UN RESCAT TRIOMFAL

Altre rescat bancari

PAUL KRUGMAN - PREMIO NOBEL DE ECONOMIA 2008 - EN EL PAIS 12-6-2012 (RESUMEN)

Espanya necessitava un rescat perquè estava clarament a la vora d’un bucle de desgràcies

Així que no hi ha res necessàriament roín en este últim rescat (encara que moltes coses depenen dels detalls). El que crida l’atenció, no obstant això, és que alhora que els dirigents europeus acordaven este rescat, estaven enviant senyals clars de què no tenen intenció de canviar les polítiques que han deixat sense treball a quasi una quarta part dels treballadors espanyols (i a més de la mitat dels jóvens).

Ajunten tot açò i tindran una imatge d’una elit política europea sempre disposada a entrar en acció per a defendre als bancs però, d’altra banda, absolutament poc inclinada a admetre que les seues polítiques estan fallant a les persones a qui se suposa ha de servir l’economia.

Alguns economistes apunten al perniciós vincle entre la banca espanyola i el deute sobirà. Amb el rescat que rebrà l’Estat i que transmetrà -via FROB- als bancs, es tancaria un cercle que va començar a crear-se amb les compres massives de deute públic realitzades per les entitats espanyoles en els últims mesos, al destinar a eixe fi bona part del bilió d’euros que el Banc Central Europeu (BCE) va injectar la banca europea al desembre i febrer. "El Govern espanyol rescata als bancs espanyols i els bancs espanyols rescaten el Govern. És economia vodú. No ha funcionat i no funcionarà", assegurava ahir a Reuters el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz.
Però, el banc no és dels accionistes?. Ah!, llavors que no es repartisquen només els beneficis, també toca repartir-se les pèrdues. Acceptar les dimissions dels mals gestors per a evitar compensacions d’acomiadaments i primes de jubilació escandaloses i denunciar-los al jutjat.

I com no sé d’economia, em pregunte, què passaria si algun banc fallira?. No dic tot el sistema bancari. És un negoci com un altre. Els accionistes i impositors perdrien el seu diners. Açò pareix normal en qualsevol empresa. Se m’ocorre que els bancs tinguen una assegurança finançat per ells perquè en estos casos cobriren fins a una certa quantitat de diners dels seus clients o amos i a partir d’ací estos que s’espavilen a l’hora de seleccionar la seua entitat i no invertisquen en segells, fidecayas i històries piramidals..

I encara que no siguem experts en economia, que no ens facen discursos com els que ens han fet el president Rajoy i el ministre de Guindos. Tots els periòdics del món han rist. Tots no, menys el Mundo, ABC, La Razón...

Continuarà. Tant de bo que siga per a bé i no per a fer un rescat global. Perquè aleshores si que parlariem de les inversions que s'han fet al nostre nom i de retalls, retallsssssssssss...