dimecres, 23 de febrer del 2011

AGUSTÍ ROIG BARRIOS (i III)

Acabe d'assabentar-me que en l'últim Ple de l'Ajuntament de Guadassuar celebrat amb data 27 de gener del 2011, entre altres temes es va aprovar per unanimitat la proposta de la Sra. Laura Osca de designar les sales de l'Arxiu Municipal de la Casa de Cultura amb el nom d'Arxiu Històric Municipal AGUSTÍN ROIG BARRIOS.

dimarts, 22 de febrer del 2011

AGUSTÍ ROIG BARRIOS (i II)

Hui parlaré d'AGUSTÍ ROIG BARRIOS. Perquè?, Senzillament perquè va transcorrent el temps, s'està acabant la legislatura, i en este sentit res es mou. Jo no sé com funciona facebook, perquè si ho sabera haguera fet un grup arreplegant firmes i opinions a favor que "SE LI FERA UN BUST, SE LI POSARA EL SEU NOM A LA NOVA CASA DE CULTURA I NOMENAR-LO FILL PREDILECTE A TÍTOL PÒSTUM". Confie que algun jove tinga eixa o una altra iniciativa, perquè ja vos podeu imaginar el cas que a mi se'm fa. Agustí es mereix açò i molt més i crec que és la persona que a nivell local atrau més estima de tots els veïns/es per la seua senzillesa, humanitat, amabilitat, per haver atresorat, conservat i propagat la nostra cultura identitària.
(Podeu consultar en aquest blog, l'escrit amb data 17-03-209)

diumenge, 20 de febrer del 2011

PAELLA AMB CALDO D'OLLA


HUI, PAELLA DE CALDO D'OLLA


LA PAELLA DELS DIUMENGES

Feia molt de temps que la meua dona no feia per a dinar olla. Normalment a l'única que li agrada és a ella. Tant els meus fills com jo el preferim després a la nit fregit amb uns quants alls. Però el dijous va comprar tots els ingredients per a fer-lo i jo li vaig comentar que el diumenge intentaria fer una paella amb el caldo, a veure si m'eixia tan bona com les que feia ma mare. I pensat i fet, hui diumenge he fet la paella, José Luis si tens l'oportunitat fes-la per als teus néts, t'assegure que és la que més els va a agradar, és senzilla, en mitja hora està feta i és una delícia.
Per a quatre persones:
Posa el suficient oli per al sofregit (no molt):
- 3 alls a trossets
- Després una ceba triturada.
- Dos tomaques triturades.
- Quan estiga el sofregit fet li afiges mig quilo d'arròs i el sofriges tres minuts.
- Una culleradeta de pimentaroig dolç i immediatament litre i mig del caldo de l'olla calent. ( Jo tenia uns pésols i també els he afegit)
- Rectifica de sal i de safrà segons estiga el caldo de l'olla.
- Al bullir foc normal durant 10 minuts i de 8 a 10 amb foc al mínim. Tin al costat un poc de caldo calent per si se't eixuta abans li vas afegint un poc.
- A l'hora de servir li afiges unes llesques de la pilota de l'olla.
Una delícia i si no que li ho pregunten al meu gendre que no l'havia menjat mai.
Ah!, i per a esta nit l'olla fregida amb uns quants alls.

