GUADASSUAR INTENTARÀ REBAIXAR LA QUALIFICACIÓ DE PERILLOSITAT DEL POLÍGON

L’Alcúdia s’oposa a la instal·lació d’una planta de residus sanitaris

LAS PROVÍNCIAS- 1-10-2015

L’Ajuntament de l'Alcúdia ha aprovat per unanimitat una moció conjunta per a mostrar el seu rebuig de la implantació d’un centre de gestió de residus biosanitaris a mil metres del nucli urbà de Montortal.

Esta planta se situaria en el polígon de Guadassuar 'La Garrofera' i el projecte ha eixit ara a informació pública per a aconseguir l’autorització ambiental.

Des de l’Ajuntament de l'Alcúdia assenyalen que es troba a menys de cent metres de la Séquia Reial i que el transport d’estos residus es considera perillós i haurien de travessar pel nucli urbà. A més, el polígon no es troba urbanitzat, ni té clavegueram ni vials adequats, una urbanització que no està prevista en els plans del nou ajuntament de Guadassuar ja que este projecte és de l’anterior legislatura.

L’Ajuntament de l'Alcúdia ha acordat comunicar este acord per unanimitat a la Conselleria d’Agricultura perquè informe desfavorablement sobre l’autorització ambiental. A més, es comunicació a la Conselleria d’Infraestructura sobre la falta d’accessos a l’esmentada planta i el fet de que els vehicles pesats hagen de travessar Montortal per a accedir a les instal·lacions.

Finalment, els representants de l'Alcúdia es dirigiran als seus homòlegs de Guadassuar per a sol·licitar que es manifesten en contra del projecte, presenten al·legacions al mateix i demanen a la Conselleria que denegue l’autorització.

Cal recordar, que el polígon industrial de 'La Garrofera' compta amb la qualificació més alta possible per a acollir activitats molestes i també perilloses, d’ací que es puguen instal·lar este tipus de centres de gestió de residus perillosos. l’Alcúdia ha sol·licitat a Guadassuar que rebaixe esta qualificació.

Guadassuar intentarà rebaixar la qualificació de perillositat del polígon

LAS PROVINCIAS- 2-10-2015 A.T.

L’Ajuntament de Guadassuar no podrà presentar al·legacions contra la instal·lació d’un centre de gestió de residus biosanitaris en el polígon La Garrofera. I és que este projecte promogut per l’anterior corporació municipal (PP) es troba en la fase de sol·licitud d’autorització ambiental en què no pot participar Guadassuar que va acceptar en el seu moment la instal·lació d’esta planta.

«És un projecte heretat, ja en el seu moment estàvem en contra però no podem presentar al·legacions. No ens agradaria que s’instal·lara esta planta en el nostre municipi i la nostra voluntat és que no es faça», ha comentat l’alcalde de Guadassuar (Compromís), Salvador Montañana.

Els tècnics estan estudiant les opcions per a paralitzar este projecte però és possible que una negativa per part de l’Ajuntament supose una indemnització per a l’empresa.

El que sí que està intentant l’Ajuntament de Guadassuar és rebaixar la qualificació d’activitats prevista per a este polígon en construcció que es troba en terme municipal de Guadassuar però pròxim a l'Alcúdia i que pot acollir activitats de grau molt elevat tant en perillositat com molestes.

Si. No. Potser...??? Pagaran 600.000 euros a l’any a Guadassuar??? Contractaran 50 o 100 treballadors de Guadassuar??? Decisió assembleària?

Jo sóc i sempre m’he manifestat contrari a l’abocador de Guadassuar. I també a la Planta de Residus Sanitaris. I tu??? 
Els motius estan ja explicats en diversos escrits d'esta publicació. Sols unes 15 persones es manifestaren al seu moment davant l'assemblea d'aquesta entitat que es celebrà al Centre Cultural de Guadassuar. Pel que em fa la impressió que, el poble de Guadassuar presta poca atenció a este tema, per a mi tan transcendental. Creia que els ecologistes (si és que n’hi ha, ex: EQUO) farien sentir més la seua veu. De moment no és així.

NO A L'ABOCADOR I A LA PLANTA DE RESIDUS SANITARIS A GUADASSUAR!!!

El nou govern del Consorci de residus rebutja la construcció del macroabocador

El president de l’entitat, Salvador Montañana, i tots els càrrecs han sigut triats per unanimitat com a mostra del canvi

• LAS PROVÍNCIAS- A. TALAVERA- 30-9-2015
• GUADASSUAR

El Consorci Ribera-Valldigna ha començat una nova etapa amb l’elecció dels nous càrrecs del govern. Com s’esperava després dels acords a què s’havia arribat amb anterioritat, l’alcalde de Guadassuar, Salvador Montañana (Compromís), ha sigut triat per unanimitat com a president d’esta entitat. Esta elecció es deu, com ell mateix ha explicat en el seu discurs després de la proclamació, que este municipi alberga totes les instal·lacions de residus.

«Un dels primers objectius és consensuar totes les decisions, no volem que siga un mandat presidencialista ja que només suposen cinc vots dels 380», ha assenyalat Montañana.

Un dels principals temes que ha d’afrontar el nou govern del Consorci és el de la construcció del macro abocador aprovat amb anterioritat. Un projecte al qual s’han oposat els partits que ara ostenten el govern i que es troba en mans de la decisió de la Generalitat que ha de decidir sobre l’autorització mediambiental. A més, cal recordar que la Generalitat i la Diputació que compten amb representació en el Consorci i tenen el 40% del poder en les votacions.

