dilluns, 19 de juliol de 2010

SALMORRA

El meu amic Adolfo és un especialista a l'hora de realitzar receptes de cuina valenciana. El dimarts vam esmorzar amb ell un all i pebre sensacional. També ens va donar un pimentó en salmorra feta per ell. A l'hora de menjar el pimentó estava moll i li ho vaig comentar al dia següent. Ell creu que és perquè els pimentons que compra no estan agafats a la vesprada.

Seguint amb el tema al meu fill li agradaria aprendre a fer salmorra i ho parle amb Adolfo en el cercle de la llar de jubilats. Tots fan els seus savis comentaris, però és José Luis "el Nap", el que em diu que el dissabte a les 6, anirem a la muntanya a seleccionar les herbes. I puntuals, a l'hora establida, ens en vam anar i em va ensenyar on i com les havia d'agafar. Després vam ser a un camp que pareix el paradís d'hortalisses, i em va regalar les que feien falta i més (gràcies José Luis). Amb tot l'apreparo vam tornar a la llar del jubilat a fer-nos una cervesa i apareix Adolfo, quede amb ell que el diumenge farem la salmorra, i així ha sigut. Dins de quatre dies quan la taste vos diré el resultat.

SALMORRA
(Pimentons i tomaques en salmorra)

Valencianísim acompanyament i entreteniment estimulant per a menjars i sopars, a vegades berenars estivals (pa amb oli d'oliva i sal i pimentó en salmorra).




Els pimentons verds han de ser verds o grocs, i de parets grosses, sense granar (mai rojos o madurs), i les tomaques verdes. Els entesos diuen que, si no volem que es reblanisquen i sempre mantinguen la duresa i siguen cruixents, els pimentons i les tomaques s'han d'agafar a poqueta nit.

També podem posar vitets verds, grans i saboroses.

Als pimentons se'ls ha de fer un tall vertical fins a la mitat, i a les tomaques un tall horitzontal profund.

Preparem una gerra de grandària adequada a la quantitat que vullguem fer, de ceràmica, clar, i fem una salmorra amb aigua i sal. La proporció justa l'obtenim deixant en el fons de la gerra amb atenció un ou mitjà fresc cru, i afegim a poc a poc sal removent fins que l'ou comence a surar.

A continuació, posarem herbes, (pebrella, sajolida, fulles de llimera, branquetes de garrofera, de canya verda, etc..) que li donaran el toc camperol, un parell de llimes tallades a quarts, i una porció de vinagre, entre mig i dos gots segons grandària de la gerra., i anirem posant els pimentons i tomaques.

Algunes precisions a la recepta: cada 10 parts d'aigua, una de sal i una de vinagre.

Als 4 o 5 dies, quan la verdor de l'hortalissa ha canviat a un to groguenc, ambrat i cristal·lí, ja pot menjar-se.

La salmorra no admet ceba.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites