Des del dia que el president del govern Rodriguez Zapatero va anunciar les mesures dràstiques en el congrés, he de dir que vaig seguir tota la sessió per televisió, no isc de la meua sorpresa i pessimisme.
En estos moments tinc un argumentari de no sé quants fulls per a justificar les mesures. I saps què? Per més que el llig, no m’atrevisc a utilitzar-lo. Em pots dir que tot és qüestió de pedagogia, cal explicar…
Explicar què?. Com li expliques a un funcionari que li rebaixen el sou? I als pensionistes quines paraules utilitzes per a dir-los que el seu sou es va a congelar?. Que és necessari per a recuperar l’economia del país?. Que cal ser solidari amb els treballadors que no tenen ocupació?. Amb la merda i misèria de pensió que tenen la majoria, ells seran els salvadors de les desfetes a què ens han portat la gentola que ara aplaudixen tots eixos retalls i que diuen que encara s’han quedat curts?. Perquè no oblidem que no han sigut els governs els que ens han portat a este desastre. Els governs poden tindre la responsabilitat posterior de les mesures que hagen d’adoptar per a reparar els excessos que han fet tota esta gent i precisament estos són els que volen dictar-los als governs les mesures que han de prendre. Ja va sent hora que la política s’impose als mercats i al capital.
Vos imagineu per un moment, que en compte de triar estos dos col·lectius per a salvar la situació econòmica i financera ( funcionaris hi ha 2 659 010), agafaren la mateixa quantitat però dels més rics d’Espanya i a més els descomptaren un poc més. Eixiríem del compromís i sense tant d’esforç!.
Jo estic sentint moltes, moltes altres mesures, però no sóc expert en economia i no sé fins on ens podrien portar. La qüestió és que els experts en economia tampoc ho saben. Perquè dic jo que, amb tants assessors cobrant un pastàs, tants economistes, tants analistes financers, tants politòlegs… seguim com sempre, les crisis sempre les paguen els mateixos. Sempre s’han d’estrényer el cinturó els mateixos.
I com les coses es repetixen cíclicament, també sempre comprovem el mateix, és a dir que els anys d’abundància i els anys d’escassetat, es distribuïxen sempre el mateix les mateixes persones. La riquesa per als rics i la misèria per als pobres.
La vida és com la borsa. Es repartix un poc de diners perquè ens creguem que les coses van bé, ens fem la il·lusió d’uns anys de bonança, i de sobte no sabem per què, els mateixos que han repartit arrepleguen els guanys i nosaltres tornem a quedar-nos nets. I tornen a dir-nos això d’estrényer-se el cinturó perquè hem gastat més del que devíem. O siga, com deien els nostres iaios: pren una pesseta i no te la malgastes.
Els diners es crea però no es destruïx. És un flux que va d’un lloc a un altre, la qual cosa passa que el corrent sempre va cap a una direcció. Sempre al mar. Sempre al ric.
I quina és la solució?. El que la sàpia que la diga, els altres que callen ja!, perquè cada vegada que obrin la boca és per a donar un disgust.
Bueno, posaré punt final a esta reflexió personal amb un poc d’optimisme, i almenys amb el desig que les coses milloren i que aquelles persones que ho estan passant malament, especialment els que s’han quedat sense treball, que no es desmoralitzen, que la vida dóna moltes voltes, que les coses milloraran i que quan açò succeïsca, que no tardarà, no oblidem viure amb alegria però ser cauts i previnguts perquè estos tornaran, llops amb pell d’ovella.
sábado, 22 de mayo de 2010, 20:05:08 | Vicent
ResponEliminaHola Miguel: Sincerament crec que la primera legislatura de Zapatero, maltractat des del principi per l’oposició, va ser sens dubte la més d’esquerres i progressista que hi ha hagut a Espanya. Els èxits d’eixa legislatura, molts eren insospitats. Jo esperava que en esta s’anaven a consolidar, inclús que s’anaven a donar passos més profunds en defensa de la gent que més ho necessita. Tot s’ha vist truncat, eixa esperança s’ha trencat i com sempre a l’esquerra li va a tocar arreglar, amb el cost que comporta, les barrabassades provocades per l’avarícia i l’enveja d’aquells que no poden veure com progressem en la societat del benestar per a tots, no per a uns quants. Un abraç
jueves, 20 de mayo de 2010, 17:43:32 | Miguel
ResponEliminaVicente les teues reflexions les faig meues completament com sempre.Que honradesa cal tindre per a reconéixer que el partit amb què presentes tanta afinitat no ho està fent bé. Segurament perquè no li deixen els poders fàctics, ni els organismes internacionals que també estan manejats pels més poderosos. Si fores del PP ja t’habrien expulsat.Pujada d’IVA, eliminació de l’impost sobre el patrimoni i el de transmissions, elevació de l’edat de jubilació, baixada del sou a tots els funcionaris, congelació de les pensions, eliminació del xec bebé, préstecs als bancs, privatització dels servicis públics, reforma laboral (eufemisme sempre de retall dels drets dels treballadors), venda del patrimoni a preu de saldo, etc, etc. etc.Amb estes actuacions el Sr. Zapatero ha firmat la seua renúncia a la reelecció, perquè acaba de llançar-se a si mateix míssils a la base de flotació del seu partit. Cap treballador podrà entendre-ho mai i ells són els seus votants.En quant als pensionistes i funcionaris ells no deuen de pagar l’abús que s’ha fet durant estos anys, ells només han patit les conseqüències de l’elevació de preus que les empreses han aprofitat amb eixe contagi de borratxera que ha fet que resulte ja impossible comprar-se una vivenda per ejemple. Són molts i no sols en este sector de la construcció els que aprofitat els vents de bonança han fet l’agost no cal més que veure la quantitat de BMW, Audi, Mercedes que circulen per ací. No obstant això els pensionistes i funcionaris abaixant cada any el poder adquisitiu amb revisions salarials ajustades al IPC que com tots sabem és una ferramenta manipulada per tots els governs i que només avalua els productes que interessa, sinó que se’l pregunten a qualsevol am@ de cas@.No s’atrevixen amb: Els Cortina, La Coplovich, COMSA, CONTINENTAL, DRAGADOS Y CONTRUCCIONES, BBVA, BANCO DE SANTANDER, etc, etc, etc, Sentint-ho molt, el PSOE una vegada més com ja va passar amb Felipe i la seua corrupció ens ha tornat a defraudar. S’acosten temps molt roïns per als que menys tenen.
jueves, 20 de mayo de 2010, 17:24:46 | Vicent
ResponEliminaHola Aristoflas: Ha sigut un plaer, com sempre llegir-te i veure que tu si que has sigut capaç de realitzar una explicació amb mètode i pedagogia. Confie que els blogueros et lligen. Jo m’he considerat i em considere un afortunat. Ni m’ha fet, ni em fa falta res. Les meues il·lusions són senzilles i fàcils d’acontentar. He tingut sort i treball. Amb el treball, prou per a tirar avant. Però dol, que la vida sempre pareix aferrissar-se amb el mateixos. Recorde aquella frase d’Alfonso Guerra que deia així, més o menys: "Noranta famílies posseïxen les tres quartes parts del món. No són moltes per a expropiar". Potser en el món hi hauria un poc més de justícia. Utopia…
jueves, 20 de mayo de 2010, 10:17:15 | Aristoflas
ResponEliminaBon dia Vicent, compartixc part del teu punt de vista però vullc oferir-te també el meu, que es propi i que no ve del ideari de cap partit, te done la raó en que es injust carregar el pes de la retallada de gastos en els funcionaris i pensionistes, però tin en conte que ells, al fi i al cap, tenen un sou, i encara que se tindran que ajustar un poc el cinturó, podrán tirar endavant, però pensa en els que no tenen res, donarien el que fora per estar en la situació dels primers, els retallaren el que es retallaren. També hem de tenir en conte que la retallada se suposa que serà proporcional, no sería llogic llevar-li el mateix a un funcionari que cobra 1000 euros mensuals, que a un altre que en cobre 4000, que hi han, i molts.Un altra cosa molt important es que s’intenta mantenir el que s’anomena l’estat del benestar, es a dir, la sanitat i l’educació pública de qualitat i gratuïta, quan en altres països s’està plantejant establir un copagament d’aquests serveis. Es molt fàcil dir que el que hi ha que fer es retallar-li aquestos diners als que més tenen, i jo ho compartixc, però no es tan fàcil fer-ho, per desgràcia els diners ho dominen tot i no hi ha molt on atacar, si pujes els impostos als empresaris despedixen gent, si els pujen als inversors, deixen d’invertir, es podria combatir el frau fiscal, però mira les notícies, a 10 mil·lions de votants del PP els dona igual que els diners negres siguen el dia a dia de eixe partit, per tant ens queda molt poc on rascar, excepte als bancs, i eixos si que manen més que qualsevol govern. El que està ben clar es que en aquest mon globalitzat al que ens han portat les polítiques liberals, si fa aire gelat als Estats Units ens constipem tots, tal i com ha passat, i per desgràcia, a Europa, les polítiques anomenades socialdemocrates (d’esquerres) tenen molt poc de pes, en contra del gran pes que tenen les polítiques de dretes , i aquestes mesures que ha pres el gobern socialiste venen imposades desde Europa i les estan prenent tots els governs i en molts casos amb mesures més dures que les que açí s’han pres, i les estan prenent tots ara, per tant si zapatero les ha pres tard, també estan prenent-les tard Alemanya, França o Itàlia, per exemple. Te repetixc el que té dit avanç, estem pagant tots les conseqüencies de la globalització, però també es responsabilitat de tots que esta s’haja produït, com a xicotet exemple et diré que a tots ens ve millor anar al Vidal o al Carrefour, en lloc de a la verduleria o el forn de tota la vida, perque creguem que es més barat, però açò es una roda que no para, i al final ens ix car, per que el que el del forn o la verduleria també compra cotxes, sabates, etc.. i si es veu obligat a tancar, lògicament en comprara menys, si comprem al Vidal o al Carrefour, el que fem es anar augmentant la fortuna personal de cuatre individus, està clar que esta gent dona feïna, directa e indirecta, però també te dic, i ho se ben be, que les condicions son abusives, sobretot per als proveïdors. El que no està globalitzat i si que està a la nostra mà son els governs locals, te vaig a ficar un altre exemple, amb els més de 3’5 mil·lions de euros (no t’he inclòs els de el pla confiança per ningú sap on estan) que s’han malgastat a Guadassuar amb el plan E per pagar la mala gestió i les males inversions de certes empreses, s’hageren pogut llogar a més de 150 persones durant 12 messos seguits, o el que es millor, compaginant açò amb la recolecció de taronja i altres fruïtes, es podria haver estirat fins dos anys, es a dir, 200 persones de Guadassuar, que ara mateixa no tenen feïna i que fent bé les coses estaríen treballant durant l’epoca més greu de la crisi, aixó Vicent, ho trobe infinitament més injust, que el fet que li lleven 50 o 60 euros al més a un funcionari mitjà.