dimarts, 16 de novembre del 2010

XXII CROS COL·LEGI P.MANYANET-MEMORIAL P.JOAQUIM ROIG

El dissabte cap a les 16:00h iniciem el viatge cap a Reus. Fa 22 anys que Joaquín va organitzar el primer cros i li va posar el nom de Caietà Cornet (atleta campió d'Europa i alumne seu). Després de la defunció del meu germà es va canviar el nom pel de Cros col·legi Pare Manyanet. Memorial Pare Joaquim Roig. Des de llavors hem procurat assistir tots els anys i estar presents en el emotiu homenatge en forma d'ofrena de flors al monument que s'erigix en el col·legi i la banda interpreta València en el seu honor. Conforme van passant els anys veus que en el cros hi ha més participants i l'ambient festiu va acompanyat per pares, alumnes i autoritats nacionals, provincials i locals. Des de les deu del matí comencen a córrer les 10 categories ( en les seues respectives especialitats masculina i femenina) amb una puntualitat cronomètrica, més de 600 participants, durant tres hores. A les 13 hores es fa l'ofrena floral i aproximadament a les 14:00 acaba el repartiment de premis en un pavelló poliesportiu replet de gent. Es despedix les autoritats i a continuació els organitzadors, currantes i algun invitat ens reunim en una dinar de germandat.
La meua família i jo assistim tots els anys. Sempre se m'acosta alguna persona i em conta amablement algun record que guarda del P.Roig. I la veritat des del director, comunitat i pares ens fan sentir com a casa. Moltes gràcies.

diumenge, 7 de novembre del 2010

A LA PESCA DEL BANYISTA

En el periòdic LEVANTE EMV de hui diumenge 7 de novembre, en l'apartat de la Ribera, hi ha dos escrits, un de l'alcalde de Guadassuar, dirigit en contestació especialment a un altre de l'alcalde de l'Alcúdia. No pretenc entrar en qui té raó, però és un litigi que mantenen per desacords en la gestió de diversos assumptes que concernixen a ambdós municipis. No crec que la premsa siga el lloc més idoni per a irritar els desacords. Voldria creure que seria més profitós dilucidar estos assumptes en alguna reunió privada, i tractar de traure profit d'unes bones relacions de veïnat.
L'altre escrit és un estudi titulat: PISCINES. A LA PESCA DEL BANYISTA. Només transcriuré els subtítols.
Els desorbitats gastos econòmics de la piscina d'Alginet han encés l'alarma sobre les infraestructures esportives construïdes sense previ estudi de viabilitat, són promeses que han eixit molt cares i que obliguen ara els gestors a realitzar campanyes amb quantiosos descomptes per a captar nadadors i reduir els desembossaments.
Electoralisme? Inversions en plena crisi. Alguns experts consideren que és necessari un pla de viabilitat anterior a la construcció. Diuen que, en massa ocasions s'actua per electoralisme.
Control a Catalunya i País Basc. A Catalunya i el País Basc hi ha una normativa que impedix als municipis amb menys de 15000 habitants tindre piscina coberta perquè no són rendible.
Municipis. Guadassuar difícilment viable. Guadassuar compta amb un poc més de 6000 veïns però té piscina coberta. Els gestors estan realitzant una campanya per a captar banyistes d'altres municipis. En l'actualitat és possible acudir a la piscina guadassuarenca per 180 euros a l'any. Més barat és el centre de l'Acúdia ...
En este bloc i amb data 30-12-2008 hi ha una moció que va realitzar el grup socialista demanant un estudi de gestió anterior a la construcció de la futura piscina.
La construcció de la piscina ha patit a més una llarga paralització de les obres ( per fallida de l'empresa que les estava realitzant?), la qual cosa ha suposat un extraordinari increment del cost de l'obra. Es pretenia pagar amb la venda dels terrenys propietat de l'Ajuntament. El Bloc va presentar recurs al jutjat guanyant el pleit i que el el jutge ha dictat sentència en contra de l'ajuntament, encara que este diu que ha recorregut la sentència.
En el BIM, se'ns diu que es pretén arribar als 600 abonats. De moment s'han creat, segons l'empresa 10 llocs de treball.
I a mi no m'ixen els comptes. Ingressos d'abonaments + 83.000 euros anuals de l'ajuntament  No crec que cobrisquen els gastos de personal, llum, calfar aigua, manteniment, climatització ...
Si estic equivocat (tant de bo!) algú que estiga més informat que m'envie les previsions i la realitat dels comptes i no tindré cap inconvenient a publicar-les.
En un altre lloc del BIM (l'entrevista a què ens va acostumant l'alcalde) diu: Açò de la piscina ha sigut l'èxit de la història. No ens ha costat cap fer-la (segons PROPOSTES I ALTERNATIVES full informatiu del PSPV-PSOE hi ha costat fins el moment 1.870.312 euros, és a dir uns 311 milions de pessetes). I dic jo: Açò és un ganga, el nostre alcalde deu expicar al Sr. Rus (president de la Diputació i del seu partit el PP) com es construïxen piscines sense cap cost.
En fi, a nadar i a pagar. Jo m'alegraria molt que l'ajuntament pagara l'edifici i que el manteniment suposara zero pessetes per a l'ajuntament, seria un èxit, i nosaltres felicitaríem el nostre alcalde per la seua brillant gestió.

dissabte, 6 de novembre del 2010

ENS DONA EL MATEIX... (?)

