-los de la possibilitat de realitzar la zona industrial amb una subvenció de la Diputació. Al poc de temps rebem una carta amb la firma de pràcticament tots els propietaris, al·legant que a pesar de totes les subvencions eren contraris al canvi dels seus camps de rústica a zona industrial. Nosaltres informem de la situació al Ple , que va decidir respectar la voluntat dels propietaris i deixar la zona com estava, és a dir, rústica.

Tot això és sabut i encara hui hi ha tècnics i algun regidor que hauria de recordar-ho, així com constància en l'arxiu.

Si fem memòria, tots els plans que s'han fet de la Garrofera han fracassat.

(Llegir RAVALET, apartat a), DATA 25-409)

Al diari LEVANTE amb data de hui, dona la situació, segons el Ministeri d'Economia amb data de 31-12-2008, del deute dels ajuntaments de la comarca de La Ribera Alta. Guadassuar està en el ranking el que fa el nombre 12, amb 2.279.000 euros que repartits als 6160 habitants, dona un deute per habitant de 370 euros. Els municipis del nostre entorn com: Algemesí 380 euros per habitant, L'Alcúdia 395, Alzira 166, Alginet 147, Carlet 275, Massalavés 13.

Si mirem les dades del 2007, el deute era 2.620.247.33 euros, amb uns interessos anuals de 420.596.12 dels quals s'amortitzaven 338.184.29 euros.

Açò vol dir que devem molt o poc?. Doncs depén de la capacitat de recaptació per poder tornar les anualitats. Com a qualsevol família si les despeses són majors que els ingressos, malament anem.

El que està clar és que l'Ajuntament, passà de no tindre gairebé res de patrimoni per ex. en edificis públics, a tindre les necessitats cobertes en ensenyament, sanitat, cultura ...
Però un ajuntament no és un pou sense fons, te unes necessitats bàsiques al servei dels ciutadans marcades per la llei i d'altres que a través del temps hi ha anant assumint. Caldrà potser, replantejar-se en aquests moments de crisi econòmica, quines són, les necessitats més importants de benestar, especialment socials. La resta podran esperar per temps millors.

A ENCARNA

Ahir un àngel desplegà les seues ales i va volar. Va volar alt, molt alt, volia anar amb sa mare. La seua alegria, les seues cançons, els seus consells, els seus silencis, el seu treball, vaja que ha treballat!. Mai l'he sentida criticar a ningú. Sempre ha vist de tots la part positiva de la vida. Fa anys que patia de demència senil o alzheimer, no ho sé, volia dir-nos coses, parlar amb nosaltres però la llengua se li trabava i sempre s'en sortia de la situació amb la seua gràcia o ens cantava una cançoneta típica del poble. Mai, en tots aquests anys cap queixa, ni lament, al contrari tot bonico, tot agradable pels demés. Jo la volia, era la meua sogra. Ahir un àngel s'en pujà al cel.

RAVALET

Demà al Plenari municipal es tornarà a tractar d'aprovar la realització del projecte de parquin al Ravalet. És la segona intentona, la primera la pararen els veïns. Per què una altra vegada?. Sembla que es volen invertir els diners que dona el Pla Camps en aquesta obra. Jo més be pense que hi han altres motius:

1.- Es va fer un concurs per dissenyar tres obres: a) L'edifici del costat de la biblioteca. b) l'espai sonor. c) El parquin del Ravalet. La decissió salomònica va ser atorgar el premi als tres arquitectes que es presentaren, un a cadascún. I això que vol dir? Que queda un arquitecte agraviat, perquè el seu projecte no s'ha realitzat. Però què és necessari i obligat fer les tres obres?. Jo crec que no, perquè si és un concurs ja s'ha emportat els diners del premi. Ja! i la direcció d'obra ...?

2.- Qui és l'arquitecte? Cal recordar que és el mateix que va destruir el Ravalet antic i fet el deplorable disseny de l'actual?.

