ANGUILA AL FORN

Seguint amb les nostres tradicions culinàries, hui divendres sant, des de fa uns quants anys, anem al Mareny a esmorzar les millors anguiles al forn de l’univers. Enguany hem triat el bar de la cooperativa del Mareny de Barraquetes. Possiblement repetirem. A partir d’ara a menjar mona de Pasqua. Particularment preferisc la coca d’anous i panses acompanyada de llonganissa, neula meivel i una cervesa fresqueta.

LA GRAN FAVÀ

Com vaig informar en el seu moment, el fred intens del mes de febrer van produir gelades en els camps, els tarongers encara no s’han recuperat, les poques hortalisses que es cultiven per a consum propi també es van veure afectades. Este va ser el cas de les faves. El nostre amic José María de Benimodo, tots els anys planta un camp per al seu consum i el dels seus amics, entre els quals ens trobem els futboleros del bar Mir. Per consegüent enguany es va retardar la collita. Dissabte passat durant l’esmorzar José María ens va dir que ja podíem arreplegar les suficients per a fer l’anual “Gran Favà”. El problema era triar el partit adequat. El València és imprevisible, el Real Madrid estava el resultat massa clar, així que vam creure que el millor partit seria el del Barcelona – Milà. Pensat i fet, el dimarts Ángel al capdavant dels recollidors i peladors va complir i va entregar les faves suficients al cuiner Pepe Mir. El resultat ho podeu veure i el final suposar. Esperem repetir el dia 17. Si algú s’anima...

LES FACTURES IMPAGADES A GUADASSUAR NO SÓN DE L’AJUNTAMENT ANTERIOR

Levante EMV – C. Alós 1-04-2012
GUADASSUAR INCLOU UNA FACTURA DE FA 11 ANYS EN EL SEU DEUTE ALS PROVEÏDORS.
EL PAGAMENT PENDENT ERA AMB UNA CONSTRUCTORA QUE EN AQUELL MOMENT REALITZAVA LA MAJORIA D’OBRES PÚBLIQUES PERÒ FA ANYS QUE NO LA RECLAMA.

L’Ajuntament de Guadassuar ha inclòs en la seua relació de factures impagades a proveïdors, que ascendix a 6,5 milions d’euros i és la segona més important de tota la comarca de la Ribera després de Cullera, un deute que porta sense liquidar des de fa 11años. Concretament, la factura en qüestió té data de 2001. La resta són de 2004, 2006, 2008 i així fins a 2011.

El pla d’ajust obligarà a l’ajuntament a estrényer-se seriosament el cinturó. Haurà d’afrontar un pagament pròxim als 100.000 euros cada trimestre, una quantitat que eixirà dels retalls que té previst l’equip de govern incloure en el pressupost de 2012 en les partides de política social, cultural o esport.

Crec que el llistó està molt alt 100.000 euros al trimestre, amb els escassos retalls que planteja i amb uns ingressos molt exigus. L’ajuntament en estos moments no paga ni xicotetes factures des de fa més d’un any.

És el moment d’informar els veïns/es de la realitat del deute. No es poden anar soltant globus sonda que pràcticament tot o quasi ho deu Conselleria al poble. Si és així que es faça càrrec de demanar al govern directament la Generalitat. Se’m presenten dos disjuntives: la cosa no està tan clara com diuen i ens hem excedit demanant subvencions que comporten una participació alta de l’ajuntament en obres que no eren realment necessàries o el nostre Alcalde és un fenomen a l’hora d’atraure subvencions per al nostre poble per una quantitat tan alta, (i més quan Conselleria i Diputació no estan per a estos trots) en este cas hauríem de fer més gasto i fer-li un monument en la plaça Major. Siga el que siga crec que els veïns hem de ser informats, creiem tindre la suficient formació com per a entendre les explicacions que se’ns donen, ara això si, ens fiem més d’una certificació del secretari interventor amb la seua firma.

VARIETAT DE PIQUETS

Juan José Millás – Levante EMV 1-04-2012

Els piquets empresarials són com la matèria fosca perquè, sent invisibles, ocupen el 80% de la realitat en totes les  vagues. No els graven les càmeres de televisió ni els micròfons de la ràdio perquè efectuen la seua violència en la foscor. Tu veuràs el que fas, vénen a dir els integrants d’estos piquets, però al mes que ve caduca el teu contracte i podem renovar-ho o no. Fes la vaga si vols, estàs en el teu dret, però jo, amb la reforma laboral en la mà, estic en el dret de despedir-te quan agarres un refredat. Hi ha un altre piquet també molt dissuasori: el de la reducció d’un dia de salari a final de mes. Si a totes eixes pressions li afegim un desplegament policial desproporcionat en els carrers, anar a la vaga constituïx una heroïcitat, sobretot, anar a la vaga contra una reforma laboral que és en si mateixa un piquet enormement violent, perquè deixa el treballador inerme enfront de les vel·leïtats de l’empresari.

Així les coses, el 29 M ha sigut un èxit històric dels sindicats, que havien sigut sotmesos, per si tot l’anterior fóra poc, a una campanya de desprestigi sense precedents en els dies anteriors a la vaga. Recorde haver sentit en una tele que Cándido Méndez portava un rellotge de milers d’euros, un rellotge que ell mateix va mostrar en un altre programa explicant que es tractava d’un regal dels sindicats italians. Com els que regalen en la tele. Van ser tantes les informacions falses o malintencionades abocades sobre CCOO i UGT que fins a un servidor, molt crític amb determinades posicions sindicals, va sentir la necessitat d’acudir en el seu suport.

Tot estava, perquè, en contra de l’èxit de la vaga general, que no obstant això va seguir avant. El Govern pot ignorar el que això significa. Pot desatendre el malestar que es percep en el carrer i en l’interior de les llars, pot fer-ho, i pareix disposat a això. Però cometrà un greu error, perquè farà la impressió que governa per a interessos forans més que per a interessos espanyols. D’un altre costat, Rajoy no hauria d’oblidar que els sindicats estan vehiculant de manera extremadament sensata un disgust social que creix i que comença ja a superar la por. Renunciar a les prestacions d’eixe vehicle és suïcida.

Transcric de tant en tant un article d’este escriptor, perquè té una sensibilitat molt fina per a captar els problemes i expressar-los donant-los un tint irònic. Crec que sense ser molt extens dóna en el clau i dibuixa amb claredat els qui utilitzen els piquets més perversos.

DIUMENGE DE RAMS

Amb un sol esplèndid s’ha celebrat la benedicció dels Ramos i la corresponent processó des de l’Ermita fins a l’Església. Els festers de Sant Vicent es presenten hui amb el primer acte oficial de la festa. Dóna començament la Setmana Santa, els actes de la mateixa vénen reflectits en el magnífic programa, que van repartir la Junta de Confrares per tota la població, dies arrere.