dimarts, 26 de febrer de 2013

TALL DE MÀNEGUES per Juan José Millás


Bárcenas demanda al PP per acomiadament improcedent. Ens veiem en els tribunals. Eixa és la resposta del Partit Popular a la demanda. Luis Bárcenas hauría cobrat 21.300 euros bruts al mes, inclós el prorrateig dels pagues extraordinàries.
Levante EMV dissabte 23 de febrer de 2013
El gest de Bárcenas alçant el dit del mig a tota Espanya en l’aeroport de Barajas constituïx una declaració d’orde polític, potser també d’orde moral, igual que, al seu dia, el d’Aznar, que va ser el seu predecessor en esta metàfora sodomita. Ja veuen vostés les expressions corporals a què acudixen les clases altes i cultivades quan se’ls han acabat les paraules. Deixen vostés, senyors i senyores periodistes, d’acostar-los els micròfons, que parlen malament, molt malament i cada dia pitjor. Limiten-se a fotografiar-los, perquè posseïxen cossos l’eloqüència del qual supera a la de les paraules.
De fet, el cos de Bárcenas, quan ens va fer la pinta, venia d’esquiar. Significa que mentres ací se li acumulen els càrrecs i li creixen els sumaris, ell dóna un tall de mànegues a la realitat al mode en què Ana Botella es llarga el cap de setmana a un hotel amb spa i restaurant recomanat per la guia Michelín. Tot a compte de l’erari públic, d’on ixen els diners per a pagar els seus sous, els seus sobresous i els seus sobres a seques. És o no és un acte heroic continuar pagant impostos enfront d’este panorama desolador?.
La realitat a què estos senyors i senyores donen un tall de mànegues som vosté i jo. Arrossegant el nostre carret en el supermercat en busca de les ofertes de la setmana. Som vosté i jo, anant o venint de buscar els fills o als néts a la guarderia amb el menjar en la gola. Som vosté i jo, pensant en l’ERE que, a causa de l’efecte dòmino, està cada dia més prop dels nostres caps o de les caps dels nostres familiars i amics. Som vosté i jo, presenciant, atònits, el debat sobre l’Estat de la Nació, que pareix un altre mode de manar-nos a fregir espàrrecs. Però és també la senyora que es crema a la manera d’un bonze en l’interior d’un banc a què devia diners, l’home que es tira per la finestra amb l’orde de desnonament en la mà, o el matrimoni hipotecat d’ancians que se suïcida amb una tanda massiva de somnífers. A tot això li fan la pinta Luis Bárcenas i companyia. I se la fan perquè poden. Yes, they can. No hi ha més que veure la llibertat amb què, a pesar dels càrrecs que pesen sobre ell,el extresorer es mou pel món.
 
A tot açò podem afegir les declaracions que estan fent contínuament en la televisió i la premsa. Quina burla!. Com es riuen de nosaltres! Floriano, Cospedal, González Pons, Mato, Gallardón, Wert, Montoro… Manda huevos! (Trillo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites