EN PLA POLÍTIC

UN FALS URBANISME A GUADASSUAR (reflexió personal 30-4-07)

Hi ha notícia que ja no ho és, com és que a un poble es faça un PAI. Però en aquesta ocasió m’ha cridat l’atenció perquè era a Benimuslem i a més perquè semblava que es denegava, donat que no tenia aigua suficient. Seguisc llegint la premsa (Levante) i mira per on l’aigua s’agafava de la Garrofera, del brollador del Caroig. Aleshores la solució era mesclar-la amb aigua de menys qualitat.

Això ja em va posar en alerta. L’aigua de la Garrofera en principi abasteix de forma mancomunada, després de molts anys d’esforç i lluita, les poblacions de Guadassuar i L’Alcúdia. Posteriorment a altres poblacions de la Ribera. Aquesta aigua no tenia nitrats i per conservar-la així, es paralitza una actuació de transformació agrària a Tous que la podia contaminar.

Les reivindicacions sobre l’aigua, la propietat de la mateixa, els drets adquirits, l’Escassesa … no han paralitzat les transformacions agràries que s’han fet en la muntanya sense trellat. Terres de secà les hem convertit en regadiu, hem omplint de tarongerars on hi havia garrofers i oliveres, encara que hui en dia productes com les oliveres, vinya i ametllers les estem convertint també de regadiu. Per tot arreu estem guanyant terreny a les muntanyes fent grans finques de regadiu, els organismes oficials estan subvencionant en aquestes finques el reg per degoteig mentre als camps continua regant-se a manta. Està clar! Enlloc de diversificar el producte, l’hem convertit en un monocultiu, (50 milions de plançons als últims 10 anys) creant una superproducció invendible dins un temps prudencial., ningú posa solució al minifundisme generador d’una forma de treballar antiquada, rudimentària i encaridora del producte. Tot això i d’altres com, la desunió del cooperativisme, sense un referent clar per a tots, en la comercialització, preus, personal qualificat que trenque la dinàmica actual d’ineficàcia front al comerç, l’individualisme del llaurador i la inutilitat de les administracions i organitzacions agràries dona com a resultat que ens queixem que l’agricultura no es rendible econòmicament pels llauradors. Encara que, si fem la vista enrere, trobarem com els llauradors fa dos generacions que van insistint als seus fills que estudien per tindre altres expectatives de treball que no siga el camp (donat que sempre els grans terratinents han utilitzat l’explotació, l’abús i domini dels jornalers i xicotets propietaris pel seu enriquiment i benefici econòmic), açò ha portat la fugida massiva de la joventut del camp i unes noves generacions que treballen a la indústria i serveis, mantenen els camps que han rebut d’herència però que no li dediquen temps ni inversions. Quin desgavell es aquest, i a més, augmentem la producció amb productes fitosanitaris que ens contaminen la terra i els aqüífers. De qui és l’aigua?, dels llauradors? O dels constructors en els PAIS?.

L’aigua és nostra, de tots, però ben aprofitada i sense contaminar-la i malgastar-la.

Tota aquesta mala conjuntura del camp i el desastre de l’última gelada, s’aprofiten (?) fent creure als llauradors que el millor es vendre la terra a un bon preu (l’engany va ser bo!). I de seguida tots hem de recolzar aquesta fal·làcia, perquè com és natural beneficia uns quants. Si es així, beneficiem-nos tots i que ens permeten els preclars dirigents polítics alçar sobre les nostres cases 10 plantes o 20, i no dos com en l’actualitat.

Ens hem tornat bojos amb els PAIS.

Pensem que un poble quan més gran millor. Creguem que el poble s’ha de fer gran a la força del ciment, amb un creixement ràpid. Els promotors fan creure als polítics (quines persones ocupen al nostre poble els càrrecs d’urbanisme?) que quan més es faça al poble millor, més cases, més pisos, més xalets, més camps de golf… fer un poble gran i en la urbanització un monument, (s’està fent un urbanisme a bot de mata, sense planificació, a allò que sorgisca, un aeroport, dos camps de golf, palau de congressos, col·legi anglès, i perquè no romanès o croat o àrab?).

A quin preu?. Aprofitant l’aigua que es de tots en benefici d’uns quants, el benestar creat al llarg dels anys que és de tots, en benefici d’ells que després d’agafar els diners se’n van. I ací ens quedem mirant com la qualitat de vida que hem anant creant amb l’esforç dels nostres avantpassats i el nostre, s’han evaporat. Estic a favor que cadascú gestione la seua propietat com dispose, amb el mercat lliure que es movem, però no forçant als demés en posicionar-se al seu favor i manipulant l’urbanisme a la seua voluntat No s’està fent un urbanisme que tinga un interès social, si no un urbanisme que reporta un benefici individual.

