 |
| Aparcament de Guadassuar |
“Sabeu què és
fer justicia poderosos?” Així
comença el Psalm 57, que continua:”Conscientment cometeu injustícies”. És el
que vaig pensar, en llegir una notícia de Levante EMV: Els pares d’Alba Ojeda,
una xiqueta de Torrent de 4 anys, amb paràlisi cerebral, ceguesa i rigidesa
extrema a causa d’una insuficiència cardiorespiratòria, han estat recollint
taps de plàstic, per poder fer front al tractament de la xiqueta que costa més
de 3000 euros al mes. A més, els pares d’Alba denunciaven a Levante EMV, que
porten mesos sense cobrar l’ajuda als dependents.
No creuen els nostres governants,
que és immoral que uns pares hagen de recollir taps de plàstic per poder
atendre la seua filla? I l’ajuda promesa als dependents? On està la
“sensibilitat” i la “preocupació” pels més dèbils? Què podem dir d’uns polítics
que no cobreixen el tractament d’una xiqueta, perquè és car? Què podem dir d’un
govern valencià tan deshumanitzat, que paga 26 milions d’euros a l’any per la
Fórmula1 i és incapaç, d’atendre aquesta xiqueta? Com és possible que a
Guadassuar es faça un aparcament de costa 1,3 milions d’euros i que porte 3
anys parat? Qúe ha passat amb Terra Mítica, la Ciudad de la Lenguas i de la
Luz, l’Aeroport de Castelló o les factures de l’arquitecte Calatrava i els
diners que s’han tirat? No és immoral que cada anys la Generalitat destine
280.000 euros pels privilegis als expresidents? Quan coneixerem els diners malgastats en la visita
del papa a València? Quants diners va malbaratar l’exconseller Font de Mora per
les sentències de la Justícia sobre les titulacions del valencià? Quants diners
han gastat de més (per no volar en clase turista a 150 euros) els eurodiputats
valencians a Brusel·les, que (com a mínim, fins que va ser denunciat) volaven
en primera a 1297 euros? Quants diners han costat els hospitals tancats?...
La Paraula de Déu defèn els pobres,
els desvalguts i els que ploren (Ps 11), els cors que sofreixen i els qui se
senten desfets (Ps 33), els humils i els honrats (Ps 36) el qui
s’interessa pel pobre desvalgut (Ps 40).
Pel contrari la Bíblia condemna l’injust i el malvat (Ps 36), els qui tenen un
cor fals (Ps 11) els corromputs i els que tenen un obrar detestable (Ps 13).
Són molts els polítics que s’han
manifestat en contra del avortament i en defensa de la vida. I ara, la vida
d’Alba i la seua salut, no els importa? I el sofriment dels seus pares? No
mereix ser defensada la vida i la dignitat d’aquesta xiqueta i dels seus
pares?.Jesús deia: “Aquest poble m’honra de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La religió que amb mi observen és nul·la” (Mc 7,6-7) i també: “Guardeu-vos dels escribes. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, ser saludats a les places i ocupar els primers llocs als convits”, però “devoren les cases de les viudes”. (Mc 12,38-39)
Fins quan haurem de suportar la insensibilitat dels governants pels més desvalguts de la nostra societat? En què han quedat les paraules de F. Camps: “La Comunitat Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y también política?”.
Tenia ganes, moltes ganes de llegir o sentir
alguna declaració de les altes jerarquies de l’església catòlica d’Espanya i
fins ara m’estava quedant amb les ganes. És possible que si que s’hagen fet i
pel que s’ha vist jo no m’he assabentat. I si no és així, per fi, un monjo,
Bausset (digne fill de son pare i mare), recorda a les altes jerarquies que a
Espanya estan succeint coses molt greus: Ens estem oblidant de l’essencial, tan
predicat per l’església, “ajudar i protegir als més necessitats, als més desprotegits”:
dependents, malalts, desnonats, pobres, ensenyar a qui no sap … i ens dediquem
a... ( Bausset posa alguns exemples que ens toquen de prop, però són
innumerables) i els bisbes, arquebisbes, cardenals... conferència episcopal? No
s’assabenten?. A què estan esperant alçar la seua veu ? A denunciar els fets i
encapçalar una manifestació?.
L’altre dia ens vam reunir totes les
agrupacions del poble amb la regidora de servicis socials, crec que la
finalitat era centralitzar les ajudes de tots en les associacions del poble, és
a dir ara com ara dos: Alzheimer i Cáritas, sense excloure si haguera algun cas
més que ho necessitara. La raó, perquè s’han retallat tant les ajudes i les
subvencions dels ens públics que estes associacions tenen moltes dificultats
per a cobrir els seus objectius mínims.
Sense estar en contra de l'objecte de la reunió, torne al mateix, Què esperen els organismes
públics a l’hora de fer els pressupostos, a valorar allò que més es necessita,
com hi ha de primordial que cobrir? Què espera nostre ajuntament a repassar les
subvencions i els gastos superflus i posar més diners per a pal·liar el
patiment dels seus veïns?. “Em rebel·le quan sent ja això dels taps”.
Crec que els veïns som més sensibles i ajudem
als que tenim més prop, no per caritat reclamem JUSTÍCIA!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada