dijous, 19 de març del 2009

PISCINA MUNICIPAL

Hui he aprofitat per fer una visita a veure com van les obres de la Piscina Coberta Municipal. Sóc un apassionat a l’esport de la natació, soc soci del club d’esports privat fa molts anys especialment per la piscina. He nadat a la piscines cobertes d’Alzira i de L’Alcúdia, bo nadar, nadar… faig el que puc a la meua edat, però la veritat és que ja fa anys que desitjava veure-la finalitzada, ha costat però sembla que ara va de bo.
A part les meues bones intencions, crec que seria convenient informar tot el poble:
1. Quin és el pressupost final de l’obra.
2. Quina és l’aportació de l’Ajuntament.
3. Quina és la subvenció dels organismes oficials.
I… el més important: S’ha fet un estudi de viabilitat o s’ha fet l’encàrrec a alguna empresa. Seria molt interessant saber el que diu, o al moment de funcionar degut a la improvisació ens trobarem amb més d’una sorpresa. Confiem que estarà tot previst?.
 
         

dimarts, 17 de març del 2009

AGUSTÍ ROIG BARRIOS

Per dues vegades el Partit Socialista de Guadassuar ha presentat la següent moció. Després del temps passat, continuem rebent la callada per resposta, quan el que proposem és arribar a un acord de consens de totes les forces polítiques del poble, perquè estem convençuts que la persona s’ho mereix i problablemente és el moment oportú de prendre decisions donat que està conclòs l’edifici del costat de la biblioteca, al qual també podria ser una opció per Posar-li el seu nom. Així com posar-li el seu nom a un carrer sempre que la via siga el suficient important.
El PSPV-PSOE de Guadassuar, presenta al Plenari de l’Ajuntament, la següent proposició:
Fa uns dies ens deixà AGUSTÍN ROIG BARRIOS, cronista oficial del nostre poble, nomenat personatge de l’any pel nostre Ajuntament, músic, escriptor, possiblement la persona més culta però especialment persona més volguda y respectada per la seua saviesa, senzillesa i humanitat. Tots els estudiants hem necessitat el tio Agustí en alguna ocasió i a tots ens ha atès. Tots els festers han acudit perquè escriga al programa de festes. El cor i l’orgue de l’església del qual el tio Agustí feia sonar melodies … en fi, i sempre de forma desinteressada. Així ja en queden pocs, molt pocs.
Encara que és molt recent la seua defunció, i sabedors que no era persona donada a rebre honors, el nostre grup proposa alguns reconeixements que, a títol pòstum, podrien honrar la seua memòria com a exemple a seguir pels ciutadans/es de Guadassuar:
- Fill predilecte de Guadassuar.
- Un carrer al seu nom.
- Un bust.
- Publicació, en edició ben cuidada, poc a poc de la seua obra, però ja (perquè fa temps que el tenia preparat) del cançoner popular de Guadassuar.
I deixant passar un temps prudencial, negociar amb la família, amb tot el respecte i afecte, si es possible la cessió de la seua obra, estudis i recopilacions la qual es dipositaria en un local digne i espaiós a denominar: “Fundació Agustí Roig Barrios”. S’encarregaria de mantindre i augmentar dit patrimoni la persona de confiança anomenada per la família. Dita fundació donaria a conèixer la seua obra i personalitat i estaria a disposició dels estudiosos del nostre poble i forasters.
Tot açò i les propostes que els demés grups de l’Ajuntament presenten, estem dispostos a pactar per que la resolució final siga per unanimitat.
Guadassuar, abril de 2006

divendres, 13 de març del 2009

CORRUPCIÓ

Aquest dies estem aclaparats. No teníem prou amb la crisi econòmica, les eleccions basques i gallegues, a tot això sumem: corrupció d’alcaldes, diputats, presidents, càrrecs públics … espies …
De tot te que haver-hi en la vinya del senyor. De què ens escandalitzem?. Pensem que la classe política està exempta de corrupteles, immoralitats etc.? Són persones i com a tals porten inherents tots els defectes i virtuts. El que passa és que, quan u arriba a una responsabilitat, gaudix de la confiança que han dipositat amb ell moltes persones, després aquests l’han dipositada donant altres càrrecs a persones amigues o de molta confiança i, clar! quan uns o altres fan un desgavell de l’estil que siga, el primer és no creure que aquesta persona hi hi haja traït la confiança que havies dipositat en ella, és humà el dolor que això produeix. Però en principi, cal reconèixer-ho i immediatament acceptar l’errada política i dimitir o fer dimitir. Cadascú és responsable dels seus actes i si ha fet un delicte la justícia que actue amb totes les conseqüències. I això passa a tots els estaments socials: matrimonis que s’enganyen, empresaris, amics, partits polítics … Encara que de vegades oblidem que hi ha una immensa majoria que són un exemple d’integritat, abnegació i de servici als demés.
Tot i això no vol dir que ho justifique, el que estiga lliure … més be, al contrari, si s’ha de netejar, es neteja, no s’escampa com un ventilador per justificar-se. És un error fer actes de desagravi i homenatges.

dilluns, 9 de març del 2009

LA GARROFERA

El dia 7 de març, vam anar a Alginet, visitarem com està quedant la falla que Enric i Quico estan fent al col·legi i com és normatiu gaudirem de l’ esmorzar habitual dels dissabtes. Finalitzat l’àgape, cadascú tornarem als quefers habituals, excepte E.Villalba i jo que la enyorança ens impulsa a fer un tomb i comprovem com estan les coses pel municipi. No podem evitar-ho per què es un paratge que sempre sentim la necessitat de visitar i passar una estona molt agradable, així que ens dirigirem a la Garrofera. L’oratge era d’un dia primaveral i la sorpresa molt Agradable al comprovar que hi havia cura de la zona recreativa. tot estava molt net i s’havien arreglat els paellers. També s’ha eliminat el parc infantil (més val això que en estat d’abandó), costaria poc arreglar una porta destrossada dels vàters encara que nets, i l’aljub no tenia cadenat amb el consegüent perill perquè es podria contaminar o fer alguna salvatjada amb l’aigua. És un paradís de natura que tenim els Gaudassuarencs, que algun dia tornarem a fruir i que nosaltres passejant aprofitarem per recordar algunes anècdotes que algun dia comentarem. Llegirem el cartell que col·locà la conselleria que resa: muntanya propietat de l’ajuntament de Guadassuar. D’allí anàrem fins a la font, tornarem a baixar pel costat del canal per visitar el dipòsit i el pou de l’aigua potable que abasteix, com resa el cartell, a l’Alcúdia i Guadassuar, han abandonat el jardí. Tornem a Guadassuar i observem com el desenvolupament de l’Alcúdia no para, a pesar de la crisi, i també estan urbanitzant al costat del pavelló esportiu.

dimarts, 3 de març del 2009

AJUDA

Demane ajuda. No sé com col·locar les carpetes de compre-venc i oferta-demanda d’ocupació de forma que es puga accedir i escriure dins d’elles. Si algú vol ajudar-me que m’ho explique o que vinga a ma casa i que directament ho faça al meu ordinador. Gràcies

contador de visites