dissabte, 1 de març del 2014

CANYA

 LA VEU del Pais Valencià editorial 17-02-2014
Si el planeta terra té forma esfèrica i gira al voltant del Sol.
Si el que parlen la majoria  de ciutadans anglesos, irlandesos, australians, nordamericans, escocesos…és anglès, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d'aquesta llengua.
Si el que parlen la majoria dels ciutadans andalusos, argentins, extremenys, mexicans, murcians, cubans, xilens, veneçolans, equatorians…és castellà o espanyol, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d'aquesta llengua.

És evident que el que parlem els  ciutadans valencians valencianoparlants, els catalans, mallorquins, andorrans, eivissencs, menorquins...és català  o valencià (dialecte de la llengua catalana), reconegut científicament a nivell mundial per les màximes autoritats universitàries i acadèmiques de tot el món, i a més reconegut en el nostre ordenament jurídic a través de nombroses sentències del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i TSJ valencià.

Per tant, no existeix cap conflicte lingüístic entre valencià-català o català-valencià, sinó solament intent de conflicte polític interessat pel PP, molt mala fe, ignorància, i incompliment de les Sentències pels dirigents del PP que aparenten “defendre” el valencià (com fa el President Fabra parlant sempre en castellà), enfront del català, quan són la mateixa llengua. La resta són interessos polítics, falta d'educació i coneixements, incompliment dels nostres drets lingüístics, o fins i tot, algun tipus d'afecció psicològica que només passa a terres valencianes.

L'únic conflicte político-lingüístic que realment existeix és l'intent d'aniquilació, de substitució lingüística pel castellà i l'incompliment reiterat de tot l'ordenament jurídic en vigor a favor de la llengua minoritària: el català, dit valencià al País Valencià. 

Que la qüestió lingüística (l'arbre) no ens tape la corrupció i impunitat político-econòmica del PP autonòmic (el bosc). 

Nosaltres, els usuaris de la llengua, endavant, sense parar d'usar-la en tots els àmbits socials i reclamant els nostres drets lingüístics. No ens faran callar, som els valencianoparlants la veu de la unitat lingüística.
El que està passant no té nom. Aprofiten la crisi per a tornar a utilitzar tots els temes i retrotraure’ns a una època que créiem ja superada. Continuen “maltractant la nostra estimada llengua”. Mentres ens distrauen d’altres temes. No el tenim que permetre. 

 TIO CANYA (AL TALL)
 En la Pobla hi ha un vell
en la Pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya,
porta gorra i brusa negra
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts,camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà castigs i renyes
sens gosar d'obrir Ia boca
i l'escola va odiar.
Cròniques del carrer diuen
d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà,
Mai parlen en castellà
com han aprés dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar.
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites