Hui, com quasi tots els 1 de maig, hem viscut una jornada de camaraderia i de memòria històrica. Ens hem concentrat esmorzant en el bar Paes. D’ací partim cap al cementeri d’Alzira i amb els companys de la capital de la Ribera, rendim homenatge amb un ram de flors i sengles discursos a aquells companys que ens van precedir defenent els seus ideals fins a la mort. També en el cementeri de Guadassuar junt amb el monòlit instal·lat en el seu record. Visitem en l’hospital al nostre amic Adolfo recentment operat. A casa de Luis i Fina els jóvens socialistes ens han demostrat que saben fer paelles. Hem menjat, xarrat i disfrutat de la festa i la companyia. Cap a les 18:00h aproximadament ens hem despedit, satisfets i agraïts als que han fet possible l’acte.
SOY YO (VICENT)
por José Antonio- 23-12-2010
1.- Yo soy socialista/
desde el dia en que nací,/
lo pregonaré a los cuatro vientos/
lo pregonaré hasta el morir./
2.- Sindicalista y maestro/
del alba al atardecer,/
enseño para la vida/
y a la tierra y hombres querer./
3.- Guadassuar llevo por bandera/
es mi pueblo una obsesión,/
si de mi todo dependiera/
me convertiría su anfitrión./
4.- Si tengo que dejar Guadassuar/
sólo el cielo lo puede mejorar,/
que el Magro trace el camino/
y me acompañe a ese destino./
5.- Todo esto es alucinante/
pero mi familia es el colofón,/
su amor es lo más importante/
Pau, Estefania y Encarnación.//
El meu amic José Antonio, s'autoproclama "xurro" perquè va nàixer en La Pobleta fa ja 60 anys. Als 12 va haver d'abandonar l'escola per a treballar i ajudar a la família. Autodidacta, la poesia li sorgix espontània. És "meler" fins a la medul·la i viu a Benimodo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada