El dia 7 de març, vam anar a Alginet, visitarem com està quedant la falla que Enric i Quico estan fent al col·legi i com és normatiu gaudirem de l’ esmorzar habitual dels dissabtes. Finalitzat l’àgape, cadascú tornarem als quefers habituals, excepte E.Villalba i jo que la enyorança ens impulsa a fer un tomb i comprovem com estan les coses pel municipi. No podem evitar-ho per què es un paratge que sempre sentim la necessitat de visitar i passar una estona molt agradable, així que ens dirigirem a la Garrofera. L’oratge era d’un dia primaveral i la sorpresa molt Agradable al comprovar que hi havia cura de la zona recreativa. tot estava molt net i s’havien arreglat els paellers. També s’ha eliminat el parc infantil (més val això que en estat d’abandó), costaria poc arreglar una porta destrossada dels vàters encara que nets, i l’aljub no tenia cadenat amb el consegüent perill perquè es podria contaminar o fer alguna salvatjada amb l’aigua. És un paradís de natura que tenim els Gaudassuarencs, que algun dia tornarem a fruir i que nosaltres passejant aprofitarem per recordar algunes anècdotes que algun dia comentarem. Llegirem el cartell que col·locà la conselleria que resa: muntanya propietat de l’ajuntament de Guadassuar. D’allí anàrem fins a la font, tornarem a baixar pel costat del canal per visitar el dipòsit i el pou de l’aigua potable que abasteix, com resa el cartell, a l’Alcúdia i Guadassuar, han abandonat el jardí. Tornem a Guadassuar i observem com el desenvolupament de l’Alcúdia no para, a pesar de la crisi, i també estan urbanitzant al costat del pavelló esportiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada