Les coses no són el que pareixen, o si?.
En els meus seixanta-dos anys, porte no es quants com a militant socialista, però porte més com afiliat al sindicat UGT, tants que crec que sóc l'afiliat més antic de la Ribera, almenys en el sector de l'ensenyança.
Vull i m'esforce per entendre als dos.
La meua part sindicalista em diu que no es poden perdre èxits que han suposat per a molts treballadors presó i inclús mort. Cada pas que s'ha donat millorant les condicions de treball, no ha sigut cap regal, ha sigut a través de molts anys de lluita. Qui més, qui menys té la seua vaga o manifestació a costes i ha viscut els problemes de la seua empresa i treball.
La part política, em costa més comprendre. La situació econòmica pareix que ens ha portat a un laberint del qual no sabem eixir sense costos per als treballadors. Les negociacions no progressen. Cada un defén la seua postura, i cap part està per cedir. Com cediran els sindicats en unes negociacions amb la patronal que es perpetuen fins a l'impossible?. Què ha d'esperar el govern d'estes conversacions, quan la seua postura no deixa cap marge?. I quin és el marge que té el govern, si li ve impost?. Però, el govern no és totpoderós?. Açò és el que se'ns ha fet creure. El govern és un administrador. Però ha de procurar ser un bon administrador del poder que se li concedix pels ciutadans i emprar-ho d'acord amb la voluntat que ells li han concedit.
Llavors, em pregunte, quins ciutadans principalment, li prestem eixe exercici al Partit Socialista?. Sens dubte, la majoria de treballadors d'este País. En conseqüència estes reflexions se les hauran fet els nostres dirigents, i la resposta és: No som totpoderosos.
Les circumstàncies influïxen sobre les decisions. Cada decisió no és aïllada, bona o roïna, repercutix en totes les altres. Jo sé que no ha de ser senzill, s'ha de prioritzar. En estos moments, s'ha d'eliminar tot allò que represente ostentació, per exemple: És necessari que Espanya siga el primer país en quilòmetres d'AVE? Totes les províncies han de tindre AVE?. Quins sí, i quins no?. És precís donar a tots els polítics, presidents, alcaldes, regidors... telèfons mòbils sense límit de telefonades, ordinadors, cotxes oficials .... i un llarg llistat de prebendes: dinarots, viatges, regals...?. Perquè mentres es pensa retallar les pensions i augmentar els anys ells es blinden les seues? Els seus sous han anat augmentant sense miraments i de manera escandalosa des de les últimes eleccions, mentres es congelen el dels funcionaris i pensionistes. La gent no entén, açò no és manera de donar exemple.Viuen en un altre món. Mai es pot generalitzar, i sempre hi ha honrades excepcions. Però allò que s'està en política per vocació de servici i que en l'empresa privada guanyarien més, escolta, que no se sacrifiquen tant per nosaltres i que se'n vagen.
Al que anàvem. La base de discrepància entre els sindicats i el govern està en l'ajust del dèficit públic. Perquè?, perquè el govern actua considerant que el problema és el gasto públic, quan el problema són els ingressos públics. (Açò ho diuen els sindicats). I a açò realitzen unes propostes molt generals, que no desgranaré, com: canviar el model productiu, millorar la formació, ampliar i millorar la protecció per desocupació ...
D'altra banda, patronal, entitats financeres etc, no es conformen mai. A una decisió del govern per a combatre la crisi, immediatament donen el seu vistiplau i demanen que es realitzen més, i més mesures... pareix que les seues pretensions no tenen fi, i estes pretensions són sempre les mateixes: retallar aquells èxits, que després de tants anys de lluita han anat aconseguint els treballadors passos xicotets per a arribar a la societat de bé estar per a tots, no sols per a alguns.
I mentres el govern, Què fa?. El seu deure és mirar pel benestar dels ciutadans/es, amb especial atenció als més dèbils. Els poderosos no necessiten que ningú els protegisca, ells ho saben fer molt bé.
Hui ix Montoro i diu que no és prioritari modificar les pensions. Per tant home!, prendre-li la paraula i ja es farà d'ací a uns anys. Quina necessitat tenim de fer tots les retallades precisament els socialistes?, o sí, perquè seria més perillós que ho dugueren a terme ells. En compte de retalls serien talls!.
Este escrit m'està eixint molt llarg i no m'aclarisc. No arribe a cap conclusió. Quina pretensió la meua!, ni els experts s'aclarixen.
En fi continuaré sent socialista i de la UGT.
