dilluns, 31 d’agost del 2009

PROPOSTES DE MILLORA DE LES DANSES

He repassat les propostes de millora i el comentari crític del programa de festes (Estan molt bé). Seré atrevit i proposar alguna més. Tal vegada, per desconeixement propose coses que no són ni raonables, però que potser valdran per a reflexionar als distints grups i siguen estes propostes a discutir, la base perquè sorgisquen altres millors.

Balladors i balladores.-
Pel bon orde en la distribució i col·locació en la fila corresponent:
S’ha de redefinir el concepte de parella o mantindre.
S’ha de redefinir el concepte de comparsa o mantindre-ho.
Respectar que l’autoritat de la dansa són els festers i acatar les seues decisions.
Festers.-
Crec que el principal problema és la distribució dels mateixos i la missió a realitzar cada u.
2 festers a l’inici, un en cada fila, que són els que determinen "el temps de la dansa".
2 festers al final, un en cada fila, són els que controlen que ningú entre en la dansa durant la mateixa.
4 o 6 festers, distribuïts en trams de 25m aproximadament, controlant els espais entre balladors i que cada un estiga en la fila que li corresponga.
4 o 6 festers, distribuïts en trams de 25m aproximadament, repartint beguda als balladors/es.
Entre tots els festers un màxim responsable que decidirà puntualment, els criteris fixats en puntualitat, començament, ordre i entrades de participants fora de temps.
Músics.-
En el contracte firmat per l’Ajuntament i la banda de música, diu textualment, que per a les danses hauran 30 músics. I els contractes són per a complir-se amb professionalitat.
Crec també que ací el problema és la distribució  i que la mateixa banda, hauria de posar-se una norma en què es diguera a partir de quins cursos d’instrument poden participar els xiquets en la dansa per a ensenyar-se, no com a músics.
Proposta:
5 grups de 6 músics cada u, 3 dies.
6 grups de 6 músics cada u, 3 dies.
Cada grup estarà format sempre per 1 caixa i per cinc instruments diferents. Exemple trompeta, trombó (trompa), clarinet, saxòfon, flauta (requint, fagot …).
Estos grups aniran distribuint-se aproximadament cada 20 metres.
D’entre tots els músics participants hi haurà un director responsable, sobre el qual recaurà el pes que les coses funcionen.
Jurat i premis.
S’han de tindre uns punts bàsics perquè servisquen tant per al jurat com per als balladors i comparses de  referència i coneixement mutu, en els que es basaren per a puntuar a aquells que entren competint pels premis. No pot ser que cada any es depenga de l’albir d’unes persones diferents.
Els premis publicats, no poden variar-se, si no és per a millorar-se.
Tant les parelles com les comparses que vagen a competir hauran d’inscriure’s prèviament. (Especialment els xiquets, tots els anys es queden sense premi alguns, per descontrol) 

diumenge, 30 d’agost del 2009

DANSES AL CARRER MAJOR

                    
Hui diumenge, són les 11:00 h. I Guadassuar dorm. No se sent un sol soroll de cotxes, ni persones al passar a comprar la premsa, només el piular d’alguna que una altra merla. Després de la ressaca d’una setmana espectacular, crec que ha sigut la millor dansà de la història en participació. El no haver de confeccionar-se els trages, la majoria ha optat per comprar-lo en cases de disfresses ha fet motivar la gent i sense tant d’esforç ha pogut fer el que més els agrada que és ballar i passar-se’l bé. No obstant hem d’assenyalar que tenim molt bons dissenyadors locals i que en algunes comparses han tingut ocasió de lluir-se i expressar el seu art en les diverses formes, clàssic, innovador, reciclatge…
Tambíen agrair l’esforç d’aquelles persones anònimes que realitzen els seus trages especialment per als xiquets, no cal perdre eixe costum. Els premis són una altra cosa, i com no el se ja em preocuparé a informar-me, així com també de dir-vos qui han sigut triats rei i reina de les danses. Enhorabona a tots i a l’any que ve a superar-se.
             
                             
                            
                            

dissabte, 29 d’agost del 2009

DANSES AL CARRER CRIST DE LA PENYA

                
A les 3:10 de la matinada van arribar les festeres al final del carrer del Crist de la Penya, possiblement la nit amb més balladors/es de la història. Prevéiem en el transcurs de la setmana que quelcom així podria ocórrer, però les nostres previsions es van quedar curtes de totes tots.
                   

El poble va respondre i inclús molts participants forasters es van unir a comparses d’amics a celebrar sens dubte la festa més popular i participativa.  Podia haver sigut una nit màgica, però tant músics com festers es van veure desbordats i no van complir amb les expectatives que tenen encomanades. No pot ser que en les dos files no hi haja uniformitat en les distàncies entre balladors/es, talls interrupcions i canvis de fila. Tampoc és correcte deixar tota la comesa de la música a les "caixes", que van complir i arribar tots els músics junts al final de la dansa. Els espectadors es van passar tota la segona part sentint només el so del tambor, fins als participants van arribar a cantar la música. Faig esta crítica amb esperit constructiu i amb ànim de millora.
     
La resta sensacional, l’animació en el descans per les distintes comparses, més que mai, són un complement de la dansa que va millorant en l’aspecte lúdic, sense caure en l’ordinari, i en la preparació de l’actuació, tenim: natació sincronitzada i gimnàstica rítmica, Bollibut, amb una Estela Gomis esplèndida i ballet, circ, gallines del corral, bessones de Bancaixa, futbolistes, piràmide, font de la plaça Reginaldo …  
       
          
Arribem al final de la setmana i esperem que esta nit, com totes siga esplèndida i recordem estes danses com: les millors de la història.
       
     
     
     

divendres, 28 d’agost del 2009

DANSES AL CARRER ERMITA

     
Esta nit he presenciat les danses del carrer Ermita des d’una casa privilegiada, la casa del gesmiler, de Domingo i Vicentica. L’aroma acompanyava en una calorosa nit d’estiu que ambientava Guadassuar amb la música (Jesús Osca i els seus fills madrilenys) i els trages danseros, transportant-te a qualsevol part del món. Precisament vaig parlar amb Vicent Masip i Joaqui, els quals em van comentar que la seua filla Sonia es troba treballant a Hanoi (Vietnam), també a Carolina Gimeno( Nova Delhi, India),vaja per vosaltres el nostre record, i ja sabeu visiteu este blog i és quasi com si estiguereu en el vostre poble.
     
La febra de la dansa va apareixent i com de costum cada dia que transcorre creix el nombre de balladors/es. Enguany crec que serà dels bons a nivell de participació, no tant el nivell de creació de trages. Estem vivint l’època de la compra de trages estandart ja confeccionats, la qual cosa facilita que la participació siga massiva.
      
I ens n’anem a dormir que ja ha passat l’última parella de les festeres i els veïns/es del carrer estan llevant les garlandes, fanalets… cal veure que pràctica i ràpids són.
    

contador de visites