VOLGUTS REIS MAGS Almudena Grandes Han escrit
vostés ja la carta als Reis? Em referisc als Mags d’Orient, l’única monarquia
de què em declare súbdita incondicional i la legitimitat del qual no discutisc.
Jo vull eixos Reis, crec en ells, però enguany no acabe de decidir-me.
En estos temps, desitjar s’ha convertit en un passatemps perillós. Les
Olimpíades, EuroEurovegas, la unió bancària, el control del dèficit, la rebaixa
en la factura de la llum, la creació d’ocupació... Les il·lusions del govern
s’assemblen a un manoll de globus de colors que s’han anat escapant per a
perdre’s en el cel, l’un darrere de l’altre. Els espanyols som com eixos
xiquets a qui els seus pares els han promés u, i quan ja quasi poden tocar-lo,
estirar el cordell entre els dits, se’ls queden mirant i diuen, però, ben
pensat... per a què vols tu un globus? No plores, no sigues panoli, que et vaig
a comprar un regal millor, ai, quin dimoni de xiquet...! De la mateixa manera,
per als governs del Partit Popular, cada fracàs es convertix en el llindar d’un
futur èxit, que al seu torn fracassa per a prometre un èxit major, que torna a
fracassar però no, perquè és culpa la nostra no haver-nos assabentat de que és
un triomf emmascarat, i així successivament. Total, que no sé què demanar. Una
llanterna potent, a veure si veig jo també la llum al final del túnel? Un
manual d’intel·ligència emocional, per a esmenar les possibles deficiències que
m’impedixen escoltar amb serenitat els discursos de Montoro? Una “lobotomía”,
per a acabar abans? I si no, Gaspar, tu que sempre has sigut el meu favorit...
No podries portar-me una revolució, encara que siga una xicoteta? Però esta nit em sent xiquet. Sí, amb els meus 65 anys i em sent xiquet. Amb les meues il·lusions, amb els meus desitjos incomplits i amb les meues esperances que alguna vegada es van a complir. Desitjos que potser no són per a mi. Esperances que són per als més pròxims i desitjos per als més llunyans. Vull que tots tinguem els nostres Reis Mags. Que siguem xiquets, que el món siga dels xiquets i per als xiquets. Nit màgica, utopia. Que tinguen un món que siga més feliç. Gràcies Reis Mags!.
SOY YO (VICENT)
por José Antonio- 23-12-2010
1.- Yo soy socialista/
desde el dia en que nací,/
lo pregonaré a los cuatro vientos/
lo pregonaré hasta el morir./
2.- Sindicalista y maestro/
del alba al atardecer,/
enseño para la vida/
y a la tierra y hombres querer./
3.- Guadassuar llevo por bandera/
es mi pueblo una obsesión,/
si de mi todo dependiera/
me convertiría su anfitrión./
4.- Si tengo que dejar Guadassuar/
sólo el cielo lo puede mejorar,/
que el Magro trace el camino/
y me acompañe a ese destino./
5.- Todo esto es alucinante/
pero mi familia es el colofón,/
su amor es lo más importante/
Pau, Estefania y Encarnación.//
El meu amic José Antonio, s'autoproclama "xurro" perquè va nàixer en La Pobleta fa ja 60 anys. Als 12 va haver d'abandonar l'escola per a treballar i ajudar a la família. Autodidacta, la poesia li sorgix espontània. És "meler" fins a la medul·la i viu a Benimodo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada