DIA MUNDIAL DEL NO FUMADOR

Dia mundial del no fumador. Dia sense tabac. Stop al tabac. Fumar mata.

Ser fumador des dels 15 anys i no saber perquè. Potser en aquella època es pensava que s’entrava en el rol de les persones majors. Moltes coses es fan pensant que estàs més integrat amb els amics. Que no eres el raret del grup. I resulta que és al revés t’han menjat la moral, representes, ja no eres tu. La qüestió és que fumes i fumàvem en tots els llocs, l’un darrere de l’altre, sense importar-nos si els que ens rodejaven eren persones xicotetes, ancians… no percebíem el perill. La ignorància sempre és atrevida.

Arriba un moment en què penses que ho has de deixar. Tu mateix ja no et coneixes. Acabes el teu paquet i sense adonar-te estàs agafant del dels altres, no importa la marca. El sol fet de pensar a deixar-ho fa que fumes més.

Va passant el temps i el que era un colp de tos a l’alçar-te, s’ha convertit en un bufit al respirar. La dona et diu que aniràs amb una motxilla penjada d’oxigen al coll. I tal vegada això va ser el que em va fer pensar.

No vaig dir a ningú les meues intencions. Sabia de la meua tossudesa, per la qual cosa vaig deduir que si m’ho proposava podria. I així va ser, el dia que vaig complir 50 anys (un poc tard?), ja no vaig encendre cap cigarret. Ningú es va adonar durant prou de temps. Clar que es va fer dur!. Va ser una lluita, diària, però tènia que guanyar. Tenia clar, com els alcohòlics, que fumar un només m’emportaria una altra vegada al fracàs i no ho anava a permetre.

Tinc 62 anys, i vaig guanyar la partida. Sé que recauria si fumara un altre cigarret. A vegades encara m’assalten les ganes. Però, no ho vaig a fer!. Sóc tossut!.

GRANJA ESCOLA CALVESTRA

                 

Ja hem tornat tots sans i sense cap tipus d’incidència digna de ressenyar. Hem passat tres dies molt complets d’activitats i d’aventures sense un sol moment de descans.

                

El que és descansar, el que és dormir esgotats l’última nit. Hem compartit amb els altres companys totes les hores del dia i de la nit. Hem aprés a conviure, a respectar a les persones, animals i plantes.

                

                

                   

I hem tornat cansats però disposats a tornar l’any pròxim. En les fotos podreu apreciar que les instal·lacions i el paisatge són magnífics, els monitors molt agradables i especialistes a fer que aprenguen i es divertisquen a límit els xiquets/es.

                                         

GRANJA ESCOLA

Xe!, me’n vaig demà fins al divendres a la vesprada amb els alumnes de primer fins quart del col·le a la granja escola Calvestra de Requena. Espere i confie veure-vos a tots a la tornada i que escrigueu comentaris. També llegir els que ja estan, són molt interessants. Ja vos comentaré com ho anem de fenomenal a passar.

PRIMAVERA A LA GARROFERA

             

Fa ja molt de temps que sent debilitat per la Garrofera. Crec que els guadassuarencs no donem la importància i no disfrutem la xicoteta meravella que tenim. No ens adonem que tenim una reserva natural que és del poble. Com ja estem en plena primavera he sentit la necessitat acostar-me a disfrutar un estona de la vesprada del diumenge. Hi havia gent en la zona recreativa passant el dia, però jo només he vist una persona del poble, potser els que no ho són ho aprecien més. Com sempre estava preciós, hi ha alguns detalls que s’han de cuidar més. Només hi ha obert un vàter i una dutxa amb la porta trencada, massa temps sense netejar i reparar.

               

He vist dones davant del vàter sense atrevir-se a entrar. Si no es mantenen les instal·lacions netes, després s’haurà de netejar tota la contornada. Disfrutem de la naturalesa, i cuidem-la és la nostra.

   

LLOPS AMB PELL D'OVELLA

Des del dia que el president del govern Rodriguez Zapatero va anunciar les mesures dràstiques en el congrés, he de dir que vaig seguir tota la sessió per televisió, no isc de la meua sorpresa i pessimisme.

En estos moments tinc un argumentari de no sé quants fulls per a justificar les mesures. I saps què? Per més que el llig, no m’atrevisc a utilitzar-lo. Em pots dir que tot és qüestió de pedagogia, cal explicar…

Explicar què?. Com li expliques a un funcionari que li rebaixen el sou? I als pensionistes quines paraules utilitzes per a dir-los que el seu sou es va a congelar?. Que és necessari per a recuperar l’economia del país?. Que cal ser solidari amb els treballadors que no tenen ocupació?. Amb la merda i misèria de pensió que tenen la majoria, ells seran els salvadors de les desfetes a què ens han portat la gentola que ara aplaudixen tots eixos retalls i que diuen que encara s’han quedat curts?. Perquè no oblidem que no han sigut els governs els que ens han portat a este desastre. Els governs poden tindre la responsabilitat posterior de les mesures que hagen d’adoptar per a reparar els excessos que han fet tota esta gent i precisament estos són els que volen dictar-los als governs les mesures que han de prendre. Ja va sent hora que la política s’impose als mercats i al capital.

Vos imagineu per un moment, que en compte de triar estos dos col·lectius per a salvar la situació econòmica i financera ( funcionaris hi ha 2 659 010), agafaren la mateixa quantitat però dels més rics d’Espanya i a més els descomptaren un poc més. Eixiríem del compromís i sense tant d’esforç!.

Jo estic sentint moltes, moltes altres mesures, però no sóc expert en economia i no sé fins on ens podrien portar. La qüestió és que els experts en economia tampoc ho saben. Perquè dic jo que, amb tants assessors cobrant un pastàs, tants economistes, tants analistes financers, tants politòlegs… seguim com sempre, les crisis sempre les paguen els mateixos. Sempre s’han d’estrényer el cinturó els mateixos.

I com les coses es repetixen cíclicament, també sempre comprovem el mateix, és a dir que els anys d’abundància i els anys d’escassetat, es distribuïxen sempre el mateix les mateixes persones. La riquesa per als rics i la misèria per als pobres.

La vida és com la borsa. Es repartix un poc de diners perquè ens creguem que les coses van bé, ens fem la il·lusió d’uns anys de bonança, i de sobte no sabem per què, els mateixos que han repartit arrepleguen els guanys i nosaltres tornem a quedar-nos nets. I tornen a dir-nos això d’estrényer-se el cinturó perquè hem gastat més del que devíem. O siga, com deien els nostres iaios: pren una pesseta i no te la malgastes.

Els diners es crea però no es destruïx. És un flux que va d’un lloc a un altre, la qual cosa passa que el corrent sempre va cap a una direcció. Sempre al mar. Sempre al ric.

I quina és la solució?. El que la sàpia que la diga, els altres que callen ja!, perquè cada vegada que obrin la boca és per a donar un disgust.

Bueno, posaré punt final a esta reflexió personal amb un poc d’optimisme, i almenys amb el desig que les coses milloren i que aquelles persones que ho estan passant malament, especialment els que s’han quedat sense treball, que no es desmoralitzen, que la vida dóna moltes voltes, que les coses milloraran i que quan açò succeïsca, que no tardarà, no oblidem viure amb alegria però ser cauts i previnguts perquè estos tornaran, llops amb pell d’ovella.