CARTA ÍNTEGRA A BEATRIZ TALEGÓN

"Després de l’onada mediàtica que has deslligat per la teua intervenció de la Internacional Socialista en Trenqueu, no hem pogut deixar de sentir un cert pudor que ens assalta per les teues declaracions en el dit conclave.

Et coneixem des de fa molts anys i en honor a la veritat, no ens estranya molt el speech que te vas marcar, del qual estem profundament d’acord en el fons ja que sabem que s’han comés (i es continuen cometent errors, els quals esperem ansiosos que es vagen esmenant); però no sempre el missatger és l’adequat si la paraula no va acompanyada de l’exemple.

I tens raó. Els hotels de cinc estreles no són el millor escenari per a resoldre problemes i canviar les coses, com tampoc ho és viatjar en business i cobrar per això, ostentant un càrrec internacional i abans europeu.

Creiem que no eres la persona adequada per a parlar de que els jóvens de la Internacional Socialista no tenen suport financer de la mateixa, quan el teu gran salari està molt per damunt de les possibilitats de qualsevol jove en el món.
Igual que no creiem que sigues la persona idònia per a parlar de llocs de confiança o "posats a dit", que entenem són necessaris, a qui si no contractarà un partit? A gent de confiança. No obstant això tu, a pesar de tindre menys de 30 anys ja sumes en el teu haver-hi diversos d’ells, i damunt t’atrevixes a criticar-los.

No volem que esta carta siga entesa com una crítica contra el contingut del teu discurs, sinó que el que volem fer veure és que qui no predica amb l’exemple no pot donar lliçons aprofitant la falta de coneixement de la resta sobre un mateix.

Per això això de donar exemple. Coneixem i som companys que xafem el carrer, assistim a manifestacions, arrepleguem firmes, fem campanyes, reunions amb plataformes, convoquem protestes, estem presents en àmbits educatius, sanitaris i socials, en les campanyes electorals ens taquem les mans amb la cola dels cartells; no pensem que siga quelcom menor, com vas insinuar amb els col·legues portuguesos, sinó que esta anècdota servix per a dir-te que més sòl del carrer que xafem no creiem que hages xafat tu. Ah, i posant diners de la nostra butxaca. Sense una remuneració (i alta) que tu sí que tens.

Per tot això, demanem la teua dimissió com a secretària general, i així seràs congruent amb el teu discurs". ( La missiva está signada per Antoni Bujosa, secretari general de les Joventuts Socialistes de Mallorca, i els militants Rubén García y Mikel Zabala)

Estes declaracions no les entenen en alguns partits polítics. No comprenen que dins d’una mateixa organització es puguen donar estes discrepàncies. Tampoc molta gent que des de fora ens observen. Però, dins del Partit socialista ho tenim assumit com normal. Tots tenim la llibertat per a poder donar la nostra opinió, encara que contraste amb la dels altres. Després la majoria decidix. I eixa és la democràcia interna. No cal tindre por d’alló què, el qui es meneja no ix en la foto. Per tant la discrepància i discussió d’idees és el que mou la societat i és el que renova el partit, així com, donar pas a la gent jove que aporte saba i idees noves.

Ara bé, cal informar-se millor de les coses.