Per este motiu, en la primera assemblea de l’entitat que comptava amb la presència de representants institucionals s’ha fet al·lusió a este tema. «Esperem que informen desfavorablement sobre el macroabocador perquè està ubicat en una zona de vulnerabilitat alta amb aqüífers molt pròxims. A més, han de ser els municipis els que prenguen les seues pròpies decisions i que la Generalitat i la Diputació no utilitzen la seua majoria com ha passat en l’anterior legislatura», ha comentat el portaveu de Compromís, Paco Sanz.

Cal recordar que esta planta de més de 120.000 metres quadrats projectada en terme de Guadassuar però molt pròxima a altres municipis veïns es troba a l’espera de l’autorització ambiental ja que a pesar de ser aprovada en un primer moment s’han sol·licitat nous sondejos per a comprovar si hi ha aqüífers en alguna de les zones que es pogueren veure compromesos com denuncien associacions ecologistes i municipis.

En la mateixa línia s’ha manifestat el portaveu del PP en el Consorci, Paco Terol, que ha apuntat que «nosaltres ja vam mostrar la nostra disconformitat amb l’abocador perquè està situat als Ullals del riu Verd junt amb el nostre poble. Esperem que la nova corporació seguisca enfrontant-se a este projecte i busque una solució més idònia».

Per la seua banda, la directora general de Residus, Carmen Diago, ha apuntat que el tema del macroabocador s’està estudiant i del que es tracta és «de que la gestió de residus siga l’excel·lent i siguem pioners i la prioritat, sens dubte, és cuidar el medi ambient».

Consens i participació

Estos dos termes han sigut els més repetits després de l’elecció del nou govern del Consorci Ribera-Valldigna, ja que és una de les màximes de les noves autoritats.

Mostra d’ells és que totes les eleccions de càrrecs s’han realitzat per unanimitat ja que s’havia arribat a un acord per a atorgar representativitat segons la proporció dels partits en les últimes eleccions municipals. Així, els vicepresident són Fernando Pascual (PSPV), Hugo Font (Compromís), Felip Hernandis (EU) i Gregorio Andreu (PP).

Amb esta nova composició l’entitat encarregada de gestionar els residus s’enfronta a nous reptes com potenciar el reciclatge i canviar la percepció que tenen els ciutadans. Per a això, el president ha anunciat que es plantegen dur a terme iniciatives de conscienciació en col·legis o a través de donar a conéixer tot el procés perquè la gent entenga la importància de separar el fem.

«Hem de convéncer la gent que quant més es recicla menys es paga i la nova planta que es posarà en marxa ajudarà a separar més i aconseguir així abaixar el rebut», ha comentat Montañana.

QUE FEM? DEL FEM A GUADASSUAR

9 D'OCTUBRE A GUADASSUAR

HOMENATGE MOLT MERESCUT AL P. EFREN

Guadassuar commemora amb diversos actes el primer centenari del naixement del pare Efrén

Durant la jornada de matí la parròquia acollirà la celebració d’una solemne missa a les set i mitja de la vesprada

La parròquia de Guadassuar commemorarà esta setmana, amb celebracions religioses i activitats culturals, el primer centenari del naixement del pare Efrén de la Mare de Déu (Guadassuar, 1915- Desert de les Palmes, Benicàssim, 1996), religiós carmelita descalç i un dels majors investigadors de Sant Teresa de Jesús (Ávila, 1515- Alba de Tormes, 1582), coincidint amb la celebració del quint centenari de la santa.

Per a celebrar el centenari del pare Efrén, «desconegut, en general, pels valencians», la parròquia ha organitzat durant esta setmana un cicle de conferències sobre Santa Teresa a càrrec de diversos religiosos carmelites.

Entre els participants figura la religiosa carmelita Gema Juan, del convent de Puçol, natural d’Algemesí, que va impartir la conferència de dimarts passat, i el doctor en teologia i exprofessor de la Universitat Pontifícia de Salamanca Enrique Llamas, que va intervindre ahir.

Igualment, demà divendres, la parròquia acollirà la celebració d’una solemne missa a les set i mitja de la vesprada per a commemorar el naixement del religiós.

D’altra banda, els ajuntaments de Guadassuar i de Gotarrendura (Ávila) «s’han agermanat per compartir este eminent estudiós de Santa Teresa», segons les mateixes fonts, que han recordat que el pare Efrén sostenia, després d’anys d’investigacions, que Santa Teresa havia nascut en eixa localitat avilesa de menys de 200 habitants». De fet, el passat dia 30 de juliol, per unanimitat, l’Ajuntament de Guadassuar va aprovar, a petició del de Gotarrendura, l’agermanament, el protocol del qual es va aprovar el passat dia 24 de setembre.

A més, una representació de Guadassuar assistirà als actes de clausura del V centenari del naixement de Santa Teresa que se celebraran en Gotarrendura (Ávila) el pròxim dia 18 d’octubre.

El pare Efrén va nàixer a Guadassuar el dia 2 d’octubre de 1915 i va morir en el Desert de les Palmes, (Benicàssim), el dia 19 de maig de 1996. Va ser confessor de la Mare Meravelles de Jesús, carmelita i santa, assessor del Papa Pau VI sobre santa Teresa i del Papa Joan Pau II sobre sant Joan de la Cruz.