3.- Recordem que hi ha un regidor que al seu programa electoral va prometre que tornaria el Ravalet al disseny de tota la vida? Ja ha passat una legislatura i mitja, per tant dubte que complisca la seua promessa amb els electors que el votaren.

4.- En aquests moments l'ajuntament no te cap projecte redactat i aprovat, per tant no te altra alternativa.

5.- Açò no és nou perquè porten sis anys enfrascats amb els PAIS, aeroport, camps de golf, regals de nous auditoris, cotxes ambulàcia... que no han tingut temps de dissenyar un PGOU en trellat.

I ara què? Després d'aquest desficaci, crec que ha de haver alguna persona que li posse un poc de seny a l'assumpte, prenga aire i temps per recapacitar i fer recapacitar als seus companys de grup.

a) El PGOU que tantes vegades ens han dit que ja està aprovat, s'ha de paralitzar i tornar a dissenyar. Per què? Perquè els punts de partida en el moment de la redacció ja no existeixen. No hi han cinc PAIS, ni dos camps de golf, ni palau de congresos, ni col·legi anglés, ni nou auditori, ni aeroport ... però clar això s'ha d'explicar als veïns/es. I qui és el que li possa el cascavell al gat?. Els responsables són: l'Alcalde i el regidor d'urbanisme. Crec jo!. No foren ells els que donaren tota l'explicació a l'auditori?. Doncs ànim!. Altra vegada a explicar-se a l'auditori.

b) Si acceptem el punt anterior, i en la nostra ment tenim una idea clara d'allò que volem que siga el nostre poble en el futur, si sabem com ha de ser el poble que els nostres fills han de gaudir, de quins serveis utilitzaran, per tindre una qualitat de vida immillorable, si sóm utòpics però amb els peus a terra. Si tenim en compte les idees dels demés. Aleshores farem un projecte maravellós. I possarem els jardins al seu lloc, els parquin estaran al lloc adequat per evitar trànsit dins el poble i els nostres xiquets/es tornaran a ser els protagonistes del carrer i utilitzaran més la bicicleta. Construirem les cases i els edificis necessaris, bonics i amb nous recursos i energies ...

 

Conclusió: Pareu-ho tot i dediqueu un temps a reflexionar!. Mentre, si no tenim cap projecte d'obra amb trellat, dediquem els diners a contractar als aturats per realitzar feines al poble i a la muntanya (que és una maravella!).

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA: Al Plenari de l'Ajuntament acudiren tots els veïns/es del Ravalet i aconseguiren que la decisió quedara sobre la mesa, amb la proposta de l'Alcalde que dilluns es faria un Ple monogràfic sobre el tema. La qüestió és que aquest Plenari s'ha anulat sine die, la qual cosa fa suposar que els veins han aconseguit paralitzar el projecte de l'aparcament soterrani. Ens alegrem i congratulem. Esperem que la pròxima decisió siga tornar a deixar el Ravalet com era antigament.

ZONA INDUSTRIAL I ESPAI SONOR

Tots recordem el dia 24 de gener com una data de gran vent, que produí moltes destrosses en els edificis, cases, arbres... i propietats privades i públiques al nostre poble. Gairebé tots hem procurat reparar mitjançant el segur o fent les despeses necessàries. Sembla que en algunes coses públiques encara no s'ha tingut temps per deixar les coses en bon estat ( crec que també hi ha un segur a l'Ajuntament) especialment a la zona industrial, faroles doblegades, i a l'espai sonor encara hi han elements a terra (pot ser el moment adequat per realitzar les reformes adequades i dirigir el so cap el camp). A la zona enjardinada i esplai quasi no queden faroles i papereres al lloc (açò no ha estat produït pel vent). Al mateix temps demanaria a la gent que no convertisca un abocador per aquella zona i que l'Ajuntament ens diga on podem abocar els veins/es enderrocs... mentres fa el tantes vegades anunciat ecoparc.