dimarts, 15 de febrer del 2011

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS PER A L'ANY 2011


Estava esperant amb un cert interés els pressupostos de l'Ajuntament de Guadassuar per a l'any 2011. Al mateix temps comprovar com s'havia desenrotllat l'economia, els ingressos, els gastos i els deutes municipals amb proveïdors i entitats financeres, però oh sorpresa!, m'he quedat amb les ganes.
És la primera vegada en la meua vida que sent que Guadassuar prorroga els pressupostos de l'any anterior. Açò haguera sigut fins a normal en l'època que van governar els socialistes perquè eren minoria, però ni així. No sé que s'haja donat cap cas semblant en el món mundial: Com tenint majoria absoluta es prorroguen uns pressupostos?. tan ben fets estaven que duren dos anys, especialment durant la crisi que està obligant a tots els estaments a canviar constantment les previsions?.
Quelcom greu em tem. Estan volent ocultar a l'oposició o al poble el desastre de la gestió econòmica, precisament ara que és any electoral?. No ho sé. Però si que m'agradaria que el pròxim butlletí municipal servira per a aclarir tots els dubtes que han sembrat amb la decisió que han pres el Sr. Alcalde i els regidors del PP. Pot ser, no volen que ens assabentem del balafiament a les mans plenes amb la cèlebre frase: serà per diners?. Està clar! entre altres coses, així també queda prorrogada, sense donar explicacions, la partida dedicada a pagar als 7 Regidors, a més de l'alcalde, cobrant sous que un ajuntament de 6000 veïns no poden sostindre. En compte de dedicar eixos diners i molt més a pal·liar la desocupació, que és la preocupació més urgent que haurien de tindre si realment es preocupen de la gent de la qual són els seus representants. Ni volent es podia fer pitjor. I en compte de fer els canvis pertinents en els pressupostos per a canviar el rumb, els mantenen. Allà amb la seua consciència i la seua integritat. Espere que la gent de Guadassuar tinga en compte com han gastat a les mans plenes durant esta legislatura. Han volgut fer durant esta legislatura moltes obres, moltes realitzacions que no eren necessàries i han perdut el verdader objectiu: preocupar-se de la gent, dels seus veïns, d'aquells que ho estan passant malament. Estic convençut que se'ls va a passar factura.

dimecres, 9 de febrer del 2011

HISTORIALS CLÍNICS

UN POC DE LITERATURA PER
JUAN JOSÉ MILLÀS
HISTORIALS CLÍNICS
Levante EMV 6-02-2011
Oliver Sacks relata en els seus llibres casos notables de percepció: persones que només veuen en l'espill el seu costat esquerre, gent que al despertar-se no reconeix com pròpia una de les seues cames, individus que tenen en els seus rostres punts cegos, és a dir, zones que no aconseguixen veure i que per tant no s'afaiten, etc.  El cervell és un misteri. Hi ha subjectes que un dia, a l'alçar-se del llit, es donen compte que la seua família, sent en aparença la de tots els dies, està formada en realitat per una panda d'impostors. Eixa filla que el besa i li dóna els bon dia, no és la seua filla, ni eixa esposa que li oferix amb la millor dels seus somriures un café és la seua verdadera esposa. Pocs relats tan apassionants com els relats clínics procedents del món de la psiquiatria.
L'altre dia, en el transcurs d'una entrevista en directe, Rajoy no va reconéixer la seua pròpia lletra. Va succeir en Veo7, amb Pedro J. Ramírez d'entrevistador i moderador. Una xica del públic li va preguntar a Rajoy per la fórmula del seu programa electoral per a fomentar l'ocupació jove, a la qual cosa el líder del PP va començar a titubar com si no haguera entés la paraula ocupació, o la paraula jove, potser com si no haguera captat, en general, el sentit de la pregunta. Després de set segons (una eternitat) de vacil·lacions, Rajoy va confessar: "M'ha passat una cosa verdaderament notable, que ho he escrit ací i no entenc la meua lletra". Sens dubte, no entendre la pròpia lletra no és el mateix que no reconéixer la pròpia cama, o la pròpia família, però té el seu aquell, sobretot en un polític amb aspiracions a governar. El més sorprenent, amb tot, va ser la seua falta de reflexos, perquè podia haver-se limitat a fingir que l'entenia i respondre.
I va respondre, però fixen-se el que va dir:"María. com més sàpies, quant millor et formes, com més et preocupes, com més vida tingues..., molt millor i moltes més possibilitats". Li va faltar afegir que tampoc li vindrien malament uns superpoders, que potser era el que portava escrit i no va entendre. Crec que va succeir el mateix dia en què David Bisbal va fer a través de Twitter el seu genial anàlisi de la crisi egípcia, però ignorem si això de Rajoy obeïa a la mateixa patologia. En tot cas, volguda Maria, fixa't a on ha arribat el senyor Marià sense entendre la seua lletra.
Este tio "cauqueja" més que jo, que ja estic jubilat. Quan ja tènia la reposta escrita és que JJ li havia preparat amb anterioritat la pregunta, i ni amb eixes. En fi que li examinen a veure si de tant en tant li baixa la tensió, o és que és així. Els espanyols tenen dret a saber-ho. En fi Rajoy for president (o Aznar, o Rato o Cascos - aquest no, que ja no està-…. BL,BL,ZZZZ)

dimarts, 8 de febrer del 2011

DIA DE L'ARBRE

Des de fa molts anys, en els col·legis de la localitat celebrem en el mes de febrer el dia de l'arbre. Els distints ajuntaments sempre s'havien implicat activament en el mateix: pins, carrasques, aigua, policies, autobusos, beguda ... i tots contents escolars i professores disfrutàvem un dia feliç en contacte directe amb la naturalesa en el paratge inigualable de la nostra Garrofera, amb uns objectius complits: camaraderia, ecologia, respecte i estima al medi ambient... Enguany pareix que la part que corresponia a les institucions s'ha truncat, problema: No hi ha diners. Bo, cal buscar una alternativa que siga possible i els mestres ho faran, però segur que no serà tan bonica i educativa.