Sempre ens venen que donarà llocs de feina, com exemple tenim la Planta de fem, la planta de residus sanitaris (no oblidem les manifestacions de l’Alcalde a la premsa i a teleRibera favorables al seu funcionament amb aquest pretext)…, no tot val. Es possible que algú pense que un aeroport done llocs de treball, a aquests els hem de parar els peus i dir-los que no el volem.

Posem més el nostre esforç en possibilitar i facilitar la instal·lació, fent atractiva la nostra oferta, primant les empreses no contaminants al nostre polígon industrial, ja que la gestió i l’oferta desastrosa del preu per m2 no la fa atractiva.

En resum, l’urbanisme del poble ha de ser un pacte entre tots del que volem. El nostre poble no necessita fer un PAI de dos mil vivendes a l’Alter (d’on són tants immigrants?), i 5500 vivendes al camp de golf pels anglesos… però si és més senzill que tot això, hui en dia no volem que es venga ni contamine allò que és nostre: l’aire i l’aigua, el que volem i l’interessa a tots els veïns/es és que construïsquen vivendes de protecció oficial dignes i necessàries pels nostres fills, més jardins, més parcs, aparcaments, serveis… i que ens deixen de històries. Senyors polítics de Guadassuar, sigueu íntegres i honrats i expliqueu-nos als veïns/es que va a millorar la nostra qualitat de vida, fent dos, tres PAIS i augmentant la població en quants milers de persones? i al millor vos donem la raó. De moment no teniu credibilitat.

Ah!, i el camp d’aviació en sa casa i lluny de la nostra, o que amplien el de Manises.

Vicent Roig i Llobell

DNI 37 631 678

Unes quantes preguntes

· Si els gerents de la Planta de Residus donen tants diners al poble, on estan comptabilitzat, als pressupostos de l’Ajuntament?.

· Per què encara no s’han tornat a l’Ajuntament els terrenys del costat de la Planta, que el Sr. Ribera aprovà com abocador d’inertes quan ja estava ple de tota classe de residus, i consta en acta que es retornarien plantats d’arbres i jardineria?.

· Per què encara no tenim Eco Parc?. Resulta que fa dos legislatures que l’Alcalde i el PP l’aprovaren al costat del Riu Magre, i a més sense vigilància.

· Per què l’Alcalde no assumeix la responsabilitat de recolzar la instal·lació de la Planta de Residus Sanitaris i dimiteix?

· Que s’han fet dels diners de la venta subhasta dels terrenys de la reparcel·lació Nord Gran Via?.

· Quin és l’estat del Préstec dels diners per fer la piscina coberta?.

· Les vivendes protegides que diuen vostès que s’han fet als terrenys de l’Ajuntament del Carrer del Sol, quina ha estat la participació de l’Ajuntament i com s’han concedit dites vivendes.

· Durant la present legislatura s’ha fet alguna cosa de conservació de la Garrofera.

· Durant la present legislatura(2003-07) quines realitzacions s’han fet?

Amb el següent desglossament:

OBRA	PRESSUPOST TOTAL	APORTACIÓ DE L’AJUNTAMENT	SUBVENCIÓ DE QUINA CONSELLERIA O DIPUTACIÓ
Cobrir frontó
Gespa futbol 7
Torre atletisme
Pis sintètic pavelló
Dependències ajuntament
Ninxols cementeri
Espai jove

PP (Butlletí informatiu Municipal).- Per a fer de Guadassuar un poble modern, més habitable, més sa, més educatiu, més ric, més cultural, més ecològic, més sostenible, i en definitiva de progrés i de futur perquè siga motiu d’orgull de totes i de tots els seus habitants i que done resposta i cobrisca les expectatives del veïnatge.

UV (Butlletí informatiu Municipal).- En definitiva, obres que han aconseguit que Guadassuar siga un referent en el sector cultural, esportiu, industrial i comercial.

PSPV-PSOE.- Si llegiu el que diuen no el que fan, “apaga y vámonos”. Aquesta ha estat una legislatura pobra en projectes i realitzacions. L’obra possiblement més emblemàtica (de dos legislatures) s’ha quedat en intencions: LA PISCINA COBERTA CLIMATITZADA.

Cap millora en serveis bàsics. Quatre anys perduts en un “bluf” el Pai del Camp de Golf. S’han perdut totes les forces en llançar una iniciativa privada, amb totes les animalades que s’han afegit i a més un aeroport (en fi l’enveja de tots els pobles del món mundial). No recordeu ja tots els Plans que feren per la Garrofera?. Prompte tornaran a repartir-se fanecades de la Garrofera.