El suport de l’Estat a Bankia ascendix ja a 33.000 milions d’euros

El grup té pendent de tornar avals del Tresor per 28.583 milions, el 35% del total

A esta xifra se suma la injecció de 4.464 milions del FROB i el rescat de Banc de València

Gràcies a eixos agafadors, el senyor Rato va passar a gaudir d’uns emoluments més que envejables en un país en què la desocupació creixia a una velocitat parella a la generalització dels retalls en qualsevol classe de drets i prestacions. Mentre la renda i el patrimoni dels espanyols disminuïa vertiginosament, els seus se situaven en cotes fabuloses. Per a justificar eixos ingressos, de 2,34 milions d’euros (després reduïts a un màxim de 600.000, però només quan El Govern ho va forçar a través d’una reforma legislativa), s’adduïa la capacitat de crear valor a l’entitat bancària d’este el seu primer executiu. I no pot dir-se que no fera coses per a intentar-ho: des d’aglutinar per la via de les fusions un gran volum d’actius fins a inventar-se una marca i traure-la a Borsa, recorrent després tots els fòrums econòmics per a vendre les bondats de Bankia i assentar doctrina sobre què era el que havia de fer-se per a enfrontar l’actual encreuament econòmic.

Hui sabem que una perillosa proporció d’eixos actius acumulats en Bankia eren tòxics, que l’entitat ha perdut prop del 40% del seu valor des de la seua eixida a Borsa i que caldrà injectar-li entre 7.000 i 10.000 milions de diners públics (o siga, just el que s’acaba de retallar en sanitat i educació) perquè no s’afone.

Tenint en compte totes estes dades, es conclou que Rato ha sigut no ja bé, sinó excepcionalment ben pagat. A ningú, en el món real, en el que ens veiem sumits els de peu i on tractem de sobreviure, li paguen per generar menys del que obté a canvi el pagador: no diguem ja per menyscabar la riquesa del què paga.

Mentres tenim a un estat que apinya als xiquets en les aules, deixa de pagar les medicines als malalts i prepara nous i dolorosos retalls. (Resum de Lorenzo Silva)

Els ciutadans/as no comprenem com:

1r. Per a este tipus de coses hi ha diners.

2n. Este govern, com en tot, està fent el contrari del que va prometre.

3r. Com tota esta gentola de directors bancaris, arruïnen l’empresa que dirigixen, enganyen als xicotets inversors, expropien les seues cases, es forren cobrant quantitats ingents de diners, s’asseguren fabuloses pensions i acaben sense passar per un jutjat que no els obliga a tornar el que no s’han guanyat i a passar uns anys a l’ombra?

Açò és el que els espanyols no entenem!. Com tampoc entenem què fan nostres representants polítics que no prenen cartes en l’assumpte i defenen al poble que ho necessita i que ho està passant malament.