diumenge, 6 de febrer del 2011

L'AIGUA COM A FERRAMENTA ELECTORAL

LEVANTE EMV. 22-01-2011
José Pascual Fortea
President del sindicat de Reg de Sueca
Portaveu dels regadius tradicionals del Xúquer.
Membre del PP
L'AIGUA COM A FERRAMENTA ELECTORAL
Un nou debat interessat sobre el transvasament Xúquer-Vinalopó ha originat en les últimes setmanes una marejada de titulars i d'informacions confuses. Sens dubte, la proximitat de les pròximes eleccions autonòmiques ha fet botar a la palestra un assumpte que ja estava resolt: la presa del transvasament. L'aigua torna a erigir-se en una bandera que, amb arguments merament demagògics, busca obtindre el vot dels  ciutadans alacantins. Dit açò, començaré per explicar l'origen del conflicte: La junta d'usuaris del Vinalopó-Alacantí es nega a utilitzar l'aigua de la presa prevista en el transvasament, situada en l'Assut de la Marquesa, adduint que la qualitat de l'aigua no és prou bona per a l'abastiment humà i que ha de canviar-se el seu emplaçament. Amb este argument, i amb el suport de la Generalitat, han llançat una campanya mediàtica amb interessos exclusivament electorals, oblidant que els regants valencians hem mostrat la nostra solidaritat l'acceptar un transvasament en un riu que es manté en un equilibri molt precari.
Cal recordar que la presa actual és l'única que complix els requisits del Pla Hidrològic del Xúquer de 1998, que té per objectiu "aprofitar els recursos sobrants per a pal·liar la sobreexplotació d'aqüífers i dèficit d'abastiment del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa". Els sobrants són les aigües que resten una vegada ateses i garantides les demandes dels regadius tradicionals del Xúquer, que, com recordem sempre, només existixen en l'Assut de la Marquesa. No existixen a Tous, ni en Cortes de Pallars, ni a Antella i, per tant, no es poden prendre les aigües en qualsevol d'estos punts. Si la presa s'ubicara en un altre punt del riu Xúquer no sols perjudicaria els regants tradicionals, sinó també als abastiments de València, Sagunt, Albacete, i als regadius del Canal Xúquer-Túria.
Però a Alacant pareixen no voler acceptar esta realitat i, animats per la Generalitat, reclamen traslladar la presa a Cortes de Pallars obrint un debat perjudicial per a tots els regants del Xúquer. La Generalitat hauria de mediar perquè el transvasament Xúquer-Vinalopó ajude a vertebrar la Comunitat Valenciana i no  a dividir-la. En esta guerra de l'aigua s'utilitzen arguments falsos i irresponsables. Es qüestiona la qualitat de l'aigua, quan és la mateixa que utilitzem nosaltres per a regar les nostres hortes. Em pregunte per què s'obri ara esta disputa quan totes les parts sabem que el principal objectiu del transvasament, és a dir, pal·liar la sobreexplotació de l'aqüífer del Vinalopó, es complix perfectament amb la presa de l'Assut de la Marquesa. La solució és senzilla i s'utilitza en altres emplaçaments amb la mateixa problemàtica: utilitzar l'aigua del transvasament, la mateixa que utilitzem en la Ribera Baixa, per als regadius, i continuar fent ús dels pous per a l'abastiment humà. D'esta manera podria recuperar-se l'aqüífer i complir l'objectiu marcat en el PHJ, amb els avantatges mediambientals que això representa per a tots els valencians.
Un poc llarg l'article, però com sempre, José Pascual ens posa en alerta sobre la manipulació que es fa per part del PP valencià sobre el tema sensible de l'aigua, i que els ha donat un enorme rèdit electoral.

contador de visites