  
Estem assistint com espectadores passius a l'espoli més gran que s'ha perpetrat en la història de Guadassuar.
Un dels pocs edificis representatius de la cultura del nostre poble s'està derrocant de forma implacable davant dels nostres ulls, sense reaccionar.
No reaccionem!,  què ens passa guadassuarencs/es?.
Tan blans som? Ens dóna tot igual?.
Van començar per permetre que edificis singulars que estaven protegits pel nostre planejament (cases de la Gran Via), es realitzaren obres en els mateixos trencant l'harmonia del conjunt.
 Però açò clama al cel!, perquè se li hagen concedit 180.000 euros al nostre alcalde de subvenció de la Diputació i perquè vullga fer un Ajuntament nou, açò li dóna dret a destrossar un edifici representatiu d'una època com és el grup escolar Balmes (Les escoles)?.
Tan mal està l'edifici de l'Ajuntament?.  tan rics som, i tanta necessitat hi ha, quan els dos edificis (Ajuntament i Balmes) han sigut rehabilitats fa pocs anys?.
Què està passant ací?. No podria haver fet l'ajuntament en un altre lloc i haver-hi respectat les escoles per a casa de cultura en compte de fer el pegot al costat de la Biblioteca Municipal?.
També es va carregar el Ravalet i volia de nou destruir-ho per a fer un pàrquing. Encara sort que en este cas si que van reaccionar els veïns i es va paralitzar.
La ronda ja es va fer torçuda, per interessos inconfessables, ningú sap els diners que s'està gastant en ella, per a fer el que ningú sabem.
Ha volgut tallar tots els pins de la Gran Via, i la pressió veïnal i el Consell Valencià de Cultura han hagut d'intervindre per a paralitzar la dita aberració.
I per contra el sostre de l'Església (monument BIC), es va a caure i van passant dies, mesos , anys...
Guadassuar tanca els ulls... A TOT?.
Uns dies després de la publicació el el Blog d'esta notícia, apareix en el LEVANTE EMV (18-11-2010) un article que ens aclarix un poc més la situació de la demolició del Balmes:
1.- El valor total del projecte de rehabilitació està valorat en 2,2 milions d'euros.
2.- No es té, de cap manera la dita quantitat.
3.- La Diputació concedix una subvenció de 150.000 euros.
4.- Al rebre la dita subvenció l'ajuntament decidix fer dos fases.
5.- Primera fase la demolició amb un pressupost de 170.000 euros.
6.- Segona fase, ni se sap.
7.- En el moment d'escriure açò s'ha demolit, sense haver-se aprovat l'adjudicació a l'empresa, pel Ple.
En estos moments està plovent, ja no hi ha sostre, només queden alguns murs exteriors, aprofitem i ho tirem tot?. Temps al temps...

divendres, 5 de novembre del 2010

NO EM FIE

L'alcalde de Guadassuar porta unes quantes setmanes o mesos eixint en la premsa. La qüestió és que des que li van anomenar president del Consorci de Residus se li han multiplicat els problemes. Per un costat el tema de la Taxa de Reciclatge i actualment la busca d'un abocador on portar els residus comarcals.
Davant del desgavell que es va organitzar amb la taxa: augment de la mateixa, informació precipitada i a deshora, entre altres coses va alterar els ànims dels veïns/es de la comarca. Després les declaracions desencertades d'alguns alcaldes van contribuir encara més a l'arreplega de firmes i de recursos. A tots ells ha hagut de respondre individualment la Diputació per escrit. Només ens queda el recurs als veïns de presentar denúncia davant del jutjat. Hui s'ha repartit per tota la població un fullet informatiu que potser hauria d'haver sigut el primer que hauria d'haver-se repartit. De totes maneres sobre este tema farem una reflexió més detinguda.
Particularment a mi em preocupa més el tema de l'abocador. No em fie!. No em fie en absolut el que es pot fer en este tema amb la lleugeresa que sempre ho ha tractat l'alcalde. En les seues declaracions sempre va per davant el tema econòmic, mai li he oïda o llegit que li importe el tema ecològic. A mi m'importa molt on es va a instal·lar, ja tenim la planta de fem. Tots recordem les declaracions que va realitzar en la premsa l'alcalde, sobre la planta de residus sanitaris que es va instal·lar a Guadassuar i després no s'ha posat en funcionament. Ara estem veient com altres alcaldes realitzen declaracions en contra que l'Abocador s'instal·le a Tous perquè pot contaminar els aqüífers dels quals ens abastim alguns pobles d'al voltant. Al nostre alcalde no li llig en premsa defensar la qualitat de la nostra aigua, només que serà més car com més lluny estiga l'abocador. I em fa por, molta por, perquè al costat de la planta de fem ell va aprovar junt amb el PP, un abocador que hauria de ser d'inerts quan ja estava ple de tota classes d'abocaments sense cap control, es va tapar amb terra i això ho ignoren els veïns. Buscaré la data del Ple i donaré les dades. Tinc clar que l'alcalde porta molts anys de govern, en els quals ha portat iniciatives positives per al poble però, per a mi, no volguera, però és una responsabilitat tan gran la que va adquirir amb este tema, que espere, desitge i confie que no passe a la posteritat  per este fet. Estem convençuts què, ningú va analitzar, les tones i tones que allí estan depositades.

dilluns, 1 de novembre del 2010

TROBADA A ALBOCÀSSER

El dissabte 30 d’octubre, decidim reunir-nos en Albocásser 11 amics d’infància i joventut, algun procedent de Madrid i de Barcelona. Va ser un dia magnífic ple de records i de retrobaments de fa molts anys. Visitem el poble, vam dinar, xarrem pels colzes, cantem i el temps se’ns va passar corrent.

contador de visites