CORRUPCIÓ

Aquest dies estem aclaparats. No teníem prou amb la crisi econòmica, les eleccions basques i gallegues, a tot això sumem: corrupció d’alcaldes, diputats, presidents, càrrecs públics … espies …

De tot te que haver-hi en la vinya del senyor. De què ens escandalitzem?. Pensem que la classe política està exempta de corrupteles, immoralitats etc.? Són persones i com a tals porten inherents tots els defectes i virtuts. El que passa és que, quan u arriba a una responsabilitat, gaudix de la confiança que han dipositat amb ell moltes persones, després aquests l’han dipositada donant altres càrrecs a persones amigues o de molta confiança i, clar! quan uns o altres fan un desgavell de l’estil que siga, el primer és no creure que aquesta persona hi hi haja traït la confiança que havies dipositat en ella, és humà el dolor que això produeix. Però en principi, cal reconèixer-ho i immediatament acceptar l’errada política i dimitir o fer dimitir. Cadascú és responsable dels seus actes i si ha fet un delicte la justícia que actue amb totes les conseqüències. I això passa a tots els estaments socials: matrimonis que s’enganyen, empresaris, amics, partits polítics … Encara que de vegades oblidem que hi ha una immensa majoria que són un exemple d’integritat, abnegació i de servici als demés.

Tot i això no vol dir que ho justifique, el que estiga lliure … més be, al contrari, si s’ha de netejar, es neteja, no s’escampa com un ventilador per justificar-se. És un error fer actes de desagravi i